miniatura|Pluja sobre un camí de Cornualla, Anglaterra. Petricor és el nom que rep l'olor que provoca la pluja en caure en sòls eixuts. Aquest terme va ser creat en anglès el 1964 per dos geòlegs australians, Isabel Joy Bear i Richard Grenfell Thomas, que el van formar a partir de dues arrels gregues: πέτρος, petros, que significa "pedra", i ἰχώρ, ikhôr, paraula amb la qual s'anomenava a la mitologia grega el líquid que fluïa per les venes dels déus.wordsmith.org: A.Word. Va aparèixer per primera vegada a la revista Nature (993/2). Es defineix com l'aroma característica que acompanya la primera pluja després d'un període de sequera.
Explicació científica Al seu article, els autors el van descriure com "l'olor que deriva d'un oli traspuat per certes plantes durant períodes de sequera". Aquest oli queda adsorbit a la superfície de les roques, principalment les sedimentàries com les argilenques, i en entrar en contacte amb la pluja és alliberat en l'aire juntament amb un altre compost: la geosmina. La geosmina és un producte metabòlic de certs actinobacteris. L'emissió d'aquests compostos és el que produeix l'aroma característica, a la qual també es pot afegir la de l'ozó, si a més a més hi ha activitat elèctrica.
En un treball posterior, Bear i Thomas (1965) van demostrar que aquests olis aromàtics retarden la germinació de les llavors i el creixement de les plantes.
El 2015, científics del MIT van fer servir càmeres d'alta velocitat per a mostrar com aquesta olor s'introdueix a l'aire.
Vegeu també Geosmina
Referències
Categoria:Compostos orgànics Categoria:Edafologia Categoria:Núvols, boira i precipitació