miniatura|350px|Mapa dels boscos tropicals segon la seva cobertura: Tancat (selva), obert (bosc sec/monsònic) i molt fragmentat (sabana arbolada). Els boscos tropicals són aquells boscos situats a la zona intertropical i que, conseqüentment, presenten clima tropical, i la vegetació predominant és de fulla ampla. La seva temperatura mitjana anual és, en general, superior als 24 °C, i la seva humitat és molt variable. Es donen tres classes diferenciades segons la seva pluviositat: el bosc tropical humit o plujós, el bosc tropical sec i el monsònic; als quals caldria afegir els boscos d'inundació o aiguamolls i manglars.
Alguns tipus de boscos tropicals són difícils de categoritzar. Si bé els boscos en àrees temperades es classifiquen fàcilment sobre la base de la densitat de dosser d'arbres, tals esquemes no funcionen bé en els boscos tropicals. No existeix un esquema únic que defineixi el que és un bosc, a les regions tropicals o en altres llocs.Anatoly Shvidenko, Charles Victor Barber, Reidar Persson et al. 2005 "Millennium Ecosystem Assessment." Ecosystems and human wellbeing: a framework for assessment Washington, DC: Island Press A causa d'aquestes dificultats, la informació sobre l'extensió dels boscos tropicals varia segons les fonts. No obstant això, els boscos tropicals són extensos i constitueixen gairebé la meitat dels boscos del món.D’Annunzio, Rémi, Lindquist, Erik J., MacDicken, Kenneth G. 2017 “Global forest land-use change from 1990 to 2010:an update to a global remote sensing survey of forests Forest Resource Assessment Working Paper 187” FAO, Rome. El domini tropical té la proporció més gran dels boscos del món (45 per cent), seguit pels dominis boreal, temperat i subtropical.
En 2018 es van perdre més de 3,6 milions d'hectàrees de bosc tropical verge.Human society under urgent threat from loss of Earth's natural life. Scientists reveal 1 million species at risk of extinction in damning UN report 6 May 2019 Guardian
Història Les selves tropicals originals, que durant un període recent van cobrir la superfície terrestre del planeta, eren el tipus de flora que cobria la Terra en aquest període. Altres boscos de dosser es van expandir de nord a sud de l'equador durant l'època del Paleogen, fa uns 40 milions d'anys, com a resultat de l'aparició de climes més secs i freds.
La selva tropical es va identificar originalment com un tipus específic de bioma en 1949.
Selva tropical
La selva tropical, equatorial o bosc plujós tropical o tropical humit és propi de les zones tropicals/equatorials en què no hi ha una veritable estació seca, ja que es presenten pluges tot o gairebé tot l'any. No hi ha fronts, la calor origina tempestes convectives cada tarda i hi ha un ambient sempre saturat d'humitat. Les temperatures són altes amb oscil·lacions diàries grans que les oscil·lacions anuals i la radiació solar és molt intensa, encara que només un 2% arriba al sol.
Les selves tropicals pràcticament s'autoabasteixen d'aigua. Les plantes alliberen aigua a l'atmosfera a través d'un procés transpiració. Aquesta humitat ajuda que es formi l'extens núvol que cobreix la majoria de les selves tropicals. Fins i tot quan no plou, aquests núvols mantenen la selva càlida i humit.
Bosc tropical sec
És el bosc de clima tropical sec, que presenta estació seca on la vegetació s'adapta a llargs períodes d'aridesa, durant els quals l'evaporació és molt activa. Els paisatges vegetals s'empobreixen a poc a poc i les formes xeròfiles (adaptades a l'aridesa) adquireixen una importància creixent a mesura que es van aproximant als dos tròpics o a les zones equatorials amb escasses pluges. Si bé aquest bosc és característic de les sabanes arbòries en les herbàcies hi ha predomini de les pastures.
Es dona en algunes de les zones tropicals on s'alterna una estació plujosa breu amb una seca i a vegades dos períodes de sequera. Igual que els arbres dels boscos de les zones temperades que deixen caure les seves fulles durant la tardor i el fred hivern, els arbres de fulla caduca dels tròpics es despullen de les seves durant la perllongada estació seca. En conseqüència, aquests boscos que són tan verds i exuberants durant l'època de pluges, adquireixen un aspecte sec en els mesos de sequera, l'aspecte estacional és similar al de bosc temperat caducifoli, on el dur hivern és reemplaçat per la temporada de sequera.
La seva precipitació usual és de 1.000 a 2.000 mm anuals i en els boscos molt secs són inferiors a 1.000, podent arribar tan poc com 100 mm al bosc sec equatorial peruà.
Bosc monsònic El bosc monsònic o selva monsònica és un bosc tropical estacional semiperenne de clima monsònic o humit-sec, amb una estació molt plujosa i una estació seca en la qual alguns arbres perden el seu fullatge depenent de la severitat de la sequera. Amb una mitjana de 2.000 mm de precipitació anual, és un bosc de transició entre el bosc sec i la selva humida.
A aquesta classe pertanyen boscos de l'Índia, Sud-est d'Àsia, Centreamèrica, Mèxic i Amazones, es troben en climes tropicals humits amb una estació seca prolongada (clima Aw), durant la qual alguns arbres perden el fullatge (segons la durada i severitat de la sequera). El factor clau és la notable pulsació estacional d'un volum anual de pluges bastant gran. Les temporades de pluja i sequera són aproximadament iguals.
