miniatura|Estany del Golden Gate Park a San Francisco. miniatura|Els darrers trenta anys de la producció artística de Claude Monet van ser una sèrie de 250 pintures a l'oli que representen nenúfars de l'estany que el pintor tenia a ca seva. Un estany és una cavitat d'aigua, natural o artificial, acumulada en una depressió del terreny i sempre més petit que un llac. Per tant, la diferència clau amb un llac rau en la mida. Poden sorgir de manera natural a les planes d'inundació com a part d'un sistema fluvial o de depressions. En general, són d'aigües poc profundes que permeten que la llum solar arribi fins al fons, promovent un ecosistema de plantes aquàtiques arrelades. A mesura que l'aigua és estancada, es crea un ecosistema particular en què els corrents d'aigua pràcticament no existeixen.
Els estanys poden ser creats per una àmplia varietat de processos naturals; per exemple, pels rius en les planes d'inundació o per processos d'origen glacial, tectònic, endorreic, litoral o deltaic, o simplement poden ser depressions aïllades o ondulacions naturals en terra sense drenar omplerts per escorrentia, aigües subterrànies, precipitacions... La mida i la profunditat dels estanys sovint varia molt amb l'època de l'any; de fet molts estanys són produïts per inundacions primaverals. Els estanys solen ser d'aigua dolça, però també poden ser d'aigua salabrosa. Les d'aigua salada, amb una connexió directa amb el mar manté la salinitat i de vegades s'anomenen estanys, però normalment es consideren com a part del medi marí.
Els estanys són cossos d'aigua poc profunda amb abundància variable de plantes i animals aquàtics. La profunditat, les variacions estacionals del nivell de l'aigua, els fluxos de nutrients, la quantitat de llum que hi arriba, la forma, la presència de grans mamífers, la composició de qualsevol comunitat de peixos i la salinitat poden afectar els tipus de comunitats vegetals i animals que hi viuen. Les xarxes alimentàries es basen tant en algues flotants com en plantes aquàtiques. Normalment hi ha diversitat de vida aquàtica com algues, cargols, peixos, coleòpters, nepomorfs, granotes, tortugues, llúdries i rates mesqueres. Els depredadors principals poden ser peixos grossos, ardèids o grans rèptils (al·ligàtors). Com que els peixos són un depredador important de les larves d'amfibis, els estanys que s'assequen cada any maten els peixos, però proporcionen un refugi important per a la cria d'amfibis. També hi ha estanys produïts per castors.
Més enllà de causes naturals, hi has estanys que són resultat de l'activitat humana. Aquests estanys d'aigua dolça tenen molts usos, incloent-hi el subministrament d'aigua per a l'agricultura, la ramaderia i les comunitats; també poden ajudar a la restauració d'hàbitats, servir com a lloc de cria d'espècies locals i migratòries, poden ser elements decoratius de l'arquitectura d'un paisatge, conques de control d'inundacions, conques d'intercepció de contaminants...
Formació miniatura|Formació d'un estany per filtració d'aigua subterrània a South Tufa, Califòrnia. Un estany natural és qualsevol depressió en el sòl que reculli i retingui una quantitat suficient d'aigua i pot formar-se per una varietat d'esdeveniments geològics, ecològics. Els estanys naturals poden ser glacials, volcànics, fluvials o fins i tot tectònics.
Des de l'època del Plistocè, els processos glacials han creat la majoria de l'hemisferi nord. Quan les glaceres retrocedeixen, poden crear un terreny irregular. Aquestes zones poden desenvolupar depressions que poden omplir-se amb l'excés de precipitacions o amb la filtració d'aigua subterrània, d'aquesta manera es forma un petit estany. En canvi, els llacs i les llacunes es formen quan el gel es desprèn d'una glacera més gran i, amb el temps, es fon. L'orogènesi, o formació de muntanyes i serralades, i altres esdeveniments d'aixecament tectònic han creat alguns dels llacs i estanys més antics del planeta. Aquestes esquerdes tenen tendència a omplir-se ràpidament d'aigua subterrània si es produeixen per sota del nivell freàtic local. Altres esquerdes o depressions tectòniques poden omplir-se amb precipitacions, l'escorrentia de les muntanyes del voltant o els rierols de muntanya. L'activitat volcànica també pot formar estanys, llacs i llacunes a través de tubs de lava col·lapsats o cons volcànics. Les planes d'inundació naturals al llarg dels rius i els paisatges amb moltes depressions poden experimentar inundacions a la primavera, la temporada de pluges o amb la fosa de la neu. D'aquesta manera es creen estanys temporals que són importants per a la cria de peixos, insectes i amfibis, sobretot en grans sistemes fluvials com l'Amazones.
Pel que fa als estanys artificials, els humans els creen per millorar el medi ambient local, degut a entorns industrials o per a ús recreatiu o ornamental. Un estany artificial és una petita cavitat d'aigua, que s'utilitza quotidianament per proveir reg, criar peixos, nedar, etcètera, o amb finalitats merament ornamentals en un parc o un jardí. Els estanys artificials, després de la dessecació han de netejar-se i s'ha de dragar el llot, el qual, exposat a l'aire, constitueix un excel·lent abonament. Actualment, hi ha estanys que es destinen a la cria i multiplicació de peixos (com tenques, carpes i d'altres).
