fou un noble català, lloctinent de Catalunya en el regnat d'Alfons el Magnànim. Va estar al servei dels Trastàmara, igual que el seu pare, Lluís de Requesens i de Relat, i que el seu germà Bernat de Requesens i de Santacoloma. Persona ambiciosa i fort líder, s'enfrontaria des de la cort contra l'oligarquia barcelonina.
Biografia El seu pare va ser senyor d'Altafulla i la Nou, feu que comprà als senyors d'Entrença entre 1324 i 1359, i que heretaria Galceran a la mort del pare. Lluís de Requesens va ser designat per la comissió parlamentària que havia de decidir els compromissaris de Casp. Va col·laborar amb la causa antiuregellista, i va abandonar la comissió en favor de Macià Despuig, tot i no deixar mai de banda el seu compromís amb suport econòmic a Ferran I en el Compromís de Casp, fet que va ser l'origen dels forts lligams entre la família Requesens i els Trastàmara d'Aragó. Després de l'elecció de Ferran I, la carrera de Lluís de Requesens es va catapultar; el 1415 exercia ja de governador general de Catalunya, càrrec que va ocupar fins al 1426.
Primeres implicacions polítiques Durant l'etapa en què Alfons el Magnànim fou príncep de Girona, Galceran de Requesens començà el seu servei al monarca com a patge a la cort reial. Se sap que va participar en la campanya d'Alfons per pacificar Sardenya i Còrsega, durant el 1420, i concretament que va participar del setge del Bonifaci, a Còrsega, que va tenir lloc entre el setembre de 1420 i el gener de 1421.
No hi ha gaires dades de joventut de Galceran, tot i que sembla que continuà al servei d'Alfons sent present a la cort de Nàpols fins que el 1430 començà la seva exponencial promoció com a home de confiança del rei Alfons, possiblement arran de la guerra amb Castella. Aquell any, el monarca va nomenar Galceran uixer d'armes, un oficial reial que s'encarregava de la seguretat del monarca. Tanmateix, és nomenat administrador de les possessions confiscades a Federic de Luna en el context de la guerra amb Castella, l'1 de febrer de 1430. Així mateix, Alfons va donar-li, el 25 de febrer d'aquell mateix, any les possessions de Joan Rotlle de Xàtiva. I també el mateix any rebia la baronia de Molins de Rei. Se situa a Galceran al voltant de l'any 1430 a Carinyena. És possible que, tal com indica l'historiador Fernández Trabal, estigués desenvolupant tasques de reclutament per la campanya d'Alfons contra Joan II de Castella.
Batlle General de Catalunya (1430-1447) El 1430, va iniciar la seva etapa batlle general de Catalunya i en aquell mateix any ja va fer ús del càrrec per a temes personals, amb relació a un plet per la propietat del Castell Ciuró. El 1433 va esdevenir governador general a Menorca, on va iniciar un procés de reestructuració del govern municipal. El 1435, essent batlle general de Catalunya, és empresonat pels ciutadans honrats. El 1440 se situa Galceran de Requesens navegant amb la seva galera per Itàlia col·laborant amb les campanyes bèl·liques d'Alfons i, un any més tard, a la costa murciana, a Pormán, on va capturar un vaixell castellà de Martí de Nicolau. Tot i que la guerra amb Castella era un fet en aquell moment, resultà que Nicolau era súbdit d'Alfons i, a més, sembla que la captura del vaixell es donà poc temps després que se signés la pau, cosa que converteix l'acte de Requesens en pirateria sense ser emparat per cap patent de cors. El 1447 és tornat a empresonar pel patriciat barceloní, aquest cop per un conflicte vinculat a la pirateria exercida pel seu cunyat Jaume Vilaragut i el lloguer d'una galera propietat de Galceran per combatre els dits pirates. Galceran va exercir com a batlle general de Catalunya fins al 1447, en què inicia la seva etapa com a governador general de Catalunya.
Galceran de Requesens a Menorca Entre 1430 i 1439, Alfons el Magnànim va nomenar Galceran com a governador de Menorca. Va impulsar diverses reformes per posar fi al monopoli del poder de Ciutadella que, malgrat que després de la reforma mantenia una major representació, havia de repartir el poder. Així mateix, va introduir diverses reformes econòmiques que tenien en compte la recaptació d'impostos per fer front al deute, la regulació de preus del blat i la prohibició dels càrrecs electes de cobrar el seu deute personal mentre exercissin.
Galceran també va treballar per reformar el braç militar de l'illa, que estava sobrerepresentada als consells de l'Illa, acumulava massa poder i privilegis fiscals. En aquell moment la noblesa estava molt minvada a Menorca. Galceran va voler eliminar el braç del govern, fer que els nobles paguessin impostos per totes les seves propietats i que participessin en la defensa de l'illa. Galceran va deixar d'exercir el càrrec el 1444.
