miniatura|Tartana mediterrània, pintura de François Geoffroy Roux, 1879. miniatura|Definició de tartana: Veitia y Linaje 1670. Una tartana en català i en la majoria de llengües europees (encara que en algunes és tartane o tartan) és un petit vaixell mediterrani de vela llatina (o aparell proa-popa) emprat durant els segles XVI - XIX. Les diferents tartanes es van utilitzar com correus, per al cabotatge, com barques de pesca, i com vaixells militars. En els seus més de tres-cents anys d'història, van tenir diferents dissenys, diferent nombre de pals i inclús diferents aparells vèlics. A l'inici del , van ser construïdes en quantitat com vaixells de guerra de diferents flotes entre elles la Marina Russa, introduïdes per Pere I.
Baixes de borda, les tartanes mesuraven entre 16 i 20m, amb un arbre perpendicular a la quilla plantat al mig, en el qual hom hissava una vela llatina (vela mestra) i un floc anomenat pollacra. Hi ha molts casos de tartanes amb vela de mitjana i altres casos sense vela de mitjana.
Hi ha la referència de Joseph de Veitia y Linaje (1670) que diu que les tartanes, "mareage de levantiscos", es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l'obra “Norte de la Contratación”(Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage”..» (referint-se a la maniobra de les veles llatines). El senyor Veitia era “Juez Oficial de la Real Audiencia de la Casa de Contratación de las Indias”. Reforçant aquest fet, el Bulletin de la Société de géographie explica que un xicot de 14 anys pràctic d'una tartana catalana, a aquesta edat ja havia fet tres vegades el viatge a l'Havana.
Origen miniatura|Gravat d'una tartana del segle XIXEs té una referencia de tartana com embarcació el 1313 a Catalunya, el rei de Rosselló i Majorques manava: "no gausen pescar en lo mar del senyor rey ab tartanes".Bernard Alart, Inventari de la Llengua catalana (Documents del Rosselló)
Les tartanes van ser presents a la Mediterrània Occidental des de l'Edat Mitjana i fins a l'adveniment dels bous de motor, especialment a Occitània on aquestes embarcacions eren tradicionals per les costes de Llenguadoc, de Catalunya i de ProvençaTypologie Dels navires llatins in Pierre Blasi per la pesca i el cabotatge a tot el llarg del Mediterrani. Per extensió el mateix nom va ser donat també a les xarxes de pesca emprades.
Cap al segle XVI hi ha notícia de tartanes d'una sola coberta amb tres pals petits a la Provença (França)Tartanes // Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Iefron: в 86 т. (82 т. и 4 доп.). — СПб., 1890—1907. Pel que fa al seu ús militar, una de les primeres mencions de la tartana al segle XVII es troba en el llibre de 1614, de Pantero-Pantera "L'Armata Navale", on hi ha un una explicació de les maniobres de les tartanes a l'armada francesa..
Etimologia Sobre l'origen del nom, hi ha diverses fonts que ho indiquen, de l'occità tartana (au de presa): català tartana, i
Segons uns estudis fets analitzant dades lingüístiques i literàries, l'origen geogràfic de les tartanes serien les costes del golf del Lleó (al Rosselló el 1313) on eren inicialment de més petites dimensions. El mot és present a diverses llengües. Fins i tot hi ha autors que pretenen que ve de l'àrab "taridah" que vol dir vaixell»,Patrimoine maritime et fluvial - Label BIP .
Però està acceptat per Coromines i d'altres que defensen que la seva etimologia és occitana per manlleu del significat, atès que el mateix mot tartana designa també l'aligot comú o d'altres ocells de presa. L'origen, doncs, seria onomatopeic: imitar el crit de l'au quan caça.Etimologia dins elVedi
Tartanes en imatges del seu temps Jean Jouve en l'àlbum "plànols de tots els vaixells que naveguen pel mar Mediterrani" () de 1679, mostra aquestes quatre imatges de tartanes d'un sol pal:
i dues imatges de tartanes de dos pals:
François-Edmond Pâris en l'àlbum «Souvenirs de marine conservés, ou Collection de plans de navires de guerre et de commerce et de bateaux divers de tous les pays tracés par les constructeurs ou marins» de 1879 també mostra tres plànols de tartanes típiques:
-En el primer dibuix, es mostra una tartana d'un únic pal, que, si es compara amb les imatges de Jouve, no ha canviat gaire en 200 anys.
