Rubió és un municipi de la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra, Catalunya. El municipi consta de 237 habitants (2021) i té una extensió de 48 km². És un dels municipis més grans de l'Alta Segarra, i a la vegada té una de les poblacions més reduïdes de la zona. Rubió té un relleu molt accidentat, sent el seu punt culminant a la serra de Rubió, a 837 msnm.
Sobre el topònim Rubió hi ha dues opinions majoritàries respecte a la seva etimologia. La primera diu que Rubió és un topònim que deriva etimològicament de rubeus (‘rogenc’), probablement fent al·lusió a la color rogenca de la terra i les roques de la muntanya on es construí el Castell de Rubió.Xavier Pedraza i Albert Álvarez, 1997: Anoia: Etimologia toponímica. Edició: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Dipòsit legal: B-16628-97 Tanmateix existeix una segona opinió: que el terme Rubió deriva de l'antropònim llatí rufus, que significa ‘ros’ (rubio en castellà), per via del nom Rubione, que era posseïdor d'una heretat o fundus a la zona durant l'època romana.Celdrán Gomáriz, Pancracio: Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios. Celdrán Gomáriz. Pág. 681. Espasa Calpe, 2002.
Geografia Llista de topònims de Rubió (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Localització miniatura|La serra de Rubió culmina a 837 msnm, sent així una de les serres més destacades de la comarca. El terme municipal de Rubió, de 48 km², limita amb els termes bagencs de Castellfollit del Boix (NE) i Aguilar de Segarra (N) i amb els de l'Anoia dels Prats de Rei (NW), Copons (W), Jorba (S) i Òdena (S i E). És situat al sector NE de la comarca, al límit amb el Bages. La serra de Rubió forma, en direcció NE-SW, l'eix del territori i separava antigament les sotsvegueries d'Igualada i dels Prats de Rei; alhora és la divisòria entre les aigües que vessen a l'Anoia a través de la riera de Rubió i les que vessen al Cardener a través de la riera de Maçana (afluent a la de Rajadell). Aquesta serra, coberta de boscos de pins i alzines, culmina a la Còpia de Palomes, de 837 m d'altitud (al límit amb el terme d'Òdena). Els vessants meridionals de la serra alimenten l'esmentada riera de Rubió que aflueix a l'Anoia dins el terme de Jorba.
El municipi comprèn, a la meitat S, el petit nucli de Rubió, cap de municipi, el raval o caseria del Pla de Rubió, i l'antiga parròquia rural de Sant Pere d'Ardesa, en un apèndix, ja vers Òdena. A la meitat N del terme, al punt més alt de la serra hi ha una notable planura presidida pel gran mas de Pedrafita, dita per això el pla de Pedrafita, amb un antic hostal a prop de la carretera i l'església de Santa Anna. En un apèndix al NE, als vessants septentrionals de la serra, hi ha la parròquia rural de Sant Martí de Maçana.
Medi físic El terreny del terme és de sòl calcari i es caracteritza per grans desnivells de terreny. La vegetació majoritària actualment del terme són la pineda de pi blanc i pinassa, amb roure i alzina i la brolla de romaní. L'any 1986 hi va haver un gran incendi que va fer esvair tota la coberta de boscos frondosos de pi blanc i alzinars. Actualment però, el bosc ja s'ha recuperat i en alguns indrets tornar a ser frondós. miniatura|El puig de Sant Miquel
Estructura administrativa El terme municipal inclou: Rubió, el Pla de Rubió i també inclou els antics termes de Sant Martí de Maçana i Sant Pere d'Ardesa.
Rubió és un municipi rural caracteritzat per tenir una població molt disseminada en masies. El municipi té petits nuclis de població al voltant del Castell de Rubió, al Pla de Rubió i a Sant Martí de Maçana, a més d'un gran nombre de masies disperses arreu del terme.
Veciana Els Prats de Rei Aguilar de Segarra Copons 50px|Rosa dels vents Castellfollit del Boix Jorba Òdena Òdena
Història Dins del terme municipal s'han descobert vestigis de l'ocupació humana de l'Eneolític ençà. En són un exemple d'aquesta ocupació els dos sepulcres megalítics i la vil·la romana.
