miniatura|Subestació de 735 kV prop de l'estació generadora de Robert-Bourassa El Sistema de transmissió d'electricitat Hydro-Québec és un sistema internacional de transmissió d'energia amb seu al Quebec, Canadà. El sistema és pioner en l'ús línies d'alta tensió de 735 kV de corrent altern (AC) que uneixen a les poblacions de Mont-real i la ciutat de Quebec amb estacions hidroelèctriques a gran distància com la presa Daniel-Johnson, el James Bay Project en el nord-oest de Quebec i l'estació d'energia de Churchill Falls a la regió de Labrador.

El sistema conté més de 34.187 quilòmetres de línies i 530 subestacions elèctriques. És administrat per Hydro-Québec TransÉnergie, una divisió de la corporació de la corona (crown corporation) Hydro-Québec i és part del "Northeast Power Coordinating Council" (Consell de coordinació d'energia del nord-est). El sistema té 15 interconnexions amb els sistemes d'Ontario, Nova Brunswick i el Nord-oest dels Estats Units d'Amèrica i 6.025 MW the capacitat d'importació per interconnexió així com 7.974 MW de capacitat d'exportació per interconnexió.

Gran part de l'expansió de la xarxa va començar amb la comissió de la línia d'alta tensió de 735 kV (AC) el 1965, ja que existia la necessitat de transmissió d'electricitat a llargues distàncies del nord al sud del Quebec.

Molta de la població del Quebec és proveïda per algunes línies d'alta tensió de 735 kV. Això ha contribuït a la serietat de talls d'energia seguits de la tempesta de gel nord-americana de 1998. L'extensió i durada d'aquesta apagada té un criticisme generat pel sistema de transmissió i existeix controvèrsia a causa de l'ús de preses hidroelèctriques.

Història miniatura|go d'Hydro-Québec (1944-1960)|alt=Hydro-Québec's old logo: the red, blue and yellow coat of arms of Quebec surmounted by a beaver and featuring the words HYDRO-QUEBEC in bold and two bolts of lightning|240x240px Les primeres estacions hidroelèctriques al Quebec van ser construïdes per empresaris privats a finals dels 1800. El 1903 la primera línia de transmissió d'alta tensió de llarga distància a l'Amèrica del Nord va ser construïda, una línia de 50 kV connectant l'estació de Shawinigan amb Mont-real, a 135 km de distància entre elles. En la primera meitat dels 1900, el mercat era dominat per monopolis regionals el servei dels quals era públicament criticat. En resposta, el 1944 el govern provincial va crear Hydro Quebec de l'expropiació de Mont-real Light, Heat & Power.

El 1963 Hydro-Québec va comprar les accions de gairebé totes les companyies privades d'energia restants del Quebec i va prendre la construcció del complex hidroelèctric Manicouagan-Outardes. Per transmetre la producció anual del complex d'aproximadament 30 bilions kWh sobre una distància de gairebé 700 km, Hydro-Québec va haver d'innovar. Seguit de Jean-Jacques Archambault es va convertir en la primera empresa al món a transmetre electricitat a 735 kV en comptes de 300-400 kV el que era l'estàndard al món en aquell moment. El 1962, Hydro-Québec va procedir amb la construcció de la primera línia d'alta tensió de 735 kV al món. La línia, anant des de la presa Manic-Outardes fins a la subestació Levis, va començar a proveir els seus serveis el 29 de novembre de 1965.

En els següents 20 anys, des de 1965 a 1985, el Quebec va passar per una massiva expansió de la xarxa d'energia de 735 kV i de la seva capacitat generadora hidroelèctrica. Hydro-Québec Équipment, una altra divisió d'Hydro-Québec, i Société d'énergie de la Baie James va construir aquestes línies de transmissió, subestacions elèctriques i estacions generadores. La construcció del sistema de transmissió d'energia per a "La Gran Phase One" (primera gran fase), part del James Bay Project, va ocupar 12.500 torres, 13 subestacions elèctriques, 10.000 quilòmetres de cable i 60.000 quilòmetres de conductor elèctric a un cost ajustat de C$ 3,1 bilions (dòlars canadencs). En menys de 4 dècades, la capacitat generadora d'Hydro-Québec pas de 3.000 MW el 1963 a gairebé 33.000 MW el 2002, amb 25.000 MW d'aquesta energia enviada a la població en línies d'alta tensió de 735 kV.

