El Premi Grawemeyer («Grawemeyer Award») és un premi anual nord-americà que originalment premiava una composició musical. Va ser instituït per H. Charles Grawemeyer —industrial, empresari i mecenes— a la Universitat de Louisville en 1984.
Història del premi El 1983, Charles Grawemeyer es va reunir amb el Dr. Jerry Ball, degà de l'Escola de Música de la Universitat de Louisville, per discutir sobre la idea de crear un premi de música, sense que Grawemeyer estigués segur de merèixer tal honor. Així que van parlar sobre composició, concloent la conversa de Mr. Grawemeyer, segons el Dr. Ball, amb "si fem alguna cosa similar potser podríem trobar a un altre Mozart."
El Premi de Composició va ser la primera de les cinc categories del premi (li van seguir el 1988, Idees per millorar l'ordre mundial («Ideas Improving World Order»); el 1989, Educació; el 1990, Religió; i, finalment, el 2000, Psicologia). Sent el primer, va portar gairebé dos anys tancar tots els detalls del programa. El procediment del premi Nobel va ser estudiat i incorporat en part. Però Mr. Grawemeyer volia tenir un jurat més democràtic, i va establir un procés de selecció en tres nivells: en el primer, les universitats i les escoles de música; en el segon, un jurat internacional de professionals; i en el tercer, un jurat d'afeccionats no professionals, però sí ben informats (la Fundació Grawemeyer insisteix que les grans idees no són exclusivament domini d'experts acadèmics).
El premi va ser concedit per primera vegada el 1985, al compositor polonès Witold Lutoslawski, per la seva obra Simfonia núm. 3. Des de llavors, el premi ha adquirit un gran reconeixement internacional com un dels primers premis de composició, al que regularment es presenten entre 150 i 200 composicions de tot el món.
Malgrat l'intent de seleccionar de forma oberta els jurats, el 1998, Kyle Gann va escriure un article en què manifestava que després d'haver repassat els millors premis de composició d'Amèrica del Nord —incloent el Premi Pulitzer, el Premi Grawemeyer, el Prix de Rome, el Premi Koussevitsky, el Premi Guggenheim, el Fromm Commission i el Premi Copland Fund, entre altres— va descobrir que el panell de premis sovint incloïa els mateixos set noms que repetidament formaven els jurats: Gunther Schuller, Joseph Schwantner, Jacob Druckman (ja mort), George Perle, John Harbison, Mario Davidovsky i Bernard Rands. Gann va concloure que, ja que tots eren homes blancs i del mateix entorn estètic eurocèntric, els premis de composició de les dues últimes dècades als EUA havia estat desafortunadament mediatitzats.
Funcionament del premi El premi va ser dotat inicialment amb un fons de 9 milions de dòlars per la Fundació Grawemeyer («Grawemeyer Foundation»). La quantia del premi inicial era, per a cadascuna de les categories, de 150.000 $, quantitat que va ser incrementada fins als 200.000 $ l'any 2000 (abonable en cinc pagaments anuals de 40.000 $).
Les obres que poden ser presentades seran obres de compositors vius, del tipus que sigui (encara que no limitades): coral, orquestral, de càmera, electrònica, cicle de cançons, dansa, òpera, teatre musical. Hauran haver estat estrenades durant el període de cinc anys anterior a l'any del premi.
Els criteris del jurat seran solament l'excel·lència i l'originalitat. Seran nominats solament compositors i podran ser-ho per organitzacions musicals professionals, interpretis i grups, directors d'orquestra, crítics i editors o directors d'escoles i departaments professionals de música. No és vàlida l'autonominació. S'hauran d'enviar partitures completes, cintes o CD de l'obra completa, carta de presentació del nominant, biografia del compositor, així com l'acceptació que la documentació no serà retornada i romandrà com a fons de l'arxiu de la universitat.
Les obres seran seleccionades inicialment per un comitè de músics. A continuació passaran a ser avaluades per un jurat de tres destacats músics professionals. La selecció final serà feta per set membres, altament informats però que no siguin professionals de la música. La Universitat haurà de sancionar la recomanació final. El premiat haurà de rebre personalment el guardó i donar una conferència a Louisville.
