La XI Copa del Món de Futbol es va disputar a l'Argentina, entre l'1 i el 25 de juny de 1978. La Copa del Món tornava així a Sud-amèrica per primera vegada des de 1962. El torneig es va disputar en sis estadis, repartits entre les ciutats de Buenos Aires, Rosario, Mar del Plata, Córdoba i Mendoza.

La mascota d'aquesta Copa del Món va ser el Gauchito, mentre que la pilota oficial va sofrir un canvi revolucionari amb l'aparició de l'Adidas Tango. Aquesta pilota va esdevenir un disseny clàssic que va durar cinc Copes del Món, i comptava amb major impermeabilització que els dissenys anteriors. Ennio Morricone compongué la melodia del mundial, encarregada per l'organització.

El torneig es va jugar amb el mateix sistema d'eliminació que el campionat anterior, Alemanya Federal 1974: un sistema de grups a la primera fase en què els dos primers de cada grup es classificaven pel sistema de grups de la segona fase, on es definien els dos finalistes.

La gran final es va jugar entre l'Argentina (que es va classificar guanyant per 6 a 0 la selecció peruana, en el partit que es considera un dels més polèmics de totes les Copes del Món) i els Països Baixos. Va ser un partit molt disputat, i es va haver de jugar la pròrroga, ja que en els 90 minuts havien empatat a 1. Finalment, amb gols de Mario Alberto Kempes i Daniel Bertoni la selecció albiceleste es va imposar per 3 a 1, alçant la copa per primera vegada, després que se li hagués escapat l'any 1930, quan va perdre per 4 a 2 amb l'Uruguai.

Antecedents Argentina, que feia molts anys que buscava organitzar la Copa del Món, ho va aconseguir finalment amb l'edició de 1978. Va ser el juliol de 1966, al Congrés que la FIFA va organitzar a Londres, on també es van decidir les seus de les edicions de 1970 (Mèxic), 1974 (Alemanya Federal) i 1982 (Espanya).

Aquesta designació va generar molt rebuig en diferents països europeus, on es van organitzar protestes i accions de boicot al torneig, a causa dels milers de casos de violacions dels drets humans, comesos pel règim Militar que governava la nació argentina des de 1976, en l'anomenat Procés de Reorganització Nacional. Tot i això, el govern de Jorge Rafael Videla va obtenir el suport de la FIFA i va organitzar l'esdeveniment, on no hi van participar ni Johan Cruyff ni Paul Breitner.

Al país es vivia l'apogeu de la Guerra bruta i es vivia un fort clima de terror, amb una violència que no cessava. El Comitè Organitzador va afrontar diversos problemes: Omar Actis (designat per la Junta Militar per a dirigir l'Ente Autárquico Mundial 78, EAM, al costat de l'almirall Carlos Alberto Lacoste) va ser assassinat el 19 d'agost de 1976. Aquest acte primer es va atribuir a moviments guerrillers, però després es va descobrir que hi havia divergències amb Lacoste per l'ús dels fons destinats a la Copa del Món. Mentre Actis volia una Copa del Món austera, Lacoste volia que fos impressionant. Després de la defunció d'Actis, la plaça va quedar en mans del general Antonio Merlo, qui es va deixar influir pel Lacoste.

Les xifres del torneig van superar els 520 milions de dòlars, que es van invertir en remodelar els estadis de River Plate, Vélez Sarsfield i Rosario Central, la construcció de tres estadis nous i la millora d'aeroports, sistemes de comunicacions i infraestructura hotelera. D'altra banda, es va millorar la infraestructura del Canal 7 Argentina perquè pogués retransmetre en color per primer cop el torneig.

El 14 de gener de 1978 es va fer el sorteig del campionat al Centro Municipal General San Martín. Argentina havia de jugar contra França, Itàlia i Hongria, mentre que la defensora del títol, Alemanya havia d'enfrontar-se en un grup format per Polònia, Tunísia i Mèxic.