-En els altres dos dibuixos amb els rètols: "Mer Adriatique - Tartana" i "Mer Adriatique - Braco da pesca" - tots dos vaixells tenen el mateix aparell, (encara que la tartana "Braco da pesca""braco" — pot ser un error de l'autor — — Barca té unes línies més estilitzades, com la tartana típica). Tanmateix, a ambdós dibuixos, l'equip vèlic no és el típic de la tartana, és més semblant al del "trabaccolo", fet del que es pot concloure que en diferents moments i en diferents regions, el concepte de tartana no sempre ha estat identificat amb el mateix tipus d'aparell.
miniatura|Tartana de dos pals de la flota del Bàltic (gravat de Peter Pikart)
Tartanes de la flota russa A l'inici del hi havia tartanes en servei a la Marina russa., dues tartanes es van utilitzar a la mar Bàltica i una a la d'Azov, hi ha valoracions sobre la seva adequació i eficàcia..
Als segles XVII i XVIII a Rússia es van buscar nous tipus de vaixells: els que fossin més eficaços per a les condicions especials que existeixen al Bàltic. Així, la petita drassana de Selitski al riu Vólkhov va construir el 1705 dues tartanes (de dos pals i d'un pal), còpia de les tartanes construïdes a la Mediterrània com vaixells de reconeixement i de transport.
La tartana de dos pals construïda a Selitski tenia una eslora de 65 peus (19,81 m), una mànega de 17 peus (5,18 m), i, a jutjar pel gravat de Pere Pikart, arborava dos pals amb veles llatines i set canons per banda.
Varietats de tartana Maltesa miniatura|Tartana petita moderna A l'illa de Malta les tartanes es van començar a popularitzar a partir del , i van ser utilitzades durant més de dos segles.
Entre les tartanes Malteses s'hi poden distingir les següents varietats (de gran a petita):
tartarone: és la més gran entre les tartanes de l'illa de Malta, amb un desplaçament fins a 100 tones; tartelette: més gran que la tartana estàndard; tartana estàndard: amb un desplaçament de 30-60 tones; tartanaella: més petita que la tartana estàndard; tartarini: la més petita d'aquesta varietat.
Els dos primers tipus de tartana podien ser: amb pont o sense pont i, podien portar fins a tres mastelers. En el cas de les tartanes més petites (tartanaella i tartarini), estrictament parlant, no es tractava de vaixells, sinó de barques, i van ser construïdes sempre sense pont. Des de mitjans del , es van deixar de construir vaixells grans del tipus (denominació) tartana.
Ús de la tartana Les tartanes es van estendre per tot el Mediterrani des de la costa del llevant ibèric fins a Turquia. Van ser utilitzades en una gran varietat de tasques, principalment com a embarcacions de pesca i com vaixells de cabotatge de mercaderies i passatgers.
Les tartanes també van ser utilitzades activament pels pirates, com per exemple els pirates otomans amb base a Alger als segles - ("corsaris algerians"), juntament amb xabecs, "galeres tartanes" i altres tipus de vaixell. Les tartanes van tenir aplicació com vaixells militars a les flotes de França, de l'Imperi Otomà, dels Estats italians i d'altres països d'Europa. Les tartanes armades eren utilitzades com correus de la cort, vaixells d'artilleria lleugera dins de la categoria de vaixells de guerra.
Per a aquestes tartanes armades com canoners, sovint es va escollir com a aparell un pal, una gran vela llatina i un floc sense botaló. Aquests tipus canoners amb aparell de tartana (o altres similars), es van posar en servei a la Marina del Regne de Nàpols i, posteriorment, van ser comprats per la US Navy. Així aquest aparell va passar a integrar-se a la Marina dels Estats Units. No obstant això, no s'han de confondre amb uns vaixells moderns de l'empresa nord-americana "Tartana Iots", que des de 1940, produeix iots amb el clàssic aparell Marconi.
Tartanes de Nicolás de Cardona miniatura|Tartanes de Nicolás de Cardona pescant perles En Nicolás de Cardona va emprar tartanes a la seva expedició al Carib i a Califòrnia que va reportar a Felip IV a la seva tornada el 1624.Informe de Cardona (ISBN:84-7506-283-0)
El 1610, Nicolás va sortir d'Espanya cap a les Amèriques, com capità de la flota del general Juan Gutiérrez de Garibay. Nicolás manava sis vaixells, juntament amb el capità Francisco Basili. El 13 d'agost de 1611, el seu oncle va rebre una encomienda per a l'explotació de la pesca de perles al llarg de la costa de Califòrnia,
Nicolás va ser posat al càrrec de l'exploració. Va arribar a Acapulco a finals de 1614 on hi va construir tres fragates, la San Antonio, la San Francisco i la San Diego i diverses tartanes que es veuen al seu informe. Durant els anys següents, Nicolás va intentar establir un negoci de perles, i va lluitar contra les intrusions dels neerlandesos (Joris van Spilberg). Arruïnat, Nicolás va tornar a Espanya per a obtenir més fons per a seguir explotant el negoci de les perles, fins que va obtenir una Real Orden el maig del 1618.
Finalment va tornar a Espanya el 1623, on va redactar el 1624 la seva Descripción Hidrográfica y geográfica de muchas tierras del norte y del sur y de los mares de las Indias.Descripció Hidrogràfica i geogràfica de moltes terres del nord i del sud i dels mars de les Índies
Dues tartanes franceses Hi ha dos exemples molt il·lustratius de tartanes franceses en navegacions d'altura.
1r : De l'any 1713 hi ha una carta marina de l'estret de Magallanes dibuixada a partir de les exploracions de la tartana Sainte Barbe (Route de la tartane Sainte Barbe. Veure Gallica: Carte réduite de l'extrémité de l'Amérique méridionalle où sont comprises les nouvelles isles découvertes depuis 1700).
2n: Dels anys 1743-1744 hi ha una carta de la ruta d'anada i tornada a l'India de la tartana L'Elizabeth (Veure Gallica: Route de la Tartane l'Elizabeth, Capitaine Lazare Picault en allant aux Indes en 1743 et revenant en 1744).
Allege (Lichten-Tartana lleugera) miniatura|Allege (Lichten- Més Lleugera). Pintura de Frederick Roux. 1827-1828 En algunes pintures, en particular de Jean Jouve i Frédéric Roux, es pot veure designada com "Allege" o "Alleauge", una tartana de dos pals amb una vela de messana, això suggereix que algunes tartanes es van utilitzar com vaixells de suport per a la descàrrega de vaixells de grans dimensions.
Canonera Hamilton-1808 A principis del , el capità anglès, Thomas Hamilton, el Comissari de la Comissió de Transport, va dissenyar i proposar la construcció d'un vaixell de guerra de disseny original, que va ser construït en quantitats significatives que van deixar la seva empremta en la construcció naval. Estaven armats amb un canó de 48 lliures muntat sobre un carro que es movia en el pla central de la nau al nas, i una carronada de 48 lliures sobre una plataforma giratòria a popa. El vaixell tenia una eslora de 18,8 m, i una mànega de 5,3 m.
“Tartana” i “barca de mitjana” Per a comparar les barques de mitjana i les tartanes és millor prescindir de les definicions oficials i analitzar imatges compatibles. Totes les barques de mitjana tenen arbre i vela de mitjana. També és cert que, en general, la denominació “falutx” és equivalent a “barca de mitjana”. Però hi ha documentació de falutxos sense arbre ni vela de mitjana. Passa el mateix amb les tartanes de vela. Hi ha molts casos amb vela de mitjana i altres casos sense vela de mitjana. Una comparació coherent s'hauria de fer sobre barques i tartanes d'època semblant. Les tres imatges posteriors no són ideals per a la comparació que, en forma de taula simplificada i comentaris ampliats, es presenta a continuació.