Els Huni Kuin, també coneguts com a cashinahua o kaxinawa són un grup ètnic de l'amazonia que es distribueix entre Perú i Brasil. A Perú habiten les riveras dels rius Curanja i Alt Purús, mentre que a Brasil habiten les riveres dels rius Alt Envira i tributaris, així com en els rius Jordao, Humaita, Yurúa i Breu. Aquesta ètnia s'autodenomina Junikuin i parlen la llengua cashinahua que forma part de la família lingüística pano.
Noms Es coneixen com a Cashinahua, també anomenats per la literatura com a Kachinaua, Kaxinaua, Kaxinawa o Kashinawa. Malgrat que aquest poble accepta que els anomenin com a Cashinahua (de kashi= ‘rat penat, i nawa= ‘gent', ‘forà'), ells s'autodenominen Huni kuin (huni= ‘persona'; kuin= ‘veritable') per oposició a huni ‘persona no veritable', tot aquell que no es cashinahua, també és conegut amb el terme nawa. Els Cashinaua estenen el terma huni kuin a tots els grups de la mateixa família lingüística pano de la regió. Tots els Huni kuin són considerat parents, però només els nabu kuin, són els parents veritables.
L'origen del nom Cashinahua també podria ser un nom donat pels veïns per riure's d'ells degut a les seves pràctiques endocaníbals. Els veïns Pano els anomenen Sainahua (persones que criden).
Llengua L'idioma cashinahua (hancha kuin = ‘paraules veritables') forma part de la família lingüística pano, la qual inclou als idiomes chacobo, cashibo, chandinahua, isconahua, matis, marubo, matés, mainahua, mastanahua, sharanahua, yaminahua, etc. de l'orient peruà, l'occident del Brasil i el nort de Bolívia (Per consultar la classificació completa de la família lingüística pano podeu consultar l'estudi d'Erikson, 1994, citat per Kensinger).
Situació geogràfica, demogràfica i breu història Situació geogràfica El grup habita els cursos alts dels rius Purús i Yurúa, a ambdós bandes de la frontera entre el Perú i el Brasil, concretament en el districte de Purús del Departament viu a la frontera entre Perú i Brasil. L'àrea geogràfica on s'ubica el grup forma part del pla amazònic, caracteritzada per la seva accidentada orografia coberta de bosc tropical.
La gran extensió es divideix per una part al Perú els poblats Conta, sobre el Río Alto Perús i Balta sobre el Río Curanja, afluent del primer.
Gràcies al treball de camp de Terri Valle de Aquino (1977, 1979), els cashinahua van poder realitzar les gestions pertinents davant el govern brasiler per aconseguir la designació de les seves àries indígenes La seva població ascendeix aproximadament a 3.500 habitants, distribuïts en 13 comunitats al Perú i 11 comunitats o àries indígenes al Brasil.
Climatologia La climatologia d'aquesta zona geogràfica de bosc tropical ve marcada per dues estacions ben diferenciades: les estacions de pluja i seca.
L'estació de pluja, que va dels mesos d'octubre a abril, és un període marcat per pluges intenses amb una temperatura que oscil·la entre 22º C al matí, amb un 95-100% d'humitat, i es 38º C, amb 65-70% d'humitat, a mitja tarda. L'estació seca, que va de maig a setembre, és el període amb una temperatura i humitat lleugerament més baixos però amb períodes de forts vents del sur amb els quals la temperatura nocturna arriba fins als 12º C amb un 100 % d'humitat.
La terra on habiten tendeix a tenir un alt contingut d‘argila, és per això que en període de pluja intensa s'acumula molt fang, fent impracticables els camins habituals. Els rius serpentejants pugen més 6 metres amb les pluges els quals acaben erosionant les riberes i creant nous meandres, que sovint formen llacunes. En canvi, en l'estació seca els rius baixen tan el seu cabal que fins i tot costa navegar amb canoa.
Història Al van ser un dels pobles indígenes que van enfrontar-se amb força als violents assetjaments dels recol·lectors de cautxú, però alhora els era més difícil no escoltar les dissimulades seduccions dels missioners del ILV.
