La Cort de Tortosa de 1495-1496 fou una reunió de la Cort General de Catalunya convocada per Ferran II. El rei expedí la convocatòria a Alfaro el 31 d'octubre de 1495 perquè els braços es reunissin a Tortosa el 26 de novembre. Després d'algunes pròrrogues, la primera sessió se celebrà el 14 de desembre a la Seu de Tortosa, on tingueren lloc totes les sessions fins a l'expiració de la Cort el 6 d'abril de 1496. Durant la reunió, el diputat eclesiàstic de la Diputació del General era Francí Vicenç, prior de Tarragona.

Convocatòria La Cort se celebrà en el context de l'inici de les Guerres d'Itàlia. El tractat de Barcelona de 1493 havia permès recuperar els comtats del Rosselló i la Cerdanya, però la invasió francesa del Regne de Nàpols el febrer de 1495 tornà a incrementar la tensió entre Ferran II i Carles VIII de França. La defensa de la frontera pirinenca es convertí així en una de les principals preocupacions de la monarquia.

Pel braç reial foren convocades vint-i-dues ciutats i viles: Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Perpinyà, Vic, Vilafranca del Penedès, Cervera, Manresa, Besalú, els Prats de Rei, Olot, Torroella de Montgrí, Figueres, Talarn, Cabra, Berga, l'Arboç, Santpedor, Puigcerdà, Cotlliure i Vilafranca de Conflent.

Donatiu i defensa del Rosselló La principal concessió econòmica de la Cort fou destinada a la defensa militar. Els braços acordaren un servei valorat en 129.000 lliures per mantenir durant tres anys dos-cents homes d'armes i dos-cents genets. Per finançar-lo s'establí un fogatge i un increment de dos diners per lliura sobre els drets d'entrades i eixides percebuts pel General.

La fórmula era excepcional respecte dels donatius estrictament monetaris més habituals. La historiografia ha sintetitzat aquest servei com la concessió de sis-centes «pagues» d'homes d'armes i genets durant tres anys, dins l'esforç defensiu provocat per la nova situació internacional.

Diputació del General La Diputació aprofità la celebració de la Cort per intentar resoldre diversos conflictes institucionals. Els diputats prepararen un extens memorial per al seu representant, l'oïdor Sebastià Sala, en què denunciaven les intromissions dels oficials reials en la jurisdicció del General, especialment en la recaptació de les generalitats i la persecució dels fraus. També protestaven per les actuacions dels oficials de la Inquisició sobre béns confiscats i per discrepàncies amb els doctors del Consell Reial en matèria de justícia i salaris.

El memorial demanava igualment aclarir alguns aspectes del nou sistema d'insaculació establert a la Cort de Barcelona de 1493, l'aplicació del qual havia suscitat diversos dubtes. Sembla, però, que Sala no arribà a presentar-lo; fou recuperat anys més tard pels diputats i algunes de les demandes foren plantejades novament a les Corts de Montsó de 1510.

Musulmans de Catalunya La historiografia ha atribuït també a aquesta Cort un compromís de Ferran II de no expulsar la població musulmana del Principat. En aquell moment es tractava pròpiament de comunitats de mudèjars, concentrades sobretot a les terres de l'Ebre i del Segre, i no encara de «moriscos», denominació aplicada posteriorment als musulmans convertits al cristianisme.

La protecció fou reafirmada explícitament a la Cort de Barcelona de 1503, quan els braços advertiren del perjudici que causaria l'expulsió dels «moros» que habitaven al Principat i Ferran II es comprometé mitjançant un acte de cort a no expulsar-los ni permetre'n l'expulsió.

Clausura La Cort expiræ el 6 d'abril de 1496, després de gairebé quatre mesos de sessions a la Seu de Tortosa. El procés familiar conservat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona documenta els treballs parlamentaris entre novembre de 1495 i els primers dies d'abril de 1496.

Referències

Tortosa (1495-1496) Categoria:Història de Catalunya