miniatura|Rajoleria dels Jardins del Prado, a Talavera de la Reina. La ceràmica de Talavera de Reina és la ceràmica produït a Talavera de la Reina (Espanya) al llarg dels seus cinc segles de reconeguda tradició terrissaire.
D'origen musulmà,González Zamora, Talaveras, p. 57. la ceràmica de Talavera de la Reina va adquirir pes industrial a partir del . Citada per Cervantes, Lope de Vega i Tirso de Molina, la vaixella de Talavera de la Reina pot documentar-se així mateix en bona part de la pintura barroca espanyola. Usada per nobles i humils, el seu monopoli mercantil en pugna constant amb la ceràmica sevillana, es va veure desplaçat a la fi del per l'emergent fàbrica de L'Alcora; en aquest moment històric es localitza un dels primers canvis en les seves sèries decoratives originals.VV.AA, Catálogo de loza española, p. 147-174
Al , amb la destrucció de les seves terrisseries i fàbriques pel exèrcit francès entre 1810 i 1812, es va iniciar un llarg període de decadència, que la pèrdua definitiva de les colònies gairebé va portar a la seva desaparició. Un dels artífexs de la recuperació de la ceràmica de Talavera de la Reina espanyola va ser Juan Niveiro amb la fundació de la fàbrica de "El Carmen"; la incorporació d'operaris portats de Manises va suposar un altre important canvi en les seves sèries decoratives. Canvis que reforçarien les sèries tricolors produïdes per una altra terrisseria emergent a mitjan segle XIX: "La Menora".
El 1908, Juan Ruiz de Luna associat al pintor i ceramista Enrique Guijo van posar en marxa la nova fàbrica de la Verge del Prado, recuperant formes i temes de la vella producció de Talavera de la Reina renaixentista i barroca amb un segell de qualitat. Altres terrisseries nascudes al llarg del segle XX i amb un reflex important en la producció de sèries de Talavera de la Reina van ser les de: "Henche", "Montemayor" i "Nova Menora". miniatura|Detall del "jarro frailero" amb l'escut bisbal a San Hugo en el refectorio de los Cartujos, pintura a l'oli de Zurbarán prop 1635, Museu de Belles Arts Sevilla.
Història Abundant material arqueològic trobat als entorns de Talavera de la Reina, remunten a l'ocupació romana l'existència de terrisseries i la seva producció ceràmica. Tanmateix el característic disseny, les formes, esmalts i decoració són de tradició musulmana, evolucionant els motius vegetals i animals a altres de figures humanes amb l'assentament dels regnes cristians.Sinópsis histórica Consultat 12 de maig de 2016
El renaixement va portar fins a Talavera mestres artesans flamencs com Jan Floris,Alfonso Pleguezuelo. Juan Flores (ca. 1520 – 1567), azulejero de Felipe II; en Reales Sitios. Revista del Patrimonio Nacional (n° 146, 4° trimestre, año XXXVII). Madrid, 2000, p. 15–25. que cap a 1558 va introduir tècniques italianes mentre treballa en la rajoleria per a l'alcàsser dels Àustria de Madrid.Fernando González Moreno Texas A&M University. "Tradición versus industrialización en la azulejería de Talavera de la Reina (p. 138) Consultat el 12 de maig de 2016 Posteriors mestres van introduir les tècniques i mètodes de les vaixelles de Delft als Països Baixos. Aquestes «porcellanes de Talavera» evolucionades, més fines, que havien estat incloses pel rei Felip II d'Espanya en la vaixella del monestir d'El Escorial, no van aconseguir col·locar-se en les corts europees a la mateixa alçada que les referides porcellanes de Delft o les franceses de Sèvres.Alfonso Plequzuelo, "Sevilla y Talavera: entre la colaboración y la competencia" Consultat el 12 de maig de 2016
Ocàs de Talavera de la Reina Al llarg del , un conjunt de circumstàncies van determinar la gradual decadència industrial de les sèries de Talavera de la Reina:Ángel Ballesteros Gallardo, "Cerámica toledana: tres tiempos para una historia", en "Temas toledanos" núm. 33 (1983) p. 41-44 Consultat el 12 de maig de 2016 la competència de L'Alcora i la del Buen Retiro, preferides per les classes riques i sobretot l'obertura d'indústries amb tipus d'impressió calcogràfica a Sargadelos, Cartagena i Sevilla. Tres-cents anys d'història i una certa glòria internacional van sucumbir davant d'una injusta i demolidora etiqueta d'«atuell de revetlla», que va néixer a la boca del burgès i que tot aquell que pretengui presumir de «un cert gust» va fer religiosament seva. Les terrisseries de Guijo i Luna, pretenent fugir del perill, s'apliquen en una indústria historicista intentant fer valdre un passat que com a tal record acaba convertint-se en «souvenir». El resultat van ser un grapat de sèries «continuistes» i un intent del que pogués passar com a sèrie nova, però sense allunyar-se de l'esperit tradicional.José de Vicente, Cerámica de Talavera de la Reina. Botes de botica. Resvista "Farmacéuticos" (abril, 1999) p. 39 y 40 Consultat el 21 de maig de 2016.
