Catherine Coquery-Vidrovitch (16è districte de París, 25 de novembre de 1935 és una historiadora francesa, especialista en història d'Àfrica i professora emèrita de la Universitat Denis Diderot.

Formació i carrera universitària Catherine Coquery-Vidrovitch és una antiga alumna de l'Escola normal superior de Sèvres i agregada d'història (1959). El 1966 va presentar una tesi de 3r cicle titulada Brazza et la prise de possession du Congo. La mission de l'ouest africain, 1883-1885,Thèse de 3e cycle, notice Sudoc. sota la direcció d'Henri Brunschwig, a l'École Pratique des Hautes Études, i després va presentar una tesi d'estat, titulada Le Congo au temps des grandes compagnies concessionnaires : 1898-1930,Thèse d'État, 1970, notice Sudoc, consultat en 15.06.15. el 1970.

Va fer algunes estades al Centre Woodrow Wilson per Acadèmics Internacionals (1987), al Centre d'Estudis Històrics Shelby Cullom Davis de la Universitat de Princeton (1992) i al Centre d Recerca d'Humanitats de la universitat de Canberra (1995), va esdevenir catedràtica a la facultat de geografia, història i ciències socials (GHSS) de la universitat Denis Diderot (1975-2002).Fiche BNF, consultée en ligne, 16.06.15.

Ha fundat i dirigeix, a finals dels 1970, el laboratori Coneixement del Tercer Món/ frica, que es va convertir en SEDET, Societats en Desenvolupament: Estudis TransdisciplinarisLaboratoire SEDET , page consultée en ligne le 16.06.16. i en 2014, conformà el Centre d'Estudis en Ciènces Socials dels Mons Africans, Americans i Asiàtics (CESSMA UMR 245).Site du laboratoire universitaire CESSMA, page consultée en ligne le 15.06.15. Es va jubilar en 2001 i esdevingué professora emèrita.

Ha dirigit prop de 175 tesis d'història, incloent les de molts acadèmics i polítics, africans i francesos, com Pierre Boilley, Achille Mbembe, Laurent Gbagbo, Ferdinand Nahimana, Facinet Béavogui, Jean-Louis Triaud, Jean-Jacques Vigoureux, Sumda Nurukyor, Muya Bia-Lushiku-Lumana, Mohamed Mbodj, Idrissa Kimba, Pierre Boussoukou-Boumba, Monique Lakroum, Jean-Didier Alavo, Serge Nédelec, Bernard Salvaing, Odile Goerg, Ibrahima Thioub i altres.Llista de direccions de tesis, notice Sudoc.

Recerques científiques Orientació de la recerca El seu treball se centra en l'Àfrica, les polítiques de colonització i sobre el concepte d'imperialisme i capitalisme a Àfrica.Biographie de Catherine Coquery-Vidrovitch, Société française d'histoire d'outre-mer, consultat a sfhom.free.fr, el 15 de juliol de 2010 La seva tesi d'estat (1970) estudià el desenvolupament d'una economia colonialLe Congo au temps des grandes compagnies concessionnaires, 1898-1930, per França a Àfrica equatorial entre 1898 i 1930. Hi considera que, durant aquestes tres dècades, es va produir una transició, una activitat de trànsit exclusivament comercial, que va ser acompanyada per una ocupació territorial discontínua, principalment al voltant de posicions costaneres (Libreville i Loango), o al llarg dels rius (Brazzaville, Ouesso), a una activitat enfocada en cultius de plantació, l'explotació dels recursos forestals, dipòsits minerals, que va ser acompanyada per l'establiment d'una administració colonial. També s'interessà em 'estudi de les modalitats polítiques d'aquesta transformació, el seu impacte en les persones, en particular pel que fa a la mobilitat geogràfica, l'aplicació de noves estructures econòmiques, afirma, han configurat l'economia de l'Àfrica contemporània.Le Congo au temps des grandes compagnies concessionnaires, 1898-1930, p. 13.

Igualment es va interessar per les dones en el context colonial,Femmes et genre en contexte colonial, colloque Centre d'histoire de Sciences Po, comité scientifique, 2012, page consultée en ligne le 16.06.15. tractant de posar en relleu el seu paper i funció en la societat.<ref>Les Africaines. Histoire des femmes d'Afrique noire du XIXe au XXe siècle, Paris Desjonquères, 1994.</ref> La perspectiva de Catherine Coquery-Vidrovitch és doble: com a cronològica, estudia la situació de les dones a l'Àfrica precolonial, al camp i a les viles, després colonial i després postcolonial, amb la transició urbana précoloniale, à la campagne et à la ville, puis coloniale et postcoloniale, avec la transition urbaine; i com a temàtica, estudià les qüestions lligades a l'educació de les noies, el lloc de lesdones en la política, sobre la sexualitat i el seu paper en els moviments d'emancipació.