A partir dels anys 40, els Cashinahua abandonen la regió dels fluvials i s'aproximen a Amahuaca per tenir accés a objectes de metall. En aquí treballen de manera ocasional per patrons peruans. Al 1951, la visita de l'antropòleg i cineasta Harald Schultz provoca una epidèmia de xarampió que redueix el grup més del 80%, època coneguda com “la grip de Schultz”. Més tard comença l'època dels intercanvis dels seus objectes tradicionals per tenir accés als objectes manufacturats.
Cap els 70, tot i l'adquisició dels objectes manufacturats, els Cashinahua no havien canviat la seva forma de vida. Però des de llavors fins a l'actualitat hi ha hagut considerables transformacions. El que ha canviat més des de l'època anterior és que s'ha produït un fort èxode dels Cashinahua cap a Brasil.
Actualment existeixen al Perú tretze poblats cashinahua; als marges del Curanja: Balta, Sta Rey, Colombiana, Curajillo, Nueva Luz i Miguel Grau. Al riu Perús: Lidia, Cashuera, Bufeo, Canto Gallo, Piquiniqui, Conta i San Francisco. Ja al 1979, amb l'ajuda de la FUNAI hi havia hagut una forta emigració de la reserva de l'Alto Perús fins al costat brasiler, i ara està composta de sis comunitats aproximadament de quatre-centes persones.
Sistema econòmic tradicional i actual Els dos pilars de l'economia Huni Kuin són la caça i l'agricultura. La caça és la que satisfà la major part de les necessitats nutricionals del grup. Els Huni Kuin mengen diàriament aproximadament 1 kilo de carn per persona. La carn és l'aliment de prestigi per excel·lència."Economy - Kashinawa." Countries and Their Cultures. Retrieved 8 Dec 2011.
La caça Els territoris de caça estan dividits i repartits entre els homes adults de la comunitat. Aquest és un acord comú amb el Cap i es té cura de la cohesió del grup. Aquests territoris són molt grans donat que han de portar tots els animals que els Huni Kuin cacen. Els principals tipus d'animals són pècari de collar i huangana (família del porc senglar), cérvols, mico coto, maquisapa, mico blanc, etc.
El caçador no s'allunya dels camins ben cuidats que caracteritzen els territoris de caça a diferència de la selva profunda. Si el caçador ha de seguir del camí tindrà compte de trencar petites branques per trobar el camí de tornada.
Treball a les xacres Les xacres són els horts on hi cultiven, les quals són construïdes pels homes per a les dones. La xacra és personal i pertany a una sola dona. Quan un home té més d'una dona ha de fer tantes xacres com dones té.
El treball de les xacres té lloc entre juliol i setembre, per tant han d'estar acabades a finals d'octubre moment en el qual comencen les grans pluges necessàries pel creixement de les plantes. Quan un home vol fer una xacra ha de caçar molt per poder convidar als altres homes i a canvi demanar que l'ajudin. El desbrossament de la xacra és una activitat grupal; s'avisa al cap de la comunitat i ell ho comunica a les reunions quotidianes.
Organització social i política És una organització bastant especial en contrast amb les altres comunitats Pano que els envolta. Els Huni Kuin practiquen una endogàmia local molt forta, al voltant del 95% dels matrimonis es realitzen a l'interior del poblat.
Tal com desenvolupa Pierre Clastres, les comunitats tradicionals per mantenir la cohesió no tenen la necessitat de poder coercitiu. Aquestes relacions no coercitives es troben principalment als matrimonis i són molt més àmplies i defineixen el cos social. Un precari equilibri entre el joc entre el Sí i l'Altre.
“La comunitat té un raonament sobre si mateixa; són les diverses relacions que al realitzar-se defineixen un teixit social, una cohesió dinàmica. La societat tradicional no viu la seva cohesió a la força sinó per les relacions del compartir, de l'intercanvi, etc.”