Els estanys particulars estan sotmesos a les lleis generals de la propietat i de la salubritat pública, i pertanyen a l'amo del sòl que cobreixen. Els peixos són un accessori dels estanys i constitueixen béns mobles per disposició legal.
Usos miniatura|Petit estany de retenció a Swarzynice, Polònia. Els estanys són hàbitats per a moltes varietats d'organismes com plantes, amfibis, peixos, rèptils, ocells aquàtics, insectes i fins i tot alguns mamífers. Les basses s'utilitzen per a la reproducció d'aquestes espècies, però també com a refugi i, fins i tot, alimentació per a altres animals salvatges. Les pràctiques aqüícoles es basen en gran manera en basses artificials per tal de fer créixer i tenir cura de molts tipus de peixos, ja sigui per al consum humà, la recerca, la conservació d'espècies o l'esport recreatiu..
En agricultura es poden crear estanys de tractament per reduir l'escorrentia de nutrients. Els contaminants que entren als estanys sovint poden ser mitigats per la sedimentació natural i altres activitats biològiques i químiques. De fet, els estanys d'estabilització de residus s'estan convertint en mètodes populars de baix cost per al tractament general d'aigües residuals. També poden proporcionar embassaments de reg per a les granges en temps de sequera. També els estanys de retenció són cada vegada més comuns en les noves urbanitzacions d'habitatges per reduir el risc d'inundacions i danys.
Un altre tipus d'estany són els experimentals, emprats per provar hipòtesis en els camps de les ciències ambientals, la química, la biologia aquàtica i la limnologia.
Alguns estanys són el centre de la vida de molts petits pobles en països àrids com els de l'Àfrica subsahariana: s'hi fan banys, pesca, actes de socialització i rituals. Al subcontinent indi, els monjos de temple hindús cuiden els estanys sagrats utilitzats per a pràctiques religioses i peregrins de bany. Durant l'època medieval europea era típic que monestirs i castells tinguessin estanys de peixos. A l'Àsia Oriental (sobretot al Japó) són per mantenir o criar koi. Al Nepal els estanys artificials eren elements essencials de l'antic sistema de subministrament d'aigua potable perquè van ser dissenyats per retenir l'aigua alhora que deixaven que una mica d'aigua es mogués per alimentar els aqüífers locals.Traditional Ponds – The Water Urban-ism of Newar Civilization by Padma Sunder Joshi, Spaces Nepal, April 2018, retrieved 11 October 2019
Biodiversitat miniatura|L'estany del Richmond Park de Londres. Molts estanys i llacs contenen un gran nombre d'espècies endèmiques com lliris d'aigua i altres plantes aquàtiques, granotes, tortugues i peixos. Sovint el marge de l'estany està envoltat per aiguamolls que donen suport a la xarxa d'aliments aquàtics, proporcionen refugi per a la vida silvestre i estabilitzen la riba de l'estany. Aquest marge també es coneix com a zona litoral i conté gran part dels macròfits, és a dir, de les plantes aquàtiques o algues que viuen totalment o parcialment submergida dins de l'aigua. Altres organismes com el fitoplàncton (algues suspeses) i els perífitons (organismes que inclouen cianobacteris, detritus i altres microbis) hi prosperen i es mantenen com els principals productors de teranyines d'aliments de l'estany.
Alguns animals, com les oques i les rates mesqueres, consumeixen les plantes com a font d'aliment. En molts altres casos, les plantes d'estany s'hi descompondran. Molts invertebrats i zooplàncton herbívor s'alimenten de les plantes en descomposició, i aquests organismes de nivell tròfic inferior proporcionen aliments per a les espècies d'aiguamolls i estanys, inclosos peixos, libèl·lules i garses tant a la zona litoral com a la zona limnètica. La zona limnètica d'aigües obertes pot permetre que les algues creixin a mesura que la llum solar encara hi penetri. Aquestes algues poden suportar una altra xarxa alimentària que inclogui insectes aquàtics i altres espècies de peixos petits. Un estany, per tant, pot tenir combinacions de tres xarxes alimentàries diferents, una basada en plantes més grans, una basada en plantes en descomposició, i una darrera d'algues i dels seus consumidors i depredadors específics de nivell tròfic superior. Per tant, els estanys sovint tenen moltes espècies animals diferents perquè hi ha una àmplia gamma de fonts d'aliments a través de la interacció biòtica. Per tant, proporcionen una font important de biodiversitat en els paisatges.
Estratificació miniatura|Els tres estrats: I. Epilimni II. Metalímnion III. Hipolimni. A la dreta escala de profunditat. A l'esquerra de temperatura. La fletxa mostra el moviment del vent sobre la superfície de l'aigua que inicia el recanvi en l'epilimni i l'hipolimni. Molts estanys experimenten un procés anual regular semblant als llacs més grans si són prou profunds i/o estan protegits del vent. Els factors abiòtics, com la radiació ultraviolada, la temperatura general, la velocitat del vent, la densitat de l'aigua i fins i tot la grandària, juguen un paper important quan es tracta dels efectes estacionals en els llacs i estanys.