Fonts d'electricitat La major part de l'electricitat generada per Hydro-Québec ve de preses hidroelèctriques situades lluny dels centres de càrrega com Mont-real. Dels 33.000 MW d'energia elèctrica generada, més del 93% ve de les preses hidroelèctriques i 85% d'aquesta capacitat generadora ve de 3 centres hidroelèctrics: James Bay, Manic-Outardes i Churchill Falls.

James Bay miniatura|El sobreeixidor de la Presa de Robert-Bourassa (anteriorment Presa La Grande-2), una de les moltes preses hidroelèctriques que subministren energia a la regió de Mont-real, la ciutat de Quebec, i el nord-est dels Estats Units El projecte James Bay engloba el projecte La Grande que està situat al riu La Grande i en els seus afluents com l'Eastmain River, en el nord-oest del Quebec. El projecte La Grande va ser construït en dues fases; la primera fase va dur dotze anys des de 1973 fins al 1985 i la segona fase dur des de 1985 fins a l'actualitat. Entre totes, les nou preses hidroelèctriques aquí produeixen més de 16.500 MW d'energia elèctrica, amb les estacions de Robert-Bourassa o La Grande-2 generant més de 5.600 MW. En total, el projecte va costar més de C$ 20 bilions per construir-se.

Manic-Outardes (estacions elèctriques) L'àrea Manic-Outardes a la regió Côte-Nord o North Shore consisteix en diverses instal·lacions hidroelèctriques situades en tres rius principals, des de l'Oest fins a l'Est: el riu Betsiamites, Rivière aux Outardes, i el riu Manicouagan. Solament la planta anomenada Sainte-Marguerite-3 està situada a l'Est en el riu Sainte-Marguerite. Les instal·lacions situades a la regió van ser construïdes durant un període de 5 dècades, des de 1956 fins al 2005. La capacitat generadora total d'aquestes estacions és de 10.500 MW. Una estació hidroelèctrica de 21 MW, "Lac-Robertson" en la part baixa Nord de la costa, no està connectada a la xarxa principal del Quebec. Churchill Falls Churchill Falls és una sola estació subterrània situada en el riu Churchill prop del poble Churchill Falls i la reserva "Smallwood Reservoir" a Labrador. L'estació va ser construïda sobre un període de 5 a 6 anys des de 1966 fins a 1971 per la corporació de Churchill Falls (CFLCo), encara que es van instal·lar els generadors després que la major part de la construcció fos completada. Tan sols la construcció de la instal·lació generadora va costar C$ 946 milions i va produir 5.225 MW d'energia inicialment després que les onze unitats generadores fossin instal·lades. Una actualització de l'estació el 1985 va incrementar la capacitat generadora fins a més de 5.400 MW. Hydro-Québec posseeix un 34,2% d'interès en CFLCo, que és la mateixa companyia que va construir la planta generadora; malgrat això Hydro-Québec té els drets de la majoria de les estacions de 5.400 MW que produeixen sota un acord de 65 anys (power purchase agreement), espirant l'any 2041.

Característiques del sistema de transmissió elèctrica El sistema conté més de 34.187 quilòmetres de línies i 530 subestacions elèctriques. És administrat per Hydro-Québec TransÉnergie, una divisió de la corporació de la corona (crown corporation) Hydro-Québec i és part del "Northeast Power Coordinating Council" (Consell de coordinació d'energia del nord-est). El sistema té 15 interconnexions amb els sistemes d'Ontario, Nova Brunswick i el Nord-oest dels Estats Units d'Amèrica i 6.025 MW la capacitat d'importació per interconnexió així com 7.974 MW de capacitat d'exportació per interconnexió. El sistema de transmissió té línies aconseguint instal·lacions d'estacions elèctriques situades a més de 1000 quilòmetres de la població. Per aquesta raó, TransÉnergie usa un voltatge de corrent altern de 735 kV per transmetre i distribuir energia elèctrica produïda des de les preses d'Hydro-Québec, a pesar que també s'usa corrent altern de 315 kV. El valor total del tot el sistema de transmissió elèctrica de TransÉnergie és de C$15,9 bilions. Per aquestes raons, Hydro-Québec TransÉnergie és considerada una de les empreses capdavanteres en la transmissió d'energia.