Polèmiques L'historiador Daniel Lefeuvre (1951-2013) qüestionà alguns aspecters dels treballs de Catherine Coquery-Vidrovitch, sobre la colonització francesa al Magrib a Pour en finir avec la repentance coloniale. Ell creu que la perspectiva d'ella, segons la qual «el Magrib, al seu torn havia omplert les arques de l'Estat, i especialment els colons i els industrials interessats, gràcies al vi i el blat d'Algèria i els fosfats del Marroc ».C. Coquery-Vidrovitch, «Vendre : le mythe économique colonial», dans P. Blanchard et al., Culture coloniale, 1871-1931, Paris, Autrement, 2003, és discutible. Sosté per la seva part que «fins a 1930, el Magrib no sols no omple les arques de l'Estat, sinó que, ben al contrari, els colons patiren una dramàtica crisi de liquiditat que va portaria a la majoria la fallida si la Metròpoli no hagués volat al seu rescat».Blog de Daniel Lefeuvre , 24 juin 2007 També rebutja l'afirmació de C. Coquery-Vidrovitch segons la qual « a partir dels anys 1950 […] al seu torn l'Àfrica negra va donar suport a l'economia francesa,Vendre : le mythe économique colonial, p. 169 amb l'argument que el seu domini colonial, lluny de ser un paradís era un "pou sense fons" per als contribuents francesos..

Responsabilitats institucionals És membre de l'oficina del CISH (Comité international des sciences historiques) (2000-2005).Liste des membres du bureau du CISH 1926-2010 , consultée en ligne le 15.06.15.

Premis i distincions En 2008 fou nomenada comandant de la Legió d'Honor.Réception de la Légion d'honneur, 14.04.2008, discours de C. Coquery-Vidrovitch, consulté en ligne le 16.06.15. El 1999 fou nomenat Distinguished Africanist Award per l'associació estatunidenca African Studies Association.Liste du prix , consultée en ligne le 16.06.15 En 2014 fou elevada a la dignitat de Gran oficial de l'Orde Nacional del Mèrit.Décret 14 mai 2014 Grand officier de l'Ordre du Mérite

Vida privada Es va casar amb Michel Coquery (1931-2011), geoògraf i antic director de l'ENS Fontenay-Saint-Cloud.Armand Frémont, Michel Coquery, géographe, ancien directeur de l'ENS de Fontenay-Saint-Cloud, Le Monde, 29.11.11. Va tenir quatre fills. La seva filla Natacha Coquery és professora i investigadora especialista en història urbana i el consum al .

Publicacions Com a autora Afrique noire : permanences et ruptures, Éditions Payot, 1985. Afrique noire. Permanences et ruptures (Payot 1985) 2e éd. révisée, L'Harmattan 1992 Histoire des villes d´Afrique noire : Des origines à la colonisation, Albin Michel, 1993 Les Africaines. Histoire des femmes d'Afrique du XIXè au XXè siecles, Paris, Desjonquères, 1994 L´Afrique et les Africains au XIXe siècle, Paris, Colin, 1999 Le Congo au temps des grandes compagnies concessionnaires, 1898-1930, Paris, Éditions de l'EHESS, 2001 (rééd. de 1972) , en ligne Tome 1 et Tome 2, thèse d'État. Des victimes oubliées du nazisme : les Noirs et l'Allemagne dans la première moitié du XXe siècle, Le Cherche-Midi, 2007 . Enjeux politiques de l'histoire coloniale, Marseille, Agone, 2009 Petite histoire de l'Afrique : l'Afrique au sud du Sahara de la préhistoire à nos jours, La Découverte, 2010 . Mission Pierre Savorgnan de Brazza / Commission Lanessan (préface), Le Rapport Brazza, Mission d'enquête du Congo, Rapport et documents (1905-1907), Paris, Le Passager clandestin, 2014 . (Article) « Afrique : une histoire universelle. », Revue Projet 2/2016 (n° 351), (Chapitre) « Le postulat de la supériorité blanche et de l'infériorité noire », in Marc Ferro (dir.), Le livre noir du colonialisme. XVIe-XXIe siècles : de l'extermination à la repentance, Paris, Robert Laffont, 2003,

Direcció i co-direcció amb Henri Moniot, L'Afrique noire, de 1800 à nos jours, Paris, PUF, coll. « Nouvelle Clio », 2005 (1re éd. 1974) L'Afrique et la crise de 1930 (1924-1938), Paris, Revue française d'histoire d'outre-mer, tome LXIII, n. 232-233, 1976, . amb Charles-André Julien et Magali Morsy (éd.) Les Africains, Paris, [Jeune Afrique], 1977. Sociétés paysannes du Tiers-Monde, Lille, Presses universitaires de Lille, 1981 (rééd. L'Harmattan, 1991). amb Odile Goerg, L´Afrique occidentale au temps des Français, colonisateurs et colonisés, c. 1860-1960, Paris, La Découverte, 1992 La découverte de l'Afrique : l'Afrique noire atlantique, des origines au XVIIIe siècle'', L'Harmattan, collection Archives, 2003

Referències

Bibliografia

. . Mélanges. Chantal Chanson-Jabeur, Odile Goerg (dir.) « Mama Africa », mélanges en hommage à Catherine Coquery-Vidrovitch, Paris, L'Harmattan, 2005 , 482 p. . .

Categoria:Historiadors parisencs Categoria:Alumnes de l'Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Professors de la Universitat París Diderot Categoria:Alumnes de la Facultat d'Art de París Categoria:Nascuts el 1935