La peculiaritat d'aquesta comunitat indígena és la concepció que tenen de l'altre; proposen l'existència dels no Huni Kuin com a alternativa a la seva pròpia existència i com a condició necessària per a la seva pròpia vida. És l'equilibri entre el Sí i l'altre el que equilibra l'existència d'ambdós comunitats.
Sistema de parentiu Els sistemes de parentiu i matrimoni dels Huni Kuin estan estructurats pel sistema exògam de moieties o patrimeitats i per la preferència per l'endogàmia local i matrimoni bilateral amb cosins creuats. L'estructura de la terminologia de parentiu emprada és la dels sistemes Karriera.
La societat Huni Kuin es divideix en dos patrimeitats: Inu (jaguar) i Dua (el que brilla). Els homes pertanyen a la meitat a la qual va pertànyer el seu pare, mentre que les dones pertanyen a la meitat que pertanyia la germana del seu pare. Aquestes meitats s'anomenen per als homes inu i dua, mentre que per a les dones es diuen Iñañi i banu. A més, cada individu pertany a una de les quatre seccions que es formen pels que comparteixen el mateix nom o xuta (que es pot traduir per nom veritable). El xuta determina el grup que formen homes i dones de la mateixa patrimeitat i generació més aquells de la mateixa patrimeitat de fins a dos generacions majors i menors.
Aquest sistema es veu subratllat per una alta complexitat de la terminologia de parentiu i formes de respecte, fins al punt que un menor només és considerat com un ens social en potència una vegada que ha après a dirigir-se i referir als seus parents de forma correcta. A causa de l'alt caràcter simbòlic i íntim del xuta, avui dia s'ha normalitzat l'ús de noms cristians/portuguesos en situacions informals. Una pràctica estesa és l'establiment de relacions de comparatge quan els pares d'una criatura suggereixen a una altra persona que dugui a terme l'elecció del nom.
Rols de gènere El ritual de Nixpo Pima marca el primer pas de la creació deliberada de diferenciació de gèneres entre nens i nenes. Després d'aquest, els rols es diferenciaran exponencialment quan els i les adolescents se'ls instrueixi en les tècniques de producció associades amb el gènere masculí i femení. Per tant, es pot afirmar que la producció i construcció del concepte de gènere està intrínsecament lligada al procés econòmic, de tal manera que només es considera als adults productors com a éssers gentrificadors
Els processos d'aprenentatge dels i les joves són molt diferents. Mentre que les dones són instruïdes per parents consanguínies a la casa familiar i mantenint un estat mental conscient, els homes són educats pels seus parents afins, els és permès l'ús d'al·lucinògens i són animats a viatjar per la selva i algunes ciutats tant estant conscients com experimentant estats de consciència alternatius.
Les activitats pròpies de les dones són principalment la producció de tèxtils, el cultiu i recol·lecció en els jardins i la cuina dels aliments. Els teixits i els dissenys i patrons que s'empren en ells tenen un alt significat simbòlic, ja que són considerats la forma d'escriptura dels Huni Kuin, i les bones teixidores estan molt ben considerades. Les dones se situen en el centre de la producció i reproducció de la identitat social i cultural Huni Kuin. D'altra banda, els homes s'encarreguen de la caça i de la major part d'interacció amb els esperits i persones alienes a la comunitat.
Es pot afirmar que, igual que en gran part de les comunitats de l'Amazònia, el sistema de gèneres articula la societat Huni Kuin, ja que determina la divisió del treball i del sistema de producció, que és entès com el factor que determina la pròpia cultura i forma de vida.
Sistema polític Des d'un punt de vista extern, les comunitats Huni Kuin estan dirigides per un home, conegut com "cap" en portuguès. Des d'un punt de vista émic, és normalment l'home designat com el principal xanen ibu, el líder masculí reconegut per tots els membres de la comunitat. Ell és el responsable de la producció i protecció de la comunitat. La seva esposa és (almenys nominalment) la "dona líder"; s'ocupa de guiar les dones en les seves activitats i d'organitzar els àpats col·lectives.