miniatura|Vista del pilar de Vaishali, que no posseeix un edicte d'Aixoca miniatura|Distribució dels edictes d'AixocaAvari, Burjor. India: The Ancient Past, p. 113. Routledge, . Menciona la distribució dels edictes d'Aixoca a l'Índia. miniatura|Un dels pilars traslladat a Delhi, prop de l'hospital Hindu Rao (Nova Delhi) Els pilars d'Aixoca són una sèrie de columnes disperses en tot el nord del subcontinent indi, erigides –o almenys inscrites amb edictes― per ordre del rei Aixoca (de la Dinastia Maurya) durant el seu regnat al segle III aC. Al principi, hi va haver moltíssims pilars, però solament dinou van sobreviure amb inscripcions, i solament sis tenen capitells de la figura d'algun animal, que van ser objectiu dels iconoclastes musulmans. Molts es conserven en un estat fragmentari.Falk, Harry (2006). Asokan sites and artefacts: a source-book with bibliography. Mainz am Rhein Els pilars de pedra tenien una mitjana d'entre 12 i 15 m d'altura i un pes de fins a 50 tones cadascun. En algunes ocasions els pilars van ser arrossegats centenars de quilòmetres, fins a on van ser erigits.Dhammika, Ven. S. «The edicts of king Ashoka», article al web de la Universitat Estatal de Colorado.
Resum Totes les columnes es van instal·lar en monestirs budistes, en molts llocs importants de la vida de Buda i en llocs de peregrinació. Algunes de les columnes porten inscripcions dirigides als monjos i monges.
Alguns van ser erigits per commemorar visites del rei Aixoca. La idea tradicional que tots els pilars s'extreien originalment en Chunar ―al sud de Benarés― i eren traslladats als seus llocs, abans o després de la talla, «ja no es pot afirmar amb confiança».Harle (1994), p. 22. En canvi sembla que les columnes van ser esculpides en dos tipus de roca: pedra arenisca dura de gra fi i de color beix generalment amb petites taques negres, que s'extreia a Chunar; pedra arenisca tacada de vermell i blanc de la regió de Mathura. La uniformitat d'estil en els capitells dels pilars suggereix que tots ells van ser esculpits per artesans de la mateixa regió. Sembla, doncs, que la pedra va ser transportada des de Mathura i des de Chunar fins als diferents llocs on s'han trobat els pilars, i allí van ser tallats i labrats per artesans.Thapar, Romila (2001). Aśoka and the decline of the mauryan. Nova Delhi: Oxford University Press, , pp.;267-270
Els pilars tenen quatre parts components en dues peces: les tres seccions dels capitells estan fetes en una sola peça, sovint d'una pedra diferent a la de l'eix monolític al que estan units mitjançant una espiga gran de metall. Els eixos són sempre llisos i suaus, amb secció transversal circular, estrenyent-se lleugerament cap amunt, i sempre cisellat a partir d'una sola peça de pedra. Les parts inferiors dels capitells tenen la forma i l'aspecte d'una campana suaument arquejada formada de pètals de lotus. Els àbacs són de dos tipus: quadrats i llisos, i circulars i decorats i amb diferents proporcions. Els animals que coronen les columnes són obres mestres de l'art mauria, es mostren sempre asseguts o dempeus, i cisellats com una sola peça amb l'àbac.Companion,
És de suposar que tots o la majoria dels pilars que ara manquen de capitells i animals, alguna vegada els van tenir. Les sis escultures d'animals que sobreviuen formen «el primer grup important de l'escultura de pedra índia», encara que es creu que provenen d'una tradició de columnes de fusta coronades per escultures d'animals en coure, cap de les quals ha sobreviscut. També és possible que alguns dels pilars de pedra siguin anteriors al regnat d'Aixoca. Hi ha hagut molta discussió sobre l'abast de la influència de la Pèrsia aquemènida, on són similars els capitells de les columnes que suporten els sostres a Persèpolis, i especialment el «estil hierático bastant fred» del capitell de lleó d'Aixoca (a la ciutat de Sarnath) mostra una «òbvia influencia aquemènida i sargónida».Harle (1994), págs. 22 i 24
Cinc dels pilars d'Aixoca, a Vaishali, Lauriya-Areraj, Lauria Nandangarh i dos a Rampurva, possiblement van marcar el curs de l'antic camí ral des de Pataliputra fins a la vall de Nepal. Diversos pilars van ser traslladats per posteriors governants de l'Imperi mogol, havent-los destruït els capitells amb animals.Krishnaswamy (1935), p. 697-698.
