En aquest article es destaca la història de l'administració forestal a Catalunya. Cal tenir en compte que l'antic Principat de Catalunya està dividit en Catalunya del nord i Catalunya del sud (en endavant Catalunya) i forma part de dos estats diferents, i a partir del Tractat dels Pirineus l'any 1659, l'evolució ha sigut diferent en cadascuna de les parts.
L'administració forestal, com administració pública i de caràcter general neix al , a Catalunya del Nord; i al , a Catalunya. Però des de molt abans ha existit una preocupació per impedir l'ús indegut dels recursos naturals i vetllar per la seva interessada conservació.
El Al canvi del al apareix un tractat primerenc sobre la necessitat de conservar i millorar els boscos, el Capitulare de villis vel curtis imperii. Aquesta és una acta legislativa (capitular) de Carlemany on decreta un determinat nombre d'observacions i regles únicament per a les possessions reials, on manifesta la preocupació per la gestió i conservació dels recursos forestals:«Els nostres boscos s'han de custodiar amb diligència. No es pot permetre que els boscos, allà on siguin necessaris, pateixin greuges per tallades excessives. Ha d'afavorir-se la plantació de: ginebró, pomera, perera, prunera, moixera, nesprer, castanyer, avellaner, ametller, morera, llorer, pi, noguera i cirerer».
El Al Principat, amb la revolta remença i la sentència arbitral de Guadalupe a les darreries del , s'aboliren els mals usos i es possibilità un augment de les activitats agrícoles i forestals. S'inicia una expansió demogràfica i la regressió de la superfície forestal per les rompudes efectuades i consum de productes forestals.
El 27 de juny de 1493 es van promulgar les Ordenances de Barcelona, per a la conservació, cura i foment dels terrenys arbrats.
El Hi ha una decisió política que tindrà importants conseqüències ambientals a tot el Principat, com la desforestació i el canvi de cabal dels rius. El març de l'any 1561, el virrei castellà Garcia de Toledo, preocupat per la freqüència d'assalts a les proximitats de les viles, ordenà la crema sistemàtica de tots els boscos situats prop dels camins rals més perillosos, per tal de fer front als robatoris i homicidis, ja que constituïen un refugi inexpugnable per als bandolers quan eren perseguits.
Per altra banda, hi ha un elevat consum de fusta per part de les drassanes per a la construcció de galeres i vaixells, que va propiciar la tala massiva a tot Catalunya.
A mitjans del s. XVI es dona la primera ordenació de forests i plantacions. La incipient necessitat de grans subministraments de productes forestals proporciona la necessitat de definir un esbós de la legislació i de la normativa en explotació forestal. Especialment a ciutats com Barcelona, on els boscos són font de recursos forestals per les necessitats domèstiques de les poblacions del seu entorn i de la indústria naval.
El La sobreexplotació dels boscos per la creixent demanda social i el fort consum de productes forestals en el sector domèstic, artesà, mariner i protoindustrial, expliquen l'aparició d'un document normatiu que vol posar ordre als abusos, i que apunta l'organització d'una incipient "administració forestal", inici de l'intervencionisme de l'Estat.
El 2 d'octubre de 1627, el lloctinent de Catalunya i Bisbe de Solsona, Miguel de los Santos de San Pedro, publicà les Ordenacions Forestals de Catalunya o Llei de boscos de Solsona, és la primera legislació per a "l'ordenació i conservació" dels boscos a Catalunya, on es posava en evidència els notables danys causats als boscos i establien penalitzacions davant les males pràctiques forestals. El document comença així:
"S'han fet molts grans excessos en aquesta extracció, excedint els límits (...) Sa excel·lència (...) prohibeix (...) que cap persona (...) no intenti llevar les marques ni els senyals dels arbres (...) ni vulgui tallar aquests arbres senyalats".
Aquest ampli document normatiu regula la tala, el carboneig, la fabricació de pegues... Penalitza els abusos: incendis i d'altres pràctiques considerades abusives. També establia la necessitat d'ordenar els boscos del Principat i va manar als funcionaris ser diligents en aquesta tasca; així, nomenà uns comissaris vigilants per fer el seguiment dels arbres que calia tallar i promoure la repoblació forestal. Aquest text constitueixen un dels documents més antic conegut a Europa amb relació a la protecció contra el foc i constata també els efectes perversos de certes formes d'explotació de la fusta o per produir pega i quitrà, en gran part relacionades amb la construcció de vaixells.
Catalunya miniatura|Construcció naval amb fusters i trossos de fusta. L'Arsenal de Toló, 1670. (il·lustració extreta de l'àlbum de Colbert) Per la Reial ordenança de l'any 1677, dictada per Carles II, totes les autoritats de la monarquia a qui correspongués havien de vigilar les masses arbòries i els animals que les habitessin. És la primera vegada que es dicta una reial ordenança per establir vigilància i preservació de les masses arbòries i els animals que els habitessin.
Catalunya del Nord Al llarg d'aquest període, el bosc francès va veure una gran agitació: en molt poc temps, els ingressos del bosc reial es multipliquen per 10, per la forta demanda de les manufactures i per la construcció naval; per la qual cosa l'administració francesa endegà una important actuació per fer front a la desforestació incipient del seu territori a causa de l'explotació intensiva i anàrquica.
La legislació forestal francesa no s'introduí fins al 1726 i no s'aplicà fins al 1759.
Per altra banda, el Ministre Jean-Baptiste Colbert va dur a terme una important reforma general dels boscos, i de l'administració forestal que va durar gairebé 20 anys: Aquesta reforma aprovada en Consell del Rei, el 15 de d'octubre de 1661, ordena el tancament dels boscos de l'estat. S'aproven diferents reglaments que reforcen i garanteixen la provisió per a fusta de la Marina.
