Charles Frederick Henningsen (Brussel·les o Regne Unit, 1815 - 14 de juny de 1877) va ser un escriptor, mercenari, filibuster i expert en municions. Va participar en les guerres civils i els moviments d'independència a Espanya, Nicaragua, Hongria, i els Estats Units. Va néixer a Brussel·lesSamuel Austin Allibone, A Critical Dictionary of English Literature and British and American Authors (JB Lippincott & Co, 1891), 808. o a Anglaterra, d'ascendència sueca. Una de les seves germanes era Josephine Amelie de Henningsen, que més tard es va convertir en membre de les Missioneres de l'Assumpció, que establiren l'ordre a Sud-àfrica el 1849.Alban O'Riley, Notre Mere; A Record of the Life & Times of M. Gertrude Du S. Sacrement (Maskew Miller, 1922). Aquesta font té material sobre la història familiar.
Lluità a la Primera Guerra Carlina, després d'entrar com a voluntari a les forces del pretendent carlí Carles Maria Isidre de Borbó el 1834. Arribà a ser capità de la guàrdia personal del general Tomás de Zumalacárregui. Després de la signatura del Conveni d'Elliot l'abril del 1835, al qual assistí, 19th Century´s militar history in the Basque Country, Zumalakarregi Museum, archived on 4 September 2006 from the original Henningsen retornà a Anglaterra.George Ripley, The New American Cyclopaedia (1860: D. Appleton and Company), 79.
Tanmateix, Henningsen tornà aviat a Espanya ara amb el rang de tinent coronel i participà en l'Expedició Reial, que arribà als afores de Madrid. Henningsen participà en la batalla de Villar de los Navarros (24 d'agost del 1837), que guanyaren els carlins, assolint el rang de coronel. Va comandar els llancers carlins i fou atacat als encontorns de Madrid per les forces liberals. Dirigí una columna contra aquestes forces i aconseguí prendre algunes fortificacions dels voltants de la ciutat. Tanmateix, les hagué d'abandonar després d'unes quantes hores, en saber que no rebria reforços. Historic Congressional Cemetery, archived on 7 September 2008 from the original
Finalment, fou fet presoner i alliberat sota paraula de no tornar a servir en aquella guerra. Va narrar les seves experiències en la guerra en l'obra The Most Striking Events of a Twelvemonth's Campaign with Zumalacarregui, que dedicà a Lord Eliot. L'obra creà controvèrsia a la Gran Bretanya perquè enaltia Zumalacárregui i els posicionaments carlins.
Referències
Categoria:Militars carlins Categoria:Morts a Washington DC Categoria:Militars britànics Categoria:Persones d'ascendència sueca Categoria:Nascuts el 1815 Categoria:Brussel·lesos Categoria:Militars suecs Categoria:Militars belgues