Llista de pilars d'Aixoca Dos pelegrins xinesos medievals van registrar la ubicació de diverses columnes que ara han desaparegut: Fa Xian en registra sis i Xuan Zang quinze, de les quals solament cinc com a màxim es poden identificar amb columnes supervivents.Ashoka (1978), 2 Les principals supervivents ―enumerades amb les seves escultures d'animals i amb els edictes inscrits― són els següents:Mahajan V. D. (1960, reimprès el 2007). Ancient India. Nova Delhi: S. Chand & Company, , p. 350-353 Sarnath, prop de Benarés (estat de Uttar Pradesh); quatre lleons, inscripció en el pilar, Edicte sobre el cisma. Sanchi, prop de Bhopal (estat de Madhya Pradesh); quatre lleons, Edicte sobre el cisma. Rampurva, a Champaran (estat de Bihar); dues columnes: toro, edictes I, II, III, IV, V, VI solament lleó, sense edictes; Vaishali (estat de Bihar) sol lleó, sense inscripció; Sankissa (estat de Uttar Pradesh); capitell amb elefant sol Lauriya-Nandangarth, a Champaran (estat de Bihar); solament lleó, edictes I, II, III, IV, V, VI. Kandahar, Afganistan (fragments de l'edicte VII). Ranigat, a Khyber Pakhtunkhwa (Pakistan) Delhi-Meerut (Delhi Ridge); edictes I, II, III, IV, V, VI; el 1356 van ser traslladats des de Meerut fins a Delhi per Firuz Shah Tughluq Delhi-Topra, en Feroç Shah Kotla; edictes I, II, III, IV, V, VI, VII; al segle XIV van ser traslladats des de Topra fins a Delhi per Firuz Shah Tughluq Lauriya-Araraj, a Champaran (estat de Bihar); edictes I, II, III, IV, V, VI. Allahabad (estat de Uttar Pradesh); originalment es trobava a Kausambi i possiblement va ser traslladat a Allahabad per l'emperador Yajanguir; edictes I a VI, edicte de la reina, i edicte del cisma). Amaravati (estat d'Andhra Pradesh).
El Capitell dels Lleons d'Aixoca a Sarnath ha esdevingut l'emblema del país.
Inscripcions en pilars menors Contenen inscripcions que registren a qui van ser dedicats. Lumbini, en el districte Rupandehi (Nepal); ha desaparegut el capitell original amb un cavall, esmentat pel pelegrí xinès Xuan Zang, i la part superior de la columna es va trencar en ser copejada per un raig. Nigali-Sagar (o Nigliva), prop de Lumbini, en el districte Rupandehi (Nepal); originalment es trobava prop de l'estupa Konakarnana de Buda.
Descripció dels pilars miniatura|Els lleons d'Aixoca a Sarnath (estat d'Uttar Pradesh)
Pilars que conserven els seus animals El capitell més cèlebre és el dels quatre lleons, que es troba a Sarnath (Uttar Pradesh). Va ser erigit per l'emperador Aixoca al voltant de l'any 250 aC. També és anomenat Columna Asoka. Els quatre lleons estan asseguts esquena contra esquena. La columna es manté en el mateix lloc, mentre que el capitell dels lleons es troba en el Museu de Sarnath. Aquest capitell de lleons d'Aixoca a Sarnath ha estat adoptat com l'emblema nacional de l'Índia, i la roda Aixoca Chakra de la seva base es va col·locar al centre de la bandera de l'Índia.Universitat de Colúmbia, Nova York
Possiblement els lleons eren la base d'una roda Dharma Chakra amb 24 radis, com es conserva en la rèplica del segle XIII construïda a Wat O Mong ―prop de Chiang Mai (Tailàndia)― per un rei tailandès.