A l'alta edat mitjana la Serra de Rubió estava repartida entre tres castells termenats (el de Rubió, el d'Ardesa i Maçana). El castell de Rubió és esmentat a partir del 1063. Pere Bertran de Rubió el governava el 1198 i a l'inici del (1317) era senyorejat pels Castellolí. Passà després als Timor; Francesca de Timor fou muller de Berenguer de Boixadors i en segones núpcies de Gombau d'Anglesola. Bernat de Boixadors, fill de Francesca, comprà el 1380 a Pere III la jurisdicció de Rubió, entre d'altres, i el llinatge Boixadors (que rebé després els comtats de Savallà i de Peralada) mantingué la senyoria fins a la fi de l'Antic Règim.
Durant el , el poble va patir la pesta i diverses males collites que van fer que moltes terres quedessin ermes i una gran part de la població rural es desplacés a les ciutats i a les viles properes.
A principis del , durant la Guerra del Francès, la serra de Rubió fou un punt estratègic per la resistència igualadina. El 1841 els bandolers Marimon i Casulleres que capitanejaven una gran partida de lladres foren atrapats pels mossos d'esquadra i el sometent de Rubió. Allí els donaren mort en l'anomenat "Pla de les Bruixes". Després d'anys d'atemorir els pagesos de la rodalia i fins i tot viles mitjanes com Jorba, Copons, Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui i Santa Maria de Miralles.
Conflicte rabassaire miniatura|La balma on s'amagaven els bandits Marimon i Casulleres, al vessant nord de la serra de Rubió. El conflicte rabassaire va ser una de les causes de l'enfrontament civil durant la guerra civil i s'allarga del 1930 fins al 1934. Aquest conflicte també va arribar el terme municipal de Rubió produint un gran revolt entre els amos i els rabassaires. Els rabassaires estaven agrupats juntament amb la Unió Republicana de Catalunya i defensaven que les terres havien de ser propietat de qui les treballa. Fruit de la radicalització general del país, va esdevenir un conflicte intern notori al poble. Durant els anys que durà la República, alguns amos a causa de la repressió d'aquests hagueren d'amagar-se i fugir, perquè van ser perseguits.Sandra Aymerich. La Guerra Civil a Rubió: El conflicte. Revista "Rubió al dia", núm.1 Març 2008 (pàg.11-13)
A l'àmbit local, i paral·lelament al conflicte de rabasses, Rubió va patir una modificació territorial, perdent la zona nord-est que s'annexionà als Prats de Rei fruit de la inestabilitat del moment. miniatura|esquerra|Primer programa d'actes imprès de la Festa Major de Maçana, l'any 1939, al final de la guerra.
La Guerra Civil espanyola Durant l'inici de la Guerra Civil espanyola, Rubió fou dirigida pel batlle Joan Estruch Mas, del bàndol republicà. La informació del transcurs de la guerra a escala nacional, fou molt escassa, i majoritàriament, arribà per la via oral i feia accentuar la divisió ideològica del poble.
Alguns habitants de Rubió o d'altres indrets de la zona, s'amagaren en coves o cases de la zona per por a ser enxampats pel bàndol oposat. Segons testimonis, pel poble voltaven persones encaputxades que intentaven enxampar fugitius per sorpresa. El bàndol roig va cremar documents de la Rectoria i de l'ajuntament del poble. Cap de les quatre esglésies que disposava el poble, com també d'altres símbols religiosos del poble van sobreviure a la crema en mans del bàndol republicà, i de les poques coses que se salvaren va ser retaule de Santa Maria de Rubió gràcies un grup d'excursionistes republicans de l'Ateneu igualadí que vuit dies després de la destrossa pujaren a Rubió a intentar recuperar els objectes d'art de la zona per intentar deixar-los al marge de la guerra.Sandra Aymerich. La Guerra Civil a Rubió: Les accions contra l'església. Revista "Rubió al dia", núm.2 Setembre 2008 (pàg.13-14) Uns dies més tard, Ramon Vives i Prat, acompanyat del rector de Rubió, va anar a recuperar el retaule a Barcelona, on ja el tenien a punt d'embarcar cap a França; els oferiren 25.000 pessetes per marxar sense el retaule, però gràcies a ells va poder tornar a l'església de Santa Maria de Rubió, on avui en dia encara hi perdura. Durant un curt espai de temps, el sector roig va utilitzar l'antic local social del Pla de Rubió per interrogar i extreure informació a persones del bàndol nacional.