Entre les sèries considerades recuperables pels grans tallers, es van fabricar «a imatge i semblança» tota la temàtica de «escenes» i «rams» -tant en blau com policromia-, a més a més del més típic de la sèrie «blava lineal», alguns exemples tardans de la «sèrie heràldica» i d'altres de la «sèrie maragda».González Zamora, Talaveras, p. 215-221. I entre les considerades com a innovació, es van produir sèries bàsiques amb decoració només en taronja -copiant un exemple de L'Alcora del segle XVIII-, d'altres sol en «manganès» i versions populars de les sèries de la «pajarita» i les «sanefes».De la que es guarden incomptables exemples de modesta terrisseria, per a la que ja no és necessària la contractació de pintors, i les decoracions de la qual es limiten a bandes policromes superposades amb alguna sanefa molt senzilla alternant espais, o bé esgrafiats lineals, fets a pinta sobre grosses ratlles de fosc manganès, o sinusoides amb arcs concèntrics o punts.
També es considera innovació d'aquest període decadent la producció de peces, preferentment gerros de vi i plats, amb lemes exclamatius del tipus «Viva Jesús, María y José», «Viva mi dueño», etc. Malgrat els ostentosos lleons que sostenen l'escut que enclou les llegendes, resulten proverbials les faltes d'ortografia, la pobra cal·ligrafia i la baixa qualitat d'esmalts. En aquesta dinàmica popular que es precipita en el populatxer, es produeixen tanmateix objectes amb una bellesa infantil, ingènua i de vegades surrealista.
Classificació de les sèries Sèries blanques Datades entre les més antigues, juntament amb la de la «palmera», es poden subdividir en cinc grups cronològicament correlatius: «blanca mudèjar», «renaixentista», «dedicada», amb «blava lineal» i «blanca tardana.» La seva vistosa blancor sembla el fruit de dues circumstàncies: L'ús d'argiles palloses com les argiles dels veïns terrissaires de Calera. La riquesa en vernís d' estany de la pasta (frita) amb què es banyaven les peces des de mitjan , va augmentar l'opacitat i blancor de l'esmalt.
Encara que Lope, Cervantes o Tirso, parodiant o glossant l'austeritat d'aquestes ceràmiques blanques sòbries i pures, les nomenen «porcellanes de Talavera», no és que fossin fetes a Talavera de la Reina, perquè com elles i a la seva època, es fabricaven també a les terrisseries de la Triana sevillana, a les de Toledo, i dels antics regnes de Granada i Múrcia.En algunes fonts aquestes sèries blanques també han estat nomenades «de la Mercé»' i relacionades amb famosos exemples iconogràfics, com la ceràmica blanca de diverses natures mortes de Zurbarán, Pedro de Orrente o el mateix Diego Velázquez.
Antigues sèries blaves originals González Zamora classifica un grup de sèries precedents o contemporànies de la popular sèrie blanquiblava coneguda com «de les papallones». El seu catàleg, més específic i tècnic, es recolza en els motius que decoren aquestes sèries, separant la de «roleus» -diferenciada per la seva argila vermella de base-, de la de «espirals» -exclusiva de plats amb el revers sense esmaltar-; proposant també com una de les més antigues -en virtut de les troballes arqueològiques- la sèrie «de palmera», de clara estètica mudèjar, amb esmalt blanc-grisenc sobre argiles acolorides de rosa.
Sèrie de gerros «de Santiago» miniatura|Mateo Cerezo el jove: Naturesa morta amb carn (1664). Al extrem superior esquerre, un gerro «de Santiago». Sèrie més petita tan antiga com específica, decorada en blau i mostrant a moltes peces la Creu de Santiago. Datats al , apareixