Belén de Sárraga Hernández (Valladolid, 10 de juliol de 1872 - Mèxic, 9 de setembre de 1950) va ser una activista del canvi social, fundadora de diverses revistes, feminista, maçona, lliurepensadora, oradora i primera dona a afiliar-se al Partit Republicà Federal. Filla d'un militar liberal oriünd de Puerto Rico, va fer gires de propaganda i perllongades estades a Iberoamèrica. Va ser activista anticlerical durant la Revolució mexicana durant la dècada dels 1920, en la qual va impartir conferències per tot el país afavorides pels governs revolucionaris al costat de Atala Apodaca. Va participar activament en la política de la Segona República Espanyola. Es va exiliar a Mèxic.

A Màlaga va ser arrestada i condemnada a dos mesos i un dia d'arrest major el 1904, per pronunciar un discurs contra el general Polavieja a les portes de l'hotel on s'allotjava, censurant al general per l'afusellament del poeta i heroi de la independència de les Filipines José Rizal.

Orígens Belén de Sárraga Hernández va néixer a Valladolid el 1872, durant el Sexenni Democràtic. Primogènita de Vicente de Sárraga —capità d'infanteria republicà i maçó, procedent d'una família burgesa­— va néixer dos anys després del matrimoni civil (1874) del seu pare amb la seva mare, Felisa Hernández Urgón, natural de Valladolid i d'origen humil. El 1877, Vicente de Sárraga i Felisa Hernández van celebrar un nou matrimoni: canònic.

Belén de Sárraga i els seus pares es muden a Puerto Rico el 1880 i, aconsellada pel seu avi Fernando Ascensión de Sárraga i Aguayo (anterior director del Magisteri d'Ensenyament Normal de Sant Joan de Puerto Rico), estudia la carrera de Magisteri, amarant-se de l'educació il·lustrada.

Segons fonts fiables, el pare de Belén era de caràcter arrogant, conspirador i afeccionat al joc, la qual cosa li va implicar nombrosos desterraments, denúncies i judicis. Això va comportar que en el moment de tornar a Espanya, Vicente de Sárraga i Felisa Hernández se separessin el 1888. Tan sols un any després, en 1889, la mare mor. Això va generar una onada de crítiques i va deixant Belén de Sárraga i el seu germà Rafael a càrrec de l'àvia materna, Ana Urgón, de qui es comentava que era analfabeta però forta per tenir cura dels seus nets. El seu pare, en canvi, els abandona per iniciar una nova relació sentimental i casar-se de nou en 1891.

Belén de Sárraga va lluitar per l'ajuda econòmica per a la seva manutenció, que li corresponia tant a ella com al seu germà, i d'aquesta forma, es va introduir lentament en els cercles republicans federals, on va conèixer el seu coetani Emilio Ferrero Balaguer, un comerciant republicà i maçó amb el qual es va mudar a Barcelona el 1890.

També s'endugué el seu germà Rafael, que va presenciar les noces d'Emilio i la seva germana el 1890 (1894 segons altres fonts), la qual, seguint el costum de l'època, va afegir el cognom del marit al seu.RAMOS, MARÍA DOLORES "Una "obrera" del laicismo, el Feminismo y el panamericanismo en el Mundo Ibérico" Baetica, 28(2), 2006, p. 689-708 Van tenir tres fills: Llibertat, Demófilo Dantón i Víctor Volney. Belén de Sárraga va confessar que havia trobat un «company a la vida» i un company de doctrina, una «ànima bessona» a la seva, i també, un mentor amb el qual predicar les seves idees en conferències, reunions, mítings i altres actes.

Poc temps després, va començar a ser reconeguda dins dels àmbits de l'oratòria i de la premsa, ja que va escriure nombrosos articles en revistes tant barcelonines com madrilenyes. La fama i actes de Belén Sárraga de Ferrero —com era coneguda llavors—, la van elevar ràpidament.

Va estudiar i va acabar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, en la qual va organitzar, arran de l'excomunió vaticana per a la publicació de l'obra Historia Natural, una protesta contra la destitució de Odón de Buen de la càtedra. També era col·laboradora de la revista espiritista La Luz del porvenir, de Barcelona.

