miniatura|Nikolaas Tinbergen (esquerra) i Konrad Lorenz l'any 1978. Konrad Zacharias Lorenz (Viena, Imperi Austrohongarès 1903 - Altenberg, Àustria 1989) fou un etòleg i professor universitari austríac guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1973.
Biografia Va néixer el 7 de novembre de 1903 a la ciutat de Viena, en aquells moments situada a l'Imperi Austrohongarès però que avui dia és la capital d'Àustria. AL finalitzar l'escola secundària estava tan interessat en l'evolució que va voler estudiar zoologia i paleontologia. Obeint al seu pare, però, va estudiar dos cursos de medicina a la Universitat de Colúmbia de Nova York, i acabà la carrera a la Universitat de Viena, on es graduà el 1928 i es doctorà en zoologia l'any 1933.
Entre 1940 i 1942 fou professor a la Universitat de Königsberg. Durant la Segona Guerra Mundial va esdevindre metge de l'exèrcit, treballant en la secció de neurologia i psiquiatria de l'hospital de Posen. Considerat un dels pares de l'etologia, el 1961 fou nomenat director de l'Institut Max Planck d'etologia de Seewiesen (Baviera), càrrec que exercí fins al 1973. Va morir el 27 de febrer de 1989 a la ciutat d'Altenberg, població situada prop de Viena.
Recerca científica El 1939 va fundar amb Nikolaas Tinbergen l'escola etològica del comportament animal, que va mantenir fortes discrepàncies amb l'escola nord-americana de psicòlegs experimentals. Els nord-americans estudiaven els animals en el laboratori i els europeus preferien observar-los en el seu hàbitat natural. A l'estudiar les pautes d'aprenentatge dels pollets d'oques i ànecs va descobrir una etapa crítica en la qual aprenen a reconèixer i a seguir als pares, fins i tot si aquests són adoptius, sempre que en ells estiguessin presents els estímuls auditius o visuals, l'empremta que provoca la reacció dels joves. Aquesta etapa Lorenz l'anomenà 'imprinting'.
Va rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1973, compartit amb Nikolaas Tinbergen i Karl von Frisch, pels seus descobriments referents a l'organització dels patrons individuals i socials del comportament. La concessió d'aquest guardó va causar certa sorpresa en el món científic, els arguments del tribunal suec del Premi Nobel fou que els seus treballs contribuïen a comprendre millor alguns aspectes de la psiquiatria.
Influit pel psicòleg Karl Bühler, va intentar aplicar mètodes comparatius a l'estudi del comportament animal. Va cridar l'atenció el fet que els seus resultats van contradir, amb gran violència, les opinions portades a terme per l'escola vitalista o instintivista de William McDougall i les de l'escola mecanicista de Watson. Gran part de la seva vida no va estar interessat en la conducta humana i menys en la cultura humana. Probablement la seva professió de metge va despertar el coneixement dels perills que amenacen a la humanitat civilitzada. Posteriorment es va involucrar amb el perill de la destrucció del medi ambient per l'home i del cercle viciós devastador de competència comercial i creixement barat. Pel que fa a la cultura com un sistema vivent i considerant les seves pertorbacions a partir de les malalties el van dur a l'opinió que l'amenaça principal a l'existència de la humanitat queda pot anomenar-se neurosi de masses.
Etologia Lorenz és reconegut com un dels pares fundadors del camp de l'Etologia, l'estudi del comportament animal. És conegut sobretot per la seva investigació sobre el principi d'aferrament, o empremta, mitjançant el qual en algunes espècies es forma un vincle entre un animal nounat i el seu cuidador. Aquest principi l'havia descobert Douglas Spalding al , i el mentor de Lorenz, Oskar Heinroth, també havia treballat sobre el tema, però la descripció de Prägung de Lorenz, imprimint, en ocells nidífugs com les oques grises al seu llibre de 1935 Der Kumpan in der Umwelt des Vogels ('El company de l'entorn dels ocells') es va convertir en la descripció fonamental del fenomen.Burkhardt, R. W. (2005). Patterns of behavior: Konrad Lorenz, Niko Tinbergen, and the founding of ethology. University of Chicago Press.
Aquí, Lorenz va utilitzar el concepte d'Umwelt de Jakob von Uexküll per entendre com la percepció limitada dels animals filtrava determinats fenòmens amb els quals interactuaven instintivament. Per exemple, una oca jove s'enllaça instintivament amb el primer estímul en moviment que percep, ja sigui la seva mare o una persona. Lorenz va demostrar que aquest comportament d'empremta és el que permet a l'oca aprendre a reconèixer els membres de la seva pròpia espècie, cosa que els permet ser objecte de patrons de comportament posteriors com l'aparellament. Va desenvolupar una teoria del comportament instintiu que considerava els patrons de conducta com a majoritàriament innats, però provocats per estímuls ambientals, per exemple, l'efecte falcó/oca. Va argumentar que els animals tenen un impuls interior per dur a terme conductes instintives i que si no troben l'estímul adequat, eventualment es comprometran a la conducta amb un estímul inadequat.Yount, L. (2009). A to Z of Biologists. Infobase Publishing. pàgines 183–184
L'enfocament de Lorenz a l'etologia deriva d'un escepticisme cap als estudis del comportament animal fets en entorns de laboratori. Va considerar que per entendre els mecanismes del comportament dels animals, era necessari observar tota la seva gamma de comportaments en el seu context natural. Lorenz no va fer gaire treball de camp tradicional però va observar animals a prop de casa seva. El seu mètode implicava empatitzar amb els animals, sovint utilitzant l'antropomorfització per imaginar els seus estats mentals. Creia que els animals eren capaços d'experimentar moltes de les mateixes emocions que els humans.