El 13 d'agost de 1669 es promulga la Ordenança de Lluis XIV Rei de França i de Navarra sobre Aigües i Boscos, es crea l'estructura administrativa forestal francesa per als boscos de titularitat pública. Es considera que en aquest moment es crea la primera administració forestal a França. Aquesta Ordenança era fortament controladora de les tallades.
El La fusta escasseja a tot Europa pel fort consum i demanda, especialment en la indústria naviera. Per altra banda, els conflictes armats, com la Guerra amb Anglaterra, limita les importacions de fusta des dels països a la riba del Mar Bàltic, agreujant la situació i derivant en fortes restriccions i normes repressores aquí (amb les conseqüents friccions entre òrgans locals, les necessitats domèstiques i personal de Marina).
Catalunya Les superfícies forestals segueixen en recessió a causa de l'augment demogràfic i, i a les cada cop més, necessitats de productes forestals en els àmbits domèstics, artesà i industrial. Després de les últimes dècades dels Àustries i la Guerra de Successió, les armades espanyoles van decaure fins a límits que van fer perillar les connexions amb els territoris americans. En aquest context, durant el regnat de Felip V, el Ministre José Patiño Rosales va crear un nou entramat normatiu i institucional de foment naval que va orbitar al voltant de la fusta extreta dels boscos, competint amb les necessitats de les poblacions rurals que veien com els era despullada la seva matèria primera quotidiana, extreta dels arbres. Així doncs, l'administració borbònica pren mesures per al foment de la construcció naval iniciant una campanya per regular i fomentar la producció fustera dels boscos mitjançant la jurisdicció de l'administració de Marina. Es promulguen diferents Ordenances per la reorganització de una Nova Planta a la Marina, on se li assigna les competències forestals: Reial Ordre, de 28 de gener de 1717, de nomenament de José Patiño i Rosales com intendent general de Marina. Aquesta norma atorga importants atribucions de direcció en matèria d'organització forestal. Instrucció General, de 1 de maig de 1723, coneguda també com: Ordenança d'Arsenals. Crea un cos de personal militar per a la gestió forestal. la creació, per Reial Ordre de 5 de juliol de 1726, de tres departaments marítims (d'inspiració francesa), als quals quedaran vinculades enormes extensions de muntanyes i plantacions: departaments de Nord (amb seu a Ferrol), Migdia (a Cadis) i Llevant (a Cartagena). Durant el regnat de Ferran VI i tenint com a conseller d'Estat Zenón de Somodevilla y Bengoechea, Marquès de l'Ensenada (amb grans coneixements en tots els àmbits de l'administració, especialment en comerç i marina), l'any 1748 es promulguen 2 Ordenances de Forests (a imitació dels eficaços reglaments Francesos del segle anterior): miniatura| Arbres amb exemples de peces de fusta per a la construcció naval . Les reformes de Colbert en matèria de boscos te com objectiu principal el subministrament de fusta a les drassanes (dibuix del , Enciclopèdia Metòdica Marina. La Reial Cèdula de 31 de gener de 1748 per la qual s'estableix la Ordenança per a la conservació i augment de les forests de la Marina en les províncies i districtes que se expressen, conté instruccions de caràcter silvícola per al posterior ús de la fusta en la indústria naviliera. Passen a dependre directament de la Intendència de Marina, i es fixa la demarcació de cada jurisdicció.Mitjançant aquesta disposició, tots els boscos que es trobaven a 138 km de la costa o rius navegables depenien dels intendents de Marina. En el context d'aquesta administració, mitjançant instrucció de 1749 es crea la primera guarderia forestal, els denominats Comissionats de Marina, la funció dels quals és realitzar informes i inventaris de la riquesa forestal així com controlar les densitats, regularà les tales i classificar els arbres segons la seva destinació. Van fer servir les Ordenances Forestals de Catalunya de 1627, com a base de text. La Reial Cèdula de 7 de desembre de 1748, per la qual s'estableix l'Ordenança per a l'augment i conservació de forests i plantacions, on feien referència a les altres muntanyes (que no són les anteriors de Marina), estableixen el Departament de l'Interior i la de les 30 llegües al contorn de la Cort, que anys després passaria a 25 llegües. Es van nomenar guardes de camp i de muntanya o zeladors, amb la missió de denunciar els talladors il·legals, els causants d'incendis, les persones que introduïssin ramats en les repoblacions joves, etc. Totes dues van establir un fort intervencionisme administratiu per totes les forests -fossin públiques o privades-, règims especialment severs als seus amos: No es podia tallar arbres que havien estat assenyalats per i per a la Marina, per cada arbre fet fora s'havien de plantar tres, es podien expropiar propietats si eren adequades per a la instal·lació de vivers, era obligat invertir en cures i repoblacions almenys un terç del valor de les seves muntanyes, no podien vendre fusta sense llicència; a més, els preus estaven regulats. Per aquest procediment, la Marina va consumir molts milions d'arbres, els millors i grossos, contribuint a la desforestació de milers d'hectàrees a nombroses províncies del litoral.
La intervencionisme de La Corona, a través de les Jurisdiccions de Marina, mitjançant l'Ordenança per a la Conservació i Augment de les Forests de Marina de 1748, implicava una servitud en la utilització dels recursos de fusta de les forests de pobles i particulars, obligació que va originar nombrosos conflictes amb els titulars i els òrgans locals. Als boscos llunyans de la costa, com els pirinencs, també hi havia un elevat consum de carbó vegetal per a la fosa de ferro a les diferents fargues.