Era lectora afeccionada de Pierre-Joseph Proudhon, Mikhaïl Bakunin i Piotr Kropotkin i autoproclamada filla espiritual de Pi i Margall, a qui conegué a Barcelona, Eduardo Benot i Nicolás Estévanez, Olympe de Gouges, Madame de Staël, George Sand i Louise Michel. Durant quinze anys, la fama de Belén de Sárraga no va decaure; sí que ho feu, en canvi, el seu matrimoni, ja que el paper d'Emilio va passar, gradualment, a ser únicament el de «marit de Belén Sárraga», cosa que va trencar l'ideal fraternal, laic i republicà que volien mantenir. Això va generar diferències en la parella i es van divorciar. El 1911, ella va canviar el seu cognom i va optar per «de Sárraga» de nou.

Activitat en premsa i en l'àmbit polític i social El 1895 va fundar a València la Federació de Grups Femenins. Un any després, a Barcelona, va fundar l'Associació de Dones Lliurepensadores, organització que va ser prohibida pel governador i va ser la causa de la seva detenció.

Una altra vegada a València, va participar en campanyes i manifestacions contra la monarquia i a favor de la independència cubana. A l'agost d'aquest mateix any, durant una manifestació independentista, va ser empresonada. A fi d'any va entrar a formar part de la lògia maçònica «Severitat». També va dirigir el diari La Conciencia Libre (1896-1907)

Ja el 1897 va ser presidenta de l'Associació General Femenina a València, i, a final d'any, va fundar la Federació de Societats de Resistència a Màlaga; aquesta societat va arribar a tenir 30.000 afiliats i 80 societats.

Quan estava vivint a Madrid, l'any 1898, va ingressar al Centre Instructiu Obrer Republicà, i allà va conèixer Fermín Salvoechea i Pedro Vallina, dos anarquistes. Un any més tard va fundar l'Associació de Dones Lliurepensadores de Maó.

Va militar amb Teresa Claramunt i Ángeles López de Ayala en el grup anarquista barceloní de Gràcia. Va arribar a ser vicepresidenta del partit federal de Pi i Margall, a més de membre de la seva comissió Nacional el 1938; va ser la primera dona que s'hi afilià, al 1900. A Andalusia va actuar sobretot entre 1900 i 1903 a Màlaga, Còrdova i Huelva: 1900Va fer la Societat Progressiva Femenina de Màlaga i va organitzar mítings en suport dels reus de Jerez amb Soledad Gustavo. 1901 A Badajoz, durant una conferència, va parlar a favor de l'ensenyament laic; al març va rellançar La Conciència Libre a Màlaga, amb Amalia Carvi i Areal. 1902De nou a Màlaga, va organitzar gremis obrers i camperols i societats lliurepensadores al costat d'Alejandro Lerroux i Rodrigo Soriano. A Còrdova va entrar a formar part de la societat llibertària Els Amics del Progrés i va participar en l'organització dels sindicats obrers. A Ginebra (Suïssa) va assistir al Congrés de Lliure Pensament per representar a més de 80 societats. 1903Es va afiliar a la Unió Republicana. 1904El 4 de setembre a causa d'un discurs contra el general Camilo García de Polavieja va ser condemnada a dos mesos i un dia de presó; en el discurs havia censurat el general per l'afusellament de José Rizal, poeta, maçó i heroi de la independència de les Filipines. 1905 A la Província de Santa Cruz de Tenerife (Illes Canàries) va impartir una conferència. 1906 A Buenos Aires (Argentina) va ser al Congrés de Lliure Pensament per representar una lògia maçònica.

1907Es va mudar a l'Uruguai. Allà va crear l'Associació de Dames Liberals. 1908-1910Va ser directora del periòdic El Liberal de Uruguay. 1910 El Congrés Internacional Femení, al qual va assistir a Argentina, la va nomenar presidenta honorària.

Els següents anys es va dedicar a recórrer Amèrica mentre denunciava les injustícies que veia en els seus viatges. 1913Al febrer d'aquest any, el moviment anarquista va fer una gira per Xile (Valparaíso, Antofagasta, Concepción, Santiago, Iquique, Negreiros i Pisagua). El periòdic La Razón li va editar un fullet. A més, el diari El Mercurio de Valparaiso la va entrevistar i es van construir diversos centres femenins anticlericals en el seu honor. Va ser la font d'inspiració per a poetes com Néstor Recabarren, Salvador Barra i Máximo Silva. 1915-1921Va viure a Buenos Aires i el 1915 va arribar a formar part del Consell de Govern de la Federació Argentina maçònica El Dret Humà en la qual va obtenir el grau 33. 1925- 1928Ja a Mèxic, va dirigir la revista Rumbos nuevos, alhora que era professora en algunes escoles laiques. El 1926 li van donar la nacionalitat mexicana. Va treballar amb el president uruguaià José Batlle, amb Felipe Carrillo Puerto, governador de la península de Yucatán, i amb Francisco Madero, Álvaro Obregón i Plutarco Elías Calles, presidents mexicans. 1930Va fundar a l'Uruguai l'Associació de Dames Liberals i a Equador la Federació Anticlerical Femenina. 1931Després que es proclamés la II República espanyola, va tornar a Espanya. 1933Va encapçalar la candidatura dels republicans federals per Màlaga. 1936Es va fer membre de la Comissió Nacional del Partit Federal Ibèric. 1939Amb el triomf militar del Bàndol Nacional es va exiliar a França i, el 1942, a Mèxic, on va arribar a bord del Flandre. Aquí va formar part de l'Ateneu Pi i Margall, que era lloc de reunió d'anarquistes i republicans federals de l'exili espanyol.

Ja gran, amb problemes econòmics, va morir de nefritis el 10 de setembre de 1950 a Mèxic. Els seus amics espanyols i mexicans van vetllar, d'acord amb els ritus maçònics, les seves restes que van ser més tard incinerades.

Obres Belén de Sárraga escrivia tant en prosa com en vers i la majoria dels seus escrits es reparteixen en publicacions llibertàries com Avance, El Amigo del pueblo, El Despertar de los Trabajadores, El Obrero, El Porvenir del Obrero o La Protesta. Encara que també tenia altres obres, tant en format llibre com en fullet:

Minucias (Poesies) (Màlaga, 1902)

Congreso Universal de Librepensadores de Ginebra (Màlaga, 1903) Conferencias sociológicas y de crítica religiosa, dadas en Santiago de Chile en enero y febrero de 1913 (Santiago, Chile, 1913) A través de un continente. El anticlericalismo en América (Lisboa,1914) La evolución de los pueblos y las congregaciones religiosas. Conferències (Mèxic, 1915)· La iglesia en la política (Mèxic, 1923) Conferencia sustentada por la eminente oradora Belén de Sárraga el domingo 4 de mayo de 1924 en el Teatro Máximo, con motivo del Homenaje a Felipe Carrillo Puerto, organizada por la Agrupación Socialista de La Habana (Mèxic, 1924) La cuestión religiosa, Federación anticlerical Mexicana (Mèxic, 1926) La papisa Juana. Testimonio histórico contra el origen divino del Papado (Asunción, 1931) El vicariato divino: síntesis de la vida pontificia en sus tres más importantes aspectos: político, moral y económico. (Asunción, 1931)RAMOS, MARÍA DOLORES "Una "obrera" del laicismo, el Feminismo y el panamericanismo en el Mundo Ibérico" Baetica, 28(2), 2006, p. 689-708

Referències

Bibliografia

Gómez Blesa, Mercedes. Modernas y vanguardistas : mujer y democracia en la II República. Madrid : Laberinto, cop. 2009

Categoria:Activistes socials Categoria:Editors de premsa Categoria:Feministes castellanolleonesos Categoria:Feministes barcelonins Categoria:Feministes mexicans Categoria:Anarcofeministes Categoria:Lliurepensament Categoria:Exiliats del franquisme a Mèxic Categoria:Morts a Ciutat de Mèxic Categoria:Morts de nefritis Categoria:Nascuts el 1872 Categoria:Morts el 1951 Categoria:Maçons mexicans Categoria:Metges mexicans Categoria:Metges castellanolleonesos Categoria:Periodistes mexicans Categoria:Editors barcelonins contemporanis Categoria:Periodistes castellanolleonesos Categoria:Metges barcelonins contemporanis Categoria:Maçons barcelonins Categoria:Anarquistes barcelonins Categoria:Empresaris mexicans Categoria:Empresaris castellanolleonesos Categoria:Activistes barcelonins contemporanis Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Feministes catalans del sud contemporanis Categoria:Polítics val·lisoletans Categoria:Polítics mexicans Categoria:Editors americans Categoria:Anarquistes americans