La Riba és una antiga masia reconvertida com a xalet al nucli de l'Hostalnou de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Destaca la capella de la Pairalia de la Riba de Bianya, que es troba al mateix espai, i que és també un bé inventariat de manera singular.

Arquitectura La Riba és un gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes principals més una àmplia galeria amb les típiques arcades que li donen relleu i caràcter a la façana principal.

Al costat esquerre de la façana principal hi ha una fornícula lateral amb teulat a dues aigües que acull la imatge de la verge amb el seu fill. És de pedra i va ser tallada per l'escultor A. Collellmir. La figura té una forma corbada provocada pel caient del mantell i la flexió del genoll. La cara, sense gaire expressió, és la part que va rebre més després del pas dels iconoclastes de l'any 1936, moment en què es va esmicolar la figura i es va abocar a una de les feixes del mas.

Esgrafiat a la façana, dissenyat per Rafael Masó, hi ha un rellotge de sol. A la part central l'agulla assenyala les hores assolellades i el mes de l'any. A cada costat, un gerro amb flors tanca el conjunt. Porta la inscripció: "Conto només que les hores serenes. Lloat sia nostre Deu. Riba".

Hi ha algunes llindes. A la porta d'entrada hi diu "EUSEBIO BURCH / 1884", amb les dates "1906-1909-1910". A les finestres de cada costat de la porta hi diu "PER ESTAS OFICINAS REDIFI CAREN CASA SANTA", a l'esquerra, i "PERE Y MADALENA RIBAS LO ANY MDCCLX", a la dreta.

Hi ha esgrafiats que emmarquen gairebé totes les portes i finestres de les quatre façanes. Hi ha els emblemes de Jesús, Maria i Josep, així com les al·legories a "Riba", el nom de la casa. Alguns tenen elements florals o vegetals i gerros.

La capella té l'interior emblanquinat, sense res remarcable.

Història La nissaga de la família Riba es remunta a època medieval, tot i que no és fins al quan el nom, unit a l'explotació de la finca, apareix prolíficament en documents de diversa índole. A la segona meitat del fou quan, per matrimoni, es va produir la connexió dels cognoms Burch i Riba, a través dels quals descendents s'engrandí i consolidà la que vindria a ser, a la darreria del i principis del XX, una de les majors concentracions de finques de la comarca.

La pairalia de la Riba va ser durant molt temps la llar familiar de la nissaga els Burch, procedents de terres vigatanes. El casal consta ja edificat abans del . Un dels primers descendents que van iniciar les obres de reforma de l'antiga casa va ser Eusebi Burch (1884) que va procedir a l'ampliació pel costat nord. Posteriorment es va encarregar a l'arquitecte Simó Cordomí la realització d'un projecte de reforma, de característiques neogòtiques, que no va portar a terme en la seva totalitat, ja que els propietaris només el tingueren en compte en la part corresponent a la capella particular.

Les grans reformes del casal es varen efectuar a principis del (1901) de la mà de l'arquitecte Rafael Masó, que, construint el cos de galeries amb baixos, dos pisos i golfes afegits a la façana sud, va amagar el gran casalot d'estil eclèctic donant-li una nova imatge al conjunt. Els elements de pedra de la façana els va realitzar el picapedrer Xirgu Caselles i els de ceràmica, baranes amb balustres dissenyats per Rafael Masó i Valentí expressament per aquesta obra, pel ceramista Antoni Serra.

L'any 1965 l'empresa Laboratorios Sobrino va adquirir la casa i els terrenys que l'envolten; un nou projecte fet per Francesc Vayreda i Bofill va adaptar l'edifici a les funcions industrials. Va conservar les façanes amb transformacions i va eliminar la pèrgola del cos central per construir un nou accés amb escales. L'estucat i els esgrafiats que va dissenyar Rafael Masó de la façana han estat pintats perdent el seu color i la seva textura.

Pel que fa a la capella, entre els anys 1965 i 1967 es va procedir a la seva restauració i s'hi col·locaren als finestrals vidrieres amb imatges del santoral vinculades amb el món animal, farmacèutic i veterinari. Amb anterioritat als projectes de remodelació que a principis de segle va fer Rafael Masó, un altre arquitecte barceloní va projectar la capella familiar vers el 1890. Amb les obres de remodelació de la casa pairal que va portar a terme en Francesc Vayreda i Bofill es va procedir a la restauració de la capella, deixant-la en l'actual estat.

Referències

Enllaços externs

Reforma i ampliació del Mas La Riba (Can Burch) a la Fundació Rafael Masó.

Categoria:Edificis de la Vall de Bianya Categoria:Edificis noucentistes de la Garrotxa Categoria:Masies de la Garrotxa Categoria:Patrimoni monumental de la Vall de Bianya Categoria:Esglésies historicistes de la Garrotxa Categoria:Esglésies de la Vall de Bianya