Les llengües bantus nord-orientals són un grup de llengües bantus d'Àfrica oriental que comparteixen la isoglossa coneguda com a llei de Dahl que segurament és una retenció arcaica. En la classificació de Guthrie de les llengües bantus, aquestes llengües estan dividides entre les zones E50, E46, E60, E74a, F21-22, J, G60, més el bantu de nord-oest de la costa (de les zones E i G)Derek & Nurse, 2003, The Bantu Languages En la classificació més moderna constituirien un grup filogenètic.
Classificació Les llengües o grups de dialectes que formen part de les llengües bantus nord-occidentals són:Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin; Bank, Sebastian, eds. (2016). "Northeast Savanna Bantu". Glottolog 2.7. Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History Llengües kikuyu-kamba o Thagiichu (bàsicament, E50): Sonjo (E40) Cuka Meru (inclou, Tharaka, Mwimbi-Muthambi) Meridional Kamba, Daisu Gikuyu, Embu Chaga–Taita Taita (Dawida; E70) – Sagalla Llengües chaga (E60) Llengües bantus de la costa nord-oriental: Suahili, etc. Takama: Sukuma-Nyamwezi, Kimbu (F20), Iramba-Isanzu, Nyaturu (Rimi) (F30), ?Holoholo–Tumbwe–Lumbwe (D20) Llengües bantus dels Grans Llacs (zona J): Rwanda-Rundi, Ganda, etc. Llengües bena-kinga (G60): Sangu, Hehe, Bena, Pangwa, Kinga, Wanji, Kisi, ?Manda (N10)
Comparació lèxica Els numerals reconstruïts per a diferents grups de llengües bantus nord-orientals són: {|class=wikitable style=text-align:center; |- ! GLOSA ! PROTO-KIUKUYU-KAMBA ! PROTO-CHAGA ! PROTO-COSTA ! PROTO-TAKAMA ! PROTO-GRANS-LLACS ! PROTO-BENA-KINGA |- | '1' || *i-mwe || *-mwi || *mwe *moja || *-mwe || *-mo-i || *yimwi |- | '2' || *i-giri || *-βili || *-bidi || *-βili || *-βiri || *-bili |- | '3' || *i-tʰatu || *-tʰatu || *-taːtu || *-tatu || *-tatu || *-tatu |- | '4' || *i-ɲa || *-na- || *-ne || *-ne || *-nai || *-nai |- | '5' || *i-tʰaːno || *-tʰaːnu || *tʰáːno || *-taːno || *-taːnu || *-haːno |- | '6' || *i-tʰatʰatu || *-tʰaːⁿdatu || *-taⁿɖatu || *-tʰaːⁿdatu || *-taːⁿdatu/*mu-kaːga || *ⁿtaːⁿda |- | '7' || *mu-gwaⁿɟa || *mfuⁿgate || *-fuⁿgate || *mpuⁿgate || || *-fuⁿgati |- | '8' || *i-ɲaːɲa || *ɲaːne || *naːnɛ || *naːnɛ || *mu-naːnai || *-nane |- | '9' || *k-eⁿda || *keːⁿda || *ke(ː)ⁿɗa || *keːⁿda || *-eːⁿda |- | '10' || *i-kumi || *i-kumi || *(i-)kumi || *i-kumi || *i-kumi || *(ñi-)kumi
Referències
Categoria:Llengües bantus