Línies d'Alta Tensió de 735 / 765 kV AC miniatura|Una torre elèctrica de Maw West de línies d'alta tensió 735 kV d'Hydro-Québec TransÉnergie, recognoscible pels espaiadors en figura de X separant els tres sets de 4 conductors. Des de 1965, les línies de 735 kV es van convertir en una part integral de la columna vertebral de la transmissió d'energia del Quebec. Més d'un terç del sistema d'Hydro-Québec TransÉnergie consisteix en línies d'alta tensió de 735 / 765 kV AC totalitzant 11.422 quilòmetres Hi ha dues figures donades per al llarg del sistema de 735 kV : 11422 km i 11527 km. Encordada entre 89 subestacions amb equipament d'aquest voltatge. La primera transmissió del sistema des de 1965 és una IEEE Milestone.

La grandària física de les línies de transmissió 735 kV d'Hydro-Québec no té comparació amb la de Nord-amèrica. Solament altres dues companyies públiques a la mateixa regió, New York Power authority (NYPA) i American Electric Power (AEP) contenen almenys una línia de 765 kV en el seu sistema d'energia. Malgrat això solament AEP té un recorregut significatiu de línies de 765 kV amb més de 34.000 quilòmetres de línies de 765 kV en el seu ampli sistema de transmissió; el sistema conté el major traçat als Estats Units per una sola companyia elèctrica. NYPA té solament 219 quilòmetres de línies de 765 kV i tot contingut en una sola interconnexió directa amb Hydro-Québec.

Es diu que la línia d'alta tensió de 765 kV disminueix l'impacte ambiental de les línies elèctriques, ja que una sola línia operant a aquest voltatge porta la mateixa quantitat d'energia elèctrica que quatre línies de 315 kV, la qual cosa requereix el dret legal de pas més ample de 80 metres - 91,5 metres ample requerit per a una sola línia de 735 kV. Cada línia de 735 kV és capes de transmetre 2.000 MW d'energia elèctrica a una distància de més de 1.000 quilòmetres i la xarxa sencera de 735 kV pot portar 25.000 MW d'energia. La transmissió d'energia a la xarxa de línies 735 kV perd un rang de 4,5 a 8% variant per la temperatura i les situacions d'operació. El Ordre des ingénieurs du Québec va citar el sistema d'energia elèctrica 735 kV com la innovació tecnològica per a Quebec del .

En el començament de la tempesta de gel de 1998 es va instal·lar el descongelant "Levis" i es van començar les proves el 2007 i 2008.

Rutes miniatura|L'Encreuament "Chainette" ("petit collaret") suspèn les torres usades en algunes parts de línies de 735 kV entre el complex hidroelèctric James Bay i Mont-real. El sistema d'Hydro-Québec TransÉnergie de 735 kV consisteix en un set de sis línies anant des de James Bay fins a Mont-real i un set de quatre línies des de Churchill Falls i l'estació de Manic-Outardes a la ciutat de Quebec. La costa sud de Mont-real i el riu Sant Llorenç entre Mont-real i la Ciutat de Quebec contenen bucles o anells de línies d'alta tensió de 735 kV.Imatges de Google Earth.

James Bay El complex de la presa hidroelèctrica James Bay conté diverses línies de 735 kV relativament curtes que manen electricitat a tres subestacions principals, ordenades des de l'Oest fins a l'Est: Radisson, CIcebi i Lemoyne. Des d'aquestes subestacions, sis línies de 735 kV passen a través de les vastes extensions de taiga i el bosc boreal en estrets ben definits de terra; això s'aprecia clarament en fotos aèries. El terreny pel qual creuen les línies és en la seva majoria no muntanyenc però suau i replet de llacs. Generalment quatre de les línies van juntes en dos parells i les altres dues van de manera individual encara que aquestes dues línies algunes vegades van en parell. Dues línies de 735 kV intermediàries, una en el Nord i una en el Sud, connecten les sis línies al llarg del seu camí al Sud de Quebec.