Segons el Llibre d'Actes de la rectoria de Rubió, hi va haver dues morts reconegudes a causa de la guerra civil. El 9 d'agost de 1936, quasi tres setmanes després de l'inici de la guerra, el bàndol republicà es va emportar de casa seva a Pablo Vives Casanoves, el penúltim alcalde nacional que hi havia hagut al poble abans de la guerra, justificant que havien d'arreglar assumptes. Dies després, es va trobar el seu cos sense vida a un bosc del terme d'Òdena. Josep Vila i Mosella, de 14 anys, va morir el 18 de juny de 1939 per l'explosió d'una bomba al poble, quan la guerra ja havia arribat a la seva fi.
Cultura Durant l'any el poble de Rubió celebra diferents festivitats als diversos nuclis de població (el Pla de Rubió, Rubió i Sant Martí de Maçana):
El primer i el segon dia de l'any se celebra la Festa Major del Pla de Rubió. El 25 d'abril, Sant Marc, se celebra la Festa Major de Primavera de Sant Martí de Maçana. La quarta setmana després de la Pasqua, el dia de l'ascensió, se celebra la Festa Major de Rubió, la qual dura els dos dies del cap de setmana i és coneguda per la benedicció i per la repartició del Panet. El 29 de Juny, se celebra el Capvespre a Sant Pere d'Ardesa. El cap de setmana després de l'11 de novembre hi ha la celebració de la Festa Major de St. Martí de Maçana.
Patrimoni arquitectònic i artístic
Castell de Rubió
miniatura|Restes del castell de Rubió. Va néixer com un castell termenat, erigit a finals del . El primer document el qual aparegué el castell va ser escrit l'any 1069 tot i que l'origen és força anterior. Al n'eren castlans la família dels Rubió, que van donar lloc a un llinatge que es va estendre per diferents indrets del país.
Durant el el Castell de Rubió passà a mans de la família Castellolí i l'any 1380 la família dels Boixadors en va comprar els drets jurisdiccionals al rei Pere III, mantenint-les entre les seves possessions fins al .
L'estructura del castell medieval està actualment força destruïda, encara que es manté la part inferior de la torre circular, construïda amb aparell de carreus vers el , així com les restes d'uns murs perimetrals de bona factura, aquests probablement són fruits d'una ampliació feta entre els segles XII i XVIII.La Gran Enciclopèdia en català: Volum 18(2004) Barcelona, Edicions 62, Al voltant del castell termenat es va formar un nucli de població, actualment bastant reduït.
Església de Santa Maria de Rubió
miniatura|Església de Santa Maria de Rubió L'Església de Santa Maria de Rubió està situada al nucli urbà de Rubió. L'església ha exercit les funcions parroquials dels seus orígens en el fins a l'actualitat.
L'edifici actual va ser construït entre 1275 i 1300, substituint una església anterior que s'esmenta en documents medievals ja del 1082. La construcció fou a petició dels senyors de Castelloló, potser enterrats a la zona del presbiteri.
L'Església de Santa Maria de Rubió és un temple d'estil gòtic. La planta rectangular té una única nau coberta amb doble volta de creueria, i presenta als vèrtexs dues claus de volta esculpides amb l'Anyell Pasqual i un petit Pantocràtor. Els arcs arrenquen de mènsules esculpides: Sant Joaquim i Santa Anna al presbiteri, escuts heràldics dels Castellolí a l'arc total central i l'àliga de Sant Joan amb un escut, a la zona del cor. La nau central té a banda i banda sengles capelles laterals de volta ogival i coberta de creueria.