El pilar de Sanchi també compta amb un capitell similar de quatre lleons però està danyat. A Rampurva hi ha dos pilars, un amb un toro i l'altre amb un lleó. Sankissa té solament un capitell d'elefant (danyat), en general no polit, encara que l'àbac està polit, almenys en part. El pilar que sostenia aquest capitell mai es va trobar, i potser mai es va erigir en el lloc.Companion (2011), p. 428-429
miniatura|Vista frontal del capitell amb lleó a Vaishali El pilar de Vaishali té un capitell amb un lleó. Aquest pilar es troba contigu al lloc on estaven un monestir budista i un tanc sagrat de coronació. Encara s'estan duent a terme excavacions, i s'han descobert diversos estupas que suggereixen un antic campus d'estudi proper al monestir. El lleó mira cap al nord, que és l'adreça que Buda va prendre en el seu últim viatge.Vishali , article al la web Bihar Tourism. El 1969, la identificació del lloc on es va excavar es va veure afavorida pel fet que aquest pilar encara sobresortia del sòl. Existeixen més pilars d'aquest tipus a l'àrea, però tots estan desproveïts del capitell.
Pilar a Allahabad A Allahabad existeix una columna amb inscripcions d'Aixoca i inscripcions posteriors, atribuïdes a Samudragupta i a Jahangir. De la inscripció es dedueix que el pilar es va construir per primera vegada a Kaushambi, una localitat a uns 30 quilòmetres a l'oest d'Allahabad, que va ser la capital del regne Koshala, i es va traslladar a Allahabad, presumiblement sota el domini musulmà.Krishnaswamy (1935), p. 697-700.
El pilar està ara situat dins de la fortalesa d'Allahabad, també el palau real, construït durant el segle XVI per l'emperador mogol Akbar en la confluència dels rius Ganges i Yamuna. Com l'exèrcit de l'Índia ocupa la fortalesa, aquesta es troba tancada al públic, per la qual cosa cal autorització especial per veure la columna. La inscripció d'Aixoca està en lletra brahmi i es data entorn del 232 aC. Una inscripció posterior, que s'atribueix Samudragupta (el segon rei de l'Imperi gupta), es troba en l'escriptura gupta que és una versió posterior i més refinada de l'escriptura brahmi, i està datada entorn del 375 . Aquesta inscripció indica l'abast de l'imperi que Samudragupta va construir durant el seu llarg regnat. En aquest moment ja havia estat rei durant quaranta anys, i governaria durant altres cinc. Després es troba una altra inscripció en persa, de l'emperador mogol Jahangir. El fort Akbar també alberga l'Akshay Vat, una figuera de l'Índia de gran antiguitat. La tradició diu que aquesta és la figuera que esmenta el Ramayana -text épic religiós del segle II aC.-, baix l'ombra del qual va orar el rei Rama quan estava a l'exili.
Pilars a Lauriya-Areraj i Lauriya-Nandangarh El pilar en Lauriya-Areraj, en el districte de Purba Champaran (estat de Bijar) actualment manca de capitell. La columna a Lauriya-Nandangarh, a 23 km de Bettiah, en el districte de Champaran Occidental (estat de Bihar) té un capitell amb un únic lleó. La gepa i les potes posteriors del lleó es projecten més enllà de l'àbac.
Erecció dels pilars Els pilars d'Aixoca poden haver estat erigits amb els mateixos mètodes que es van utilitzar per construir els antics obeliscs. Roger Hopkins i Mark Lehrner van realitzar diversos experiments per erigir obeliscs, incloses dues proves per erigir d'altres més petits i dues proves fallides per erigir un de 25 tones. Finalment, el 1999 van aconseguir erigir un obelisc de 25 tones.Article a la web PBS «The Third Attempt»Time Life Lost Civilizations series (1993): Ramses II: Magnificence on the Nile, p. 56-57
Idiomes i tipus d'escriptura Inscripció en lletra bràmic en un fragment del sisè pilar d'Aixoca.
Alexander Cunningham, un dels primers estudiosos que van estudiar les inscripcions dels pilars, va assenyalar que aquestes es troben escrites en l'idioma pràcrit de l'est, el centre i l'oest de l'Índia, que ell crida «el dialecte panyabí (o nord-occidental), el dialecte uyyani (o mitjà), i el dialecte magadhi (o de l'est)».Hultzsch, Eugen (ed.); y Cunningham, Alexander. Inscriptions of Asoka. Calcuta (India): Office of the Superintendent of Government Printing, 1877
Redescobriments miniatura|Rèplica del pilar d'Aixoca a Wat O Mong, prop de Chiang Mai (Tailàndia), construït pel rei Mangrai al segle XIII