Composición musical {| class=wikitable border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align=center style="background:DarkSlateBlue; color:white" |Llista de Premis Grawemeyer de Composició Musical' (Actualitzat 2015))
! width="70 px" style="background:Lavender; color:Black"|Any ! width="200 px" style="background:Lavender; color:Black"| Compositor ! width="200 px" style="background:Lavender; color:Black" |Nacionalitat ! style="background:Lavender; color:Black"| Obra premiada |- | 1985 || Witold Lutoslawski || || Symphony No. 3. |- | 1986 || György Ligeti || || Etudes for piano. |- | 1987 || Harrison Birtwistle || || The Mask of Orpheus. |- | 1988 || No hi va haver premiat. || || |- | 1989 || Chinary Ung || || Inner Voices. |- | 1990 || Joan Tower || || Silver Ladders. |- | 1991 || John Corigliano || || Symphony No. 1. |- | 1992 || Krzysztof Penderecki || || Adagio for large orchestra. |- | 1993 || Karel Husa || || Concerto for Cello and Orchestra. |- | 1994 || Tōru Takemitsu || || Fantasma/Cantos for clarinet and orchestra. |- | 1995 || John Adams || || Violin Concerto. |- | 1996 || Ivan Tcherepnin || || Double Concerto for Violin, Cello and Orchestra. |- | 1997 || Simon Bainbridge || || Ad Ora Incerta -- Four Orchestral Songs from Primo Levi. |- | 1998 || Tan Dun || || Marco Polo. |- | 1999 || No hi va haver premiat. || || |- | 2000 || Thomas Adès || || Asyla. |- | 2001 || Pierre Boulez || ||Sur Incises. |- | 2002 || Aaron Jay Kernis || || Colored Field. |- | 2003 || Kaija Saariaho || || L'amour de loin. |- | 2004 || Unsuk Chin || || Concerto for Violin and Orchestra. |- | 2005 || George Tsontakis || || Violin Concerto No. 2. |- | 2006 || György Kurtág || || ...Concertante... for violin, viola, and orchestra. |- | 2007 || Sebastian Currier || || Static for flute, clarinet, violin, 'cello, and piano |- | 2008 || Peter Lieberson || || Neruda Songs|- | 2009 || Brett Dean || || The Lost Art of Letter Writing|- | 2010 || York Hoeller || || Spheres|- | 2011 || Louis Andriessen || || La Commedia|- | 2012 || Esa-Pekka Salonen || || Violin Concerto|- | 2013 || Michel van der Aa || || Up-close|- | 2014 || Djuro Zivkovic || || On the Guarding of the Heart|- | 2015 || Wolfgang Rihm || || IN-SCHRIFT 2|}
Educació 1989: Bertrand Schwartz 1990: Howard Gardner 1991: Kieran Egan 1992: Carol Gilligan 1993: Roland Tharp i Ronald Gallimore 1994: John T. Bruer 1995: Shirley Brice Heath i Milbrey W. McLaughlin 1996: Victoria Purcell-Gates 1997: Mike Rose 1998: L. Scott Miller 1999: No premiat 2000: Vanessa Siddle Walker 2001: William G. Bowen i Derek Bok 2002: Martha Nussbaum 2003: Deborah Brandt 2004: No premiat 2005: Elliot W. Eisner 2006: Lee Shulman 2007: James Comer 2008: Edward Zigler, Walter Gilliam i Stephanie Jones 2009: Paul Attewell i David Lavin 2010: Keith Stanovich 2011: No premiat 2012: Limita Darling-Hammond 2013: Pasi Sahlberg 2014: Diane Ravitch 2015: Michael Fullan i Andy Hargreaves
Contribucions a l'ordre mundial 1988: Richard Neustadt i Ernest May 1989: Robert Keohane 1990: Robert Jervis 1991: Informe Brundtland 1992: Samuel Huntington; Herman Daly i John Cobb 1993: Donald Harman Akenson 1994: Mikhail Gorbachev 1995: Gareth Evans 1996: Max Singer i Aaron Wildavsky 1997: Herbert Kelman 1998: No premiat 1999: No premiat 2000: Margaret I. Keck i Kathryn Sikkink 2001: Janine Wedel 2002: No premiat 2003: Stuart Kaufman 2004: John Braithwaite i Peter Drahos 2005: Francis Deng i Roberta Cohen 2006: Fiona Terry 2007: Roland Paris 2008: Philip Tetlock 2009: Michael Johnston 2010: Trita Parsi 2011: Kevin Bales 2012: Severine Autesserre 2013: Erica Chenoweth i Maria Stephan 2014: Jacques Hymans 2015: Mark Weiner
Psicologia 2001: Michael Posner, Marcus Raichle i Steven Petersen 2002: James McClelland i David Rumelhart 2003: Daniel Kahneman i Amos Tversky 2004: Aaron Beck 2005: Elizabeth Loftus 2006: John O'Keefe i Lynn Nadel 2007: Giacomo Rizzolatti, Vittorio Gallesi i Leonardo Fogassi 2008: Albert Bandura 2009: Anne Treisman 2010: Ronald Melzack 2011: Walter Mischel 2012: Leslie Ungerleider i Mortimer Mishkin 2013: Irving Gottesman 2014: Antonio Damasio 2015: James McGaugh
Religió 1990: I. P. Sanders 1991: John Hick 1992: Ralph Harper 1993: Elizabeth A. Johnson 1994: Stephen L. Carter 1995: Diana L. Eck 1996: No premiat 1997: Larry L. Rasmussen 1998: Charles Marsh 1999: No premiat'' 2000: Jürgen Moltmann 2001: James Kugel 2002: Miroslav Volf 2003: Mark Juergensmeyer 2004: Jonathan Sacks 2006: Marilynne Robinson 2007: Timothy Tyson 2008: Margaret A. Farley 2009: Donald Shriver Jr. 2010: Eboo Patel 2011: Luke Timothy Johnson 2012: Barbara D. Savage 2013: Leila Ahmed 2014: Tanya Luhrmann 2015: Willie James Jennings
Enllaços externs The Grawemeyer Award
Categoria:Premis de música Categoria:Premis universitaris Categoria:Premis dels Estats Units