miniatura|Pebràs |miniatura|
El pebràs, el pebràs ver o la pebrassa blanca (Russula delica) és una espècie de fong de l'ordre dels russulals (Russulales), família de les russulàcies.Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. És tòxic però, un cop cuinat, és comestible.
Noms populars Altres nom populars són: pebrassa blanca, blanqueta, esclata-sang blanc (Mallorca), pebràs de carrasca (Vall d'Albaida), cogoma, rovelló de cascaula (Terres de l'Ebre).
Descripció El barret adult pot assolir 16 cm de diàmetre, de color blanc brut a crema, convex primerament i després pla, i la fi adquireix la forma d'embut. Cutícula seca, no separable de la carn, de color blanquinós i amb taques marrons al centre. La vora és lobulada i incurvada cap a l'interior. Làmines poc decurrents, blanquinoses al principi i després ocràcies, gruixudes, amples, ben separades, que no baixen per la cama o ho fan molt poc. Les arestes es taquen de color marró clar en ésser fregades. Cama blanca amb taques irregulars marrons, cilíndrica, robusta, curta (3-6 x 2-3 cm), sempre menor al radi del barret. Carn blanca, dura, de gust variable (de coent a dolç) i no canvia de color al tall. Té una olor agradable quan és jove, mentre que amb la maduresa adquireix una desagradable olor de peix. Les espores són de color blanc cremós, el·líptiques o quasi rodones i fan 8-11 x 6-9 micres. Sol estar cobert de terra i de fulles que el mateix bolet ha remogut per a poder sortir.Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.. Pàg. 62.Roger Phillips, 2006. Mushrooms. Pan MacMillan. p. 45-46. isona.org RogersMushrooms FirstNature BiodiversidadVirtual.org
Reproducció Des de la primavera fins a la tardor.
Paràsits És parasitat per Asterophora parasitica.BioLib
Distribució geogràfica Es troba a les zones de clima temperat d'Euràsia (incloent-hi les illes Britàniques i les illes Balears -Cabrera, Dragonera, Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca-). A Nord-amèrica és rar i és reemplaçat en gran manera per Russula brevipes.Roger Phillips, 2006.Arora D., 1986. Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. p. 88.
Comestibilitat És tòxic però, un cop cuinat, és comestible però de sabor desagradable, per la qual cosa alguns autors el classifiquen com a no comestible. Tot i així, n'hi ha qui diu que és relativament saborós per afegir als guisats.Nilson S & Persson O, 1977. Fungi of Northern Europe 2: Gill-Fungi. Penguin. p. 112. Bolets de la Vall de Lord És apreciat a les illes Balears i al Baix Camp.Secció Micològica del Museu Balear de Ciències Naturals
Propietats medicinals Sembla que té propietats antimicrobianes i antioxidants que es podrien aprofitar per a la indústria alimentària.Antioxidant and Antimicrobial Activity of Russula delica Fr: An Edidle Wild Mushroom Antimicrobial and antioxidant activities of Russula delica Fr.
Risc de confusió amb altres bolets Es pot confondre amb la Russula chloroides (també comestible, tot i que de menor qualitat), però, a diferència del pebràs, té el peu més estret i més llarg i, de vegades, presenta un petit cercle de color blavós on s'ajunten les làmines i el peu. També pot arribar a ésser confós amb un lactari blanc o el lactarius bertillonii però se'n diferencia perquè el pebràs mai traurà làtex.Bolets de la Catalunya central
Observacions És molt corrent i se'n pot trobar a l'estiu si hi ha pluges abundoses.Bolets de les illes Balears
Referències
Bibliografia Vidal J.M., Pérez-De-Gregorio M.A., Ginès C., Puigvert J., Carbó J., Torrent A., 1996. Bolets de les comarques gironines. Ed. Caixa de Girona. Girona.
Enllaços externs
Species Fungorum
Categoria:Russula