Tinbergen, l'amic de Lorenz amb qui va rebre conjuntament el premi Nobel, va resumir la principal contribució de Lorenz a l'etologia com fer del comportament un tema d'investigació biològica, considerant el comportament una part de l'equip evolutiu d'un animal.Tinbergen, N. (1963). On Aims and Methods of Ethology. Zeitschrift für Tierpsychologie, 20(4), 410–433. Tinbergen i Lorenz van contribuir a fer de l'Etologia una subdisciplina reconeguda dins de la Biologia i van fundar Ethology, la primera revista especialitzada en el camp (originalment Zeitschift für Tierpsychologie)
Política Nazisme Lorenz es va unir al Partit Nazi el 1938 i va acceptar una càtedra universitària sota el règim nazi. En la seva sol·licitud d'adhesió al partit, va escriure: «Sóc capaç de dir que tot el meu treball científic està dedicat a les idees dels nacionalsocialistes». Les seves publicacions durant aquest temps van portar en anys posteriors a denúncies que el seu treball científic havia estat contaminat per simpaties nazis. Els seus escrits publicats durant el període nazi van incloure suport a les idees nazis d'higiene racial expressades en metàfores pseudocientífiques.Föger, B., & Taschwer, K. (2001). Die andere Seite des Spiegels: Konrad Lorenz und der Nationalsozialismus. Czernin-Verlag.Kalikow, T. J. (1978). Konrad Lorenz's brown past: A reply to Alec Nisbett.
A la seva autobiografia, Lorenz va escriure:Després de la guerra, Lorenz va negar haver estat membre del partit, fins que la seva sol·licitud d'afiliació es va fer pública; i va negar haver conegut l'abast del genocidi, malgrat la seva posició com a psicòleg a l'Oficina de Política Racial.Klopfer 1994; Deichmann 1992. També es va demostrar que havia fet acudits antisemites sobre les característiques jueves en cartes al seu mentor Heinroth.Klopfer 1994. El 2015, la Universitat de Salzburg va revocar pòstumament un doctorat honoris causa atorgat a Lorenz el 1983, citant la seva pertinença al partit i les seves afirmacions en la seva sol·licitud que ell sempre va ser un nacionalsocialista i que la seva feina està al servei del pensament nacionalsocialista. La universitat també l'acusava d'utilitzar la seva obra per difondre elements bàsics de la ideologia racista del nacionalsocialisme.
Ecologia Durant els darrers anys de la seva vida, Lorenz va donar suport al naixent Partit dels Verds austríac i el 1984 es va convertir en la figura de proa del Konrad Lorenz Volksbegehren, un moviment de base que es va formar per evitar la construcció d'una central elèctrica al Danubi prop de Hainburg an der Donau i, per tant, la destrucció del bosc circumdant.
Aportacions i llegat miniatura|Amb Nikolaas Tinbergen (esquerra), 1978 Lorenz ha estat anomenat 'El pare de l'etologia', per Niko Tinbergen. Potser la contribució més important de Lorenz a l'etologia va ser la seva idea que els patrons de comportament es poden estudiar com a òrgans anatòmics. Aquest concepte constitueix la base de la investigació etològica. Tanmateix, Richard Dawkins va anomenar Lorenz un home de l'espècie afirmant que la idea de la selecció del grup estava tan profundament arrelada en el pensament de Lorenz que evidentment no es va adonar que les seves declaracions contravenien la teoria darwiniana ortodoxa .
Juntament amb Nikolaas Tinbergen, Lorenz va desenvolupar la idea d'un mecanisme d'alliberament innat per explicar els comportaments instintius (patrons d'acció fixa). Van experimentar amb estímuls sobrenormals com ara ous gegants o becs d'ocells que van trobar que podien alliberar els patrons d'acció fixa amb més força que els objectes naturals als quals s'adaptaven els comportaments. Influenciat per les idees de William McDougall, Lorenz va desenvolupar això en un model psicohidràulic de la motivació de la conducta, que tendia cap a les idees seleccionistes de grup, que van ser influents en la dècada del 1960. Una altra de les seves aportacions a l'etologia és el seu treball sobre l'empremta. La seva influència en una generació més jove d'etòlegs; i les seves obres populars, van ser importants per atreure l'etologia a l'atenció del gran públic.
Lorenz va afirmar que hi havia un menyspreu generalitzat per les ciències descriptives. Ho va atribuir a la negació de la percepció com a font de tot coneixement científic: «una negació que ha estat elevada a la categoria de religió». Va escriure que en la investigació comparativa del comportament, «cal descriure diversos patrons de moviment, registrar-los i, sobretot, fer-los inconfusiblement reconeixibles».Lorenz (1979), p. 7.
Hi ha tres institucions de recerca que porten el nom de Lorenz a Àustria: l'Institut Konrad Lorenz per a la Recerca en Evolució i Cognició (KLI) es va allotjar a la mansió familiar de Lorenz a Altenberg abans de traslladar-se a Klosterneuburg el 2013; el Konrad Lorenz Forschungsstelle (KLF) a la seva antiga estació de camp de Grünau; i l'Institut d'Etologia Konrad Lorenz, un centre d'investigació extern de la Universitat de Medicina Veterinària de Viena.
Visió dels reptes als quals s'enfronta la humanitat miniatura|Amb Nikolaas Tinbergen (dreta), 1978