Equips participants Es van classificar aquestes 16 seleccions. En cursiva, les debutants a la Copa del Món de Futbol.

Àsia Amèrica del Nord, Central i Carib Europa Àfrica Amèrica del Sud Oceania —

Seus Buenos Aires Buenos Aires Estadi Monumental Estadi José Amalfitani Capacitat: 74.624 Capacitat: 49.318 150px 150px Córdoba Mar del Plata Estadi Chateau Carreras Estadi Mundialista Capacitat: 46.986 Capacitat: 43.542 150px 150px Mendoza Rosario Estadi Ciudad de Mendoza Estadi Gigante de Arroyito Capacitat: 34.954 Capacitat: 41.654 150px 150px

Àrbitres

Plantilles

Resultats Primera Fase Grup 1

Grup 2

Grup 3

Grup 4

Segona Fase Grup A

Grup B

Fase final

Partit pel tercer lloc

Final

Campió

Classificació final El 1986, la FIFA va publicar un informe que classificava tots els equips de cada Copa del Món fins a la de 1986, basada en l'actuació a la competició, els resultats generals i la qualitat dels contraris (sense comptar els resultats de repetició). El rànquing del torneig de 1978 era el següent:

Equip 1 7 5 1 1 15 4 +11 11 2 7 3 2 2 15 10 +5 8 3 7 4 3 0 10 3 +7 11 4 7 4 1 2 9 6 +3 9 Eliminats a la segona fase 5 6 3 1 2 6 6 0 7 6 6 1 4 1 10 5 +5 6 7 6 3 0 3 7 10 −3 6 8 6 2 1 3 7 12 −5 5 Eliminats a la primera fase 9 3 1 1 1 3 2 +1 3 10 3 1 1 1 2 2 0 3 11 3 1 1 1 5 6 −1 3 12 3 1 0 2 5 5 0 2 13 3 0 1 2 1 3 −2 1 14 3 0 1 2 2 8 −6 1 15 3 0 0 3 3 8 −5 0 16 3 0 0 3 2 12 −10 0

miniatura|center|600px|Mapa amb els resultats de 1978

Golejadors

6 gols Mario Kempes

5 gols Rob Rensenbrink Teófilo Cubillas

4 gols Leopoldo Luque Hans Krankl

3 gols Karl-Heinz Rummenigge Dirceu Roberto Dinamita Paolo Rossi Johnny Rep

2 gols Heinz Flohe Dieter Müller Daniel Bertoni Nelinho Archie Gemmill Roberto Bettega Ernie Brandts Arie Haan Zbigniew Boniek Grzegorz Lato

1 gol Rüdiger Abramczik Bernd Hölzenbein Hansi Müller René Houseman Daniel Passarella Alberto Tarantini Erich Obermayer Walter Schachner Reinaldo Zico Kenny Dalglish Joe Jordan Juan Manuel Asensi Dani Marc Berdoll Bernard Lacombe Christian Lopez Michel Platini Dominique Rocheteau Károly Csapó András Tóth Sándor Zombori Iraj Danaeifard Hassan Rowshan Romeo Benetti

Franco Causio Renato Zaccarelli Víctor Rangel Arturo Vázquez Ayala Dick Nanninga René van de Kerkhof Willy van de Kerkhof César Cueto José Velásquez Kazimierz Deyna Andrzej Szarmach Thomas Sjöberg Mokhtar Dhouib Néjib Ghommidh Ali Kaabi

Gols en pròpia porta Berti Vogts (per Àustria) Andranik Eskandarian (per Escòcia) Ernie Brandts (per Itàlia)

Referències

Enllaços externs

FIFAworldcup.com - Argentina 1978 Tots els Mundials - Argentina 1978 World Cup History - Argentina 1978

1978 Categoria:Competicions futbolístiques a l'Argentina Categoria:Competicions futbolístiques del 1978 a Espanya Categoria:Procés de Reorganització Nacional