La casa Puiggener era un edifici situat al carrer dels Escudellers de Barcelona, actualment desaparegut.
Història El 1691, Maria de Lanuza i d'Oms (germana de Joan de Lanuza i d'Oms) va adquirir al prevere Josep Trullàs una part de la seva propietat,AHPB, notari Josep Francesc Verneda, 16-03-1691. i el 1702, Carles de Puiggener i d'Orís (1665-1726), primer marquès d'Orís, va adquirir una altra propietat al gerrer Josep Trullàs i al pagès Joan Trullàs.AHPB, notari Josep Francesc Verneda, 31-10-1702. El 1736, la seva vídua Anna d'Alemany i Descatllar (†1746) va adquirir una altra casa a Francesc Febrés i Artol, ciutadà honrat, i la seva esposa Elisabet Salamó per 3.150 lliures.AHPB, notari Joan Olzina i Cabanas, manual 1.007/1, f. 253-257, 20-08-1736. El 1753, el seu fill Carles de Puiggener-Orís i Descatllar va adquirir una casa veïna al gerrer Francesc Amat i Puigdoura,AHPB, notari Josep Figueras, 12-07-1753. i entre 1764 i 1765 les va fer reformar a càrrec del mestre de cases Isidre Lliberós,AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, manual 1.031/13, f. 76-80v, 12-03-1768. obtenint una llicència per a construir-hi una gelosia («bantalla bombada» en la terminologia de l'època) al primer pis.AHCB, C.XIV Obreria C-26, 20-07-1765.
El desembre del 1781, el seu veí Felip Marià de Riquer i de Sabater va formular una denúncia contra ell per haver edificat unes parets que privaven el seu jardí de llum i vistes. Carles de Puiggener-Orís va morir en ple litigi, i Felip de Riquer va seguir pledejant contra la seva vídua Anna de Boïl d'Arenós, fins que el setembre del 1782 l'alcalde major sentencià a favor d'ella. Riquer hi va récorrer, i finalment, el gener del 1783 fou dictaminat que Anna de Boïl hauria d'enderrocar algunes de les parets que molestaven el seu veí. Aquell mateix mes, va demanar permís per a obrir una finestra a la botiga de la planta baixa.
L'hereva Ramona de Puiggener-Orís i de Boïl d'Arenós, baronessa d'Orís i senyora de Vallguarnera, Pollestres, Vilarnau, Santa Cecília i Sant Hipòlit de Voltegrà i Torelló, es va casar amb Pere de Sentmenat i de Copons, marquès de Castelldosrius, que el 1796 va demanar permís per a eixamplar una porta i convertir una finestra en porta, i novament el 1798 per a eixamplar-ne una porta. El 1801, l'hereu Carles de Sentmenat i de Puiggener va demanar permís per a reformar la porta d'una botiga, sota la direcció del mestre de cases Agustí Huguet, i novament el 1802 per a transformar-hi una finestra en porta. El 1804, la seva vídua Ramona de Riquer i de Ros va demanar permís per a remuntar-hi un pis, i novament el 1808 per a eixamplar el portal d'una botiga.
El 1848, el marquès Pere Carles de Sentmenat i de Riquer (†1856) va vendre la part occidental de la finca (actual núm. 8) a l'indià de Canet de Mar Fèlix Carnesoltes i Misser (1782-1866) i al seu gendre Esteve Roura i Alsina (1805-1868) per 35.320 lliures,AHPB, notari Josep Elias i Cebrià, manual 1.266/10, f. 134-138v, 27-06-1848, i f. 140-143v, 01-07-1848. i el 1859, els tutors del seu fill Ramon de Sentmenat i Sáenz-Ramírez posaren la resta en subhasta pública, essent adquirida en emfiteusi pel fabricant Pere Manté i Gual i l'impressor Narcís Ramirez i Rialp, que van enderrocar-la per a obrir-hi el passatge dels Escudellers.AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, manual 1.254/47. f. 96v-99, 28-01-1861. Peritatge de l'antiga finca i els dominis emfitèutics.
miniatura|esquerra|Quarteró núm. 112 de Garriga i Roca (c. 1860)
Referències
Vegeu també Casa Felip de Riquer Palau dels Boïl d'Arenós Casa Roura i Carnesoltes
Bibliografia
Categoria:Palaus de Barcelona Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Carrer dels Escudellers