El pallarès és la varietat constitutiva del català al Pallars, amenaçat pel despoblament, que destaca pel seu arcaisme afavorit per un evident aïllament geogràfic.

Característiques Característiques principals del pallarès: Fonètica Vocalisme Existeixen casos en què hi ha e oberta quan en català general hi ha e tancada: En paraules que tenien e curta en : herba. En possessius: meu, teu, seu En mots que tenien E llarga o I curta en llatí: cera, neu (en Sort, Senet, Esterri, Cardós, Vallferrera). En paraules que tenien A en llatí: lleit, i formes del verb fer. Sufix -er < -ARIUS, igual que en ribagorçà. Palatalització de la -l- en els grups consonàntics BL, CL, PL: bllanc, cllau, pllaça

Consonantisme Coincideix amb el ribagorçà en el fet que hi ha casos en què els grups llatins: -DY-, -GY- i -Y- han evolucionat a -i- (pronunciat [j]) (com en aragonès), i no pas a -j-, -tj-, -ig- com en el català general: mai (maig), pui (puig), maior (major), goi (goig)... Evolució del grup N'R> nr, sense la -d- epentètica: divenres (divendres)... En el conjunt de la llengua és el dialecte on es concentren més casos d'evolució de -NN- llatina a -n- simple i no pas a -ny-: cabana (cabanya), cana (canya), canaula (canyaula)...

Morfologia Els demostratius presenten formes sonoritzades: aguet (aquest), aguestos (aquests), "aquella" (aquella). Utilitza l'article lo alternant amb el i les per al plural masculí: les cotxes (els cotxes). Combina els pronoms febles li + en > li'n, en compte de "n'hi". Convivència en present d'indicatiu de 1a conjugació de les formes: -am (4ª), -au (5ª) / -em, -eu. Els imperfets d'Indicatiu acaben en -eva o -iva: feva (feia), voleva o voliva (volia), sentiva (sentia). Es conjuguen de forma incoativa tots els verbs de la tercera conjugació i, com és propi del bloc occidental, l'incoatiu és "ix", però amb la particularitat que "ix" es pronuncia despalatalitzat [is] i no pas [iʃ]: "ell repetís" (ell repeteix/repetix). El verb ser, fa el present d'indicatiu amb les formes: és (2ª), é (3ª). No diferencia per i per a. Utilitza la partícula cap per a negar: é cap veritat (no és veritat). Conservació de la -n en el plural dels proparoxítons llatins acabats en nasal (hòmens, jóvens), com en la major part dels dialectes occidentals.

Lèxic

El lèxic pallarès té una forta personalitat i presenta nombrosos mots específics o compartits amb alguna altra variant del català. Entre d'altres, hi trobem: 'antosta' (envà), 'aguest, aguell' (demostratius), 'astí/ací' (aquí), 'baürta' (brossa, plantes de bosc baix), 'carrereta' (cama-sec), 'cascarres' (boletes d'excrement enganxades a la pell o als pèls d'alguns animals), 'cauba' (balma), 'eixir/ixir' (sortir), 'fato' (beneit), 'fraga' (maduixa o fraula bosquetana), 'goiat' (noi, minyó, xicot), 'potxó' (petó, bes), 'popa' (pit, sina), 'sarnalla' (sargantana), 'sirro' (llana bruta tal com surt de l'ovella tot just havent-la xollada), 'supo-supo (fer)' (sortir al pas, seguir de prop), 'xolís' (embotit fet amb la millor carn del porc).

Bibliografia

Aïna: vocabulari temàtic del dialecte pallarès, Rosa M. Anglada Bespín, Grup d'Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu, 2007. El català d'Àneu. Reflexions a l'entorn dels dialectes contemporanis, Ramon Sistac, Esterri d'Àneu, Consell Cultural de les Valls d'Àneu, 1998.

Enllaços externs

Parla pallarès Vocabulari pallarès Lo pallarès de la Vall Fosca, Estudi dialectològic sobre la parla pallaresa, Laura Martínez i Martín

Categoria:Català nord-occidental Categoria:Cultura del Pallars Categoria:Dialectes dels Pirineus