Primer període com a governador general de Catalunya (1447-1453) Galceran va ser també portaveu del governador general a Catalunya, on el càrrec l'havia d'exercir un català resident al Principat. En aquest cas, sembla que inicià aquesta tasca l'any 1447. Com a governador es trobà amb una oposició frontal de l'oligarquia, amb la qual ja s'havia enfrontat durant l'etapa de batlle general. Sovint, el patriciat de la Ciutat Comtal li ordenava que marxés de la ciutat amb l'anomenat privilegi del governador, cosa que dificultava la tasca de Requesens. Tot i això, que s'entorpís la tasca de Galceran no era casualitat, ja que la seva enemistat amb els ciutadans honrats l'havia portat a buscar suports en les menestralies i el poble menut formant l'encara no legalitzada Busca. Com que sovint se li prohibia estar-se a Barcelona es reunia a Sant Cugat, Lleida, Vic o Vilafranca.
L'any 1447 feu empresonar el sotsveguer de la ciutat, enfrontant-se de nou amb la voluntat del Consell de Cent. Durant el seu període com a governador general, va assessorar la reina Maria en el conflicte municipal de Manresa. Finalment, després d'un període en què era expulsat contínuament de la Ciutat, el setembre de 1449, Galceran aconsegueix permís del monarca per mantenir-se a voluntat dins de la ciutat. Va ser en aquell moment en què, segons Carme Batlle, s'estableix l'aliança entre la gabella de la Busca i el governador. Aquell mateix any, Galceran fa una ambaixada a Nàpols per assolir la legalització del Sindicat dels Tres estaments tot i que en aquella ocasió falla. A més a més, no sols falla ell sinó que, mentre Galceran era a Nàpols, una comissió intentava el mateix a les corts de Perpinyà dirigides per la reina Maria com a lloctinent. Allà tampoc van tenir èxit.
Durant el transcurs de l'any 1450, Galceran va ser nomenat ambaixador a Castella, a pesar que encara no començaria a exercir com a tal. El 1451 representa l'any clau en la lluita de Galceran contra la Biga, en aquell moment per primera vegada el partit popular apareix de manera organitzada i comença a guanyar suports gràcies al prestigi de la figura de Galceran. En aquell context, Galceran provà de nou d'obtenir la legitimació de la Busca anant a veure a Alfons a Nàpols, on va defensar que la Busca aconseguiria pacificar la ciutat. Aquest cop, comptava amb la companyia del mercader Pere Camós i el teixidor Guillem Ribes, i tots tres s'instal·len a la ciutat de Torre del Greco durant la seva estada a Nàpols. En aquesta visita també hi fou el conseller de la Biga, Antoni Vinyes, aquest últim en defensa dels interessos contraris a Galceran. Vinyes va demanar la destitució de Galceran a Alfons, que li replicà que «no acostumave a llevar officis a negú sens causa procedent». En aquella trobada amb el monarca, Galceran abordà també el tema de la donació reial de Molins de Rei. La causa quedà pendent pel motiu que Alfons encomanà a Galceran una ambaixada a Castella i aquest s'hi traslladà entre finals de 1451 i el 6 de gener de 1452, moment en què Alfons despatxà a Camós i Ribes.
Malgrat que l'empresa de Galceran va fallar a Nàpols, el juny de 1452 el Sindicat dels Tres estaments o la Busca va ser aprovat verbalment per la reina Maria, que va claudicar davant la pressió dels buscaires. Per bé que l'acceptació legal del sindicat era limitada, ja que permetia només a alguns oficis reunir-se per abordar únicament el tema de la devaluació de la moneda.
Poc després, el dia de Sant Andreu de 1452, es van celebrar eleccions al Consell de Cent com era costum. La jornada va transcórrer amb normalitat fins que poc abans que passés un mes, el 15 de desembre, van arribar unes cartes procedents de Nàpols en les que Alfons revocava els privilegis sobre les eleccions de regidors i del Consell de Cent, i donava poder a Galceran. Així, aquest cop sí, Requesens aconseguia arrencar algunes concessions d'Alfons: que s'aprovés el permís d'associació per la Busca, la reorganització del Consell de Cent i la modificació del sistema d'elecció. Malgrat això, davant d'un govern ja constituït, la Busca i Requesens restaren a l'espera d'un nou 30 de novembre. Durant el transcurs de 1453 la reina va anar delegant a Requesens els assumptes municipals. Davant d'això, els consellers van anar a protestar a l'infant Joan, que donà la raó als seus rival. Els habitants de Barcelona, veient la deslegitimació del govern de la ciutat van fer arribar cada vegada més queixes a Requesens. Aviat el plet es traslladà al tribunal reial presidit per la reina Maria i s'acordà ajornar l'elecció del Consulat de Mar, que s'havia de celebrar el 25 d'abril. Mentre tot això succeïa, els consellers de la Biga procuraven impedir la comunicació dels buscaires amb Alfons mentre ells hi enviaven ambaixades. Quan la reina Maria, farta de disputes, va demanar permís per marxar a Castella els esdeveniments van canviar ràpidament, ja que Requesens va ser nomenat lloctinent en lloc seu.
Lloctinent de Catalunya (1453-1454)
Ascens al poder Requesens va prendre possessió del càrrec de lloctinent el 19 d'octubre de 1453 des de l'altar major de la catedral de Barcelona. La cerimònia va començar amb una poderosa mostra de força, desfilant pels carrers de la ciutat acompanyat d'una multitud que li feia suport des del Palau Reial Menor de Barcelona, on residia. El càrrec de lloctinent li donava els mateixos poders que gaudia el monarca, podent convocar corts.