Sílvia Vidal i Martí (Barcelona, 17 de desembre de 1970) es una muntanyenca i alpinista catalana.

Els seus inicis a la muntanya foren el 1992 a través d'un Raiverd, un raid d'aventura (o competició multidisciplinar d'esports d'aventura) que es fa als Països Catalans.Raiverd: Història, a la pàgina de l'esdeveniment.

Llicenciada per l'INEF va començar a impartir classes d'educació física, però de seguida es va adonar que el que realment l'omplia era l'escalada, de la qual s'ha acabat convertint en una destacada especialista, tant en la modalitat d'artificial com en l'obertura de grans parets ("big wall") en solitari. Sovint ha enfrontat les ascensions en solitari, fins i tot en estades prolongades, sigui en camp base o fent bivacs a la mateixa via d'escalada, i sense fer ús de sistemes de comunicació externs com ara mòbils, o aparells amb connexió a internet o telefònica.

Ha realitzat la seva activitat esportiva a Catalunya i arreu del món, per exemple a les clàssiques de Montserrat, Roca Regina, el Congost de Mont-rebei, Vilanova de Meià, Terradets, Pedraforca, o els Picos de Europa. A Montserrat destaquen la realització de les vies “Mirall Impenetrable” (A5) i “Vudú” (A4+) a la paret de l'Aeri, o la “Silenci” (A5/6B) a la paret d'Ecos. Les activitats de més ressò s'han concentrat, però, a l'Himàlaia i a Amèrica tant del nord com del sud.

A 2024, resideix a l'Eixample de Barcelona quan no és d'expedició.

Vies Importants

Als seus inicis va començar a escalar amb Pep Massip, amb qui feu les primeres escalades i en va aprendre molt sobre maniobres amb els estris que s'usen en l'escalada extrema en solitari. Repetició de Mirall Impenetrable (A5), Montserrat, Catalunya, amb Pep Massip i Pere Vilarasau. 1995 Repetició de Vudú (A4+), Montserrat, Catalunya, amb Pep Massip i Pere Vilarasau. 1995 Repetició de Principado de Asturias (A4), Picu Uriellu, Astúries, en solitari (Guardonada amb el Piolet d'or). 1996 Obertura de Sargantana (560 m, A4) al Porcelain Wall de Yosemite, amb Pep Massip, 1997. 1a repetició (i 1a ascensió fins al cim) d'Incontinència d'inconsciència (340 m, A5) a la paret de Catalunya de Mont-rebei, amb Pep Massip i Miquel Puigdomènech, 1997. Obertura de Ganyips (540 m; A3, 6a) al Brakk Zang (4.800 m), al Karakoram, amb Pep Massip, 1998. Obertura de Tramuntana (A4+/7a+), Picu Uriellu, Astúries, amb Pep Massip. 1998 Obertura de Sol Solet (1.650 m, VII 6C+, A5, 60º), Amin Brakk (5.850 m), Pakistan, amb Miquel Puigdomènech i Pep Massip. 1999 Obertura de Veus del desert (400 m; A4+, 6b+) a la Main de Fatma, a Mali, amb P. Massip, 1999. Repetició en solitari de Wyoming sheep ranch (A4) al Capitán, 2000. Obertura de Sangtraït (1.150 m, A4, 6b+, 60º) al Turnweather Peak, a Baffin, amb Frank Van Herreweghe. 2001 1a repetició de Silenci (185 m; A5, 6b+) a la paret dels Ecos de Montserrat, amb Eloi Callado. 2003 Obertura de Mai blau (890 m; A3+, 6b, 70º) a la Neverseen Tower, a l’Himàlaia, Índia, amb Eloi Callado. 2004 Obertura en solitari de Set d'espases (480 m, A4) al Castle Peak (5.000 m), a l'Himàlaia, Índia. 2005 Repetició de Cara oest del Picu Urriellu per la via Sueños de invierno (500 m, A4+), amb Óscar Cacho. 2006 Obertura en solitari de Life is Lilac (870m, A4+ 6a), Shipton Spire (5.300 m), Karakorum, Pakistan. 2007 Obertura dEntre boires (970 m; A3, 6a+, 80º) a la paret est del Huascarán Norte, a la Serralada Blanca, amb Youri Cappis. Final de la via a 6.150 m. 2008 Obertura en solitari de Naufragi (1.050 m, A4+, 6a+), al Kailash Parbat, Himàlaia, Índia. 2010 Obertura en solitari d'''Espiadimonis (1.300 m; A4, 6b) a Serranía Avalancha, a la Patagònia xilena. 2012 Obertura en solitari dUn Pas Més (530 m, A4/A4+, 6a), a Arrigetch Peaks, Xanadu, Alaska. 2017. Obertura de The Belgarian, amb Nico i Olivier Favresse, Sean Villanueva i Stéphane Hanssens. Obertura en solitari de Sincronia màgica (1.180 m; A3+, 6a+) al Cerro Chileno Grande, a la Patagònia xilena. 2020

Premis i reconeixements Els Piolets d'Or, els premis més prestigiosos de l'alpinisme, en la seva edició de 2021, han concedit per primera vegada un reconeixement a una esportista del nostre país, amb la menció especial a Sílvia Vidal, amb la qual valoren «la gran contribució que ha fet a l'escalada en solitari durant més de dues dècades, amb les seves impressionants gestes de resistència i d'escalades dures en grans parets, sovint remotes, arreu del món. Les seves ascensions més destacades les ha aconseguit amb plena autonomia: completament sola, sense ràdio, ni mòbil, ni GPS, ni pronòstics meteorològics ni cap mena de comunicació amb l'exterior, amb sistemes manuals i minimalistes quan necessita perforar la roca per assegurar-se». El 1999, amb l'obertura de Sol Solet'' al Karakoram, ja havia estat mereixedora d'una nominació a aquests premis.

Referències

Enllaços externs Web de la Sílvia Vidal

Categoria:Alpinistes barcelonines Categoria:Premis Dona i Esport Categoria:Escaladores catalanes Categoria:Nascuts el 1970