En un bosc estacional, els elevats arbres emergents perden el seu fullatge durant la temporada d'estiatge (d'on prové el nom de "semiperennes" o subperennifoli), encara que les palmes i altres arbres del dosser inferior el conserven i es manté sempre verd el bosc a causa de la persistència dels estrats inferiors, així doncs aquest bosc no arriba a presentar l'aspecte sec del bosc tropical sec durant l'estació desfavorable. Els boscos tropicals estacionals tenen una riquesa d'espècies que solament és superada pel bosc plujós tropical.
Bosc tropical d'inundació miniatura|El riu Amazones envoltat de selva inundable Els boscos d'inundació són típics de les zones de clima tropical i es relacionen comunament amb les selves tropicals. Aquests boscos són molt diferents dels de terra ferma, que es troben en sòls ben drenats. Es caracteritzen per tenir una menor diversitat d'arbres i un dosser menys desenvolupat. En el riu Amazones, els boscos d'inundació tenen altes densitats d'arbres fruiters, que atreuen un gran nombre de mamífers. Alguns tipus de boscos d'inundació: Selva inundable, ripària, és la selva situada en plana al·luvial que s'inunda estacionalment amb la crescuda dels rius. Els seus sòls són relativament rics per la sedimentació contínua que porten els rius, per la qual cosa estan amenaçats a causa de l'ús agrícola. En l'Amazones, cada any més de 250.000 km² de selves inundables són cobertes per l'aigua que es desborda durant els mesos plujosos. Selva pantanosa, que es troba permanent o gairebé permanentment inundada. Presenta arbres curts per la inestabilitat del sòl fangós. Destaca la selva pantanosa del Congo occidental i el bosc igapó del Brasil. Manglar, bosc de mangles desenvolupat en la zona intermareal de les costes amb mar càlida.
Esquema Global 200 L'esquema Global 200, promogut pel Fons Mundial per a la Naturalesa, classifica tres tipus principals d'hàbitats forestals tropicals (biomes), agrupant àrees tropicals i subtropicals:
Boscos de coníferes tropicals i subtropicals, (Bosc subtropical de coníferes). Boscos latifoliats secs tropicals i subtropicals, (Bosc sec). Boscos latifoliats humits tropicals i subtropicals, (Pluvisilva).
Extensió dels boscos tropicals i subtropicals:
Amenaces miniatura|Explotació forestal per a l'obtenció de grans troncs en els "bulletwood" guyanesos prop del Riu Barbiezos, Guyana.
Diversos boscos tropicals han estat designats Àrees Silvestres d'Alta Biodiversitat (High-Biodiversity Wilderness Area), però segueixen subjectes a una àmplia gamma de pertorbacions, incloses pressions més localitzades com la pèrdua i degradació de l'hàbitat i el canvi climàtic antropogènic.
Els estudis també han demostrat que el canvi climàtic en curs està augmentant la freqüència i intensitat d'alguns extrems climàtics (per exemple, sequeres, onades de calor i huracans) que, en combinació amb altres pertorbacions humanes locals, estan generant conseqüències ecològiques negatives sense precedents per als boscos tropicals de tot el món. Tots els boscos tropicals han experimentat almenys alguns nivells de pertorbació.Robin L. Chazdon 2003 "Tropical forest recovery: legacies of human impact and natural disturbances" Perspectives in Plant Ecology, Evolution and Systematics 6/1,2, p. 51–71
La desforestació actual en els punts crítics de biodiversitat del nord i el sud d'Amèrica, l'Àfrica subsahariana, el sud-est asiàtic i el Pacífic, pot atribuir-se a l'exportació de productes bàsics com: carn de cap de bestiar, soia, cafè, cacau, oli de palma i fusta; Es requereixen "forts esforços transnacionals... millorant la transparència de la cadena de subministrament [i] la participació pública i privada".
Un estudi a Borneo descriu com, entre 1973 i 2018, el bosc primari s'havia reduït del 76% al 50% de l'illa, principalment a causa dels incendis i l'expansió agrícola.Gaveau DLA (2016) What a difference 4 decades make: Deforestation in Borneo since 1973 CIFOR (retrieved 29 October 2017) Una opinió generalitzada és que posar un valor als serveis ecosistèmics que brinden aquests boscos pot generar polítiques més sostenibles. No obstant això, es necessiten mecanismes clars de seguiment i avaluació dels resultats ambientals, socials i econòmics.
Per exemple, un estudi al Vietnam va indicar que les dades deficients i inconsistents combinats amb la falta de recursos humans i interès polític (i, per tant, la falta de suport financer) estan obstaculitzant els esforços per a millorar l'assignació de terres forestals i un pla de Pagaments per Serveis Ambientals Forestals (Payments for Forest Environmental Services).Pham TT, Le ND, Vu TP, Nguyen HT, Nguyen VT (2016) Forest land allocation and payments for forest environmental services in four northwestern provinces of Vietnam: From policy to practice CIFOR (retrieved 29 October 2017)
Protecció Les solucions proposades per a preservar i salvar els boscos tropicals són de dos nivells: el primer nivell consisteix en mesures encaminades a detenir la reducció de les àrees forestals causada per la tala i el segon nivell és la restauració dels recursos perduts, particularment a través de la reforestació.
La protecció pot ser brindada per parcs nacionals, o localment per reserves naturals, en el marc de la Convenció de Riu sobre biodiversitat, ja que els països no van aconseguir acordar en 1992, ni des de llavors, una convenció internacional sobre la protecció dels boscos. Algunes etiquetes ecològiques, com la del Forest Stewardship Council, també contribueixen a la seva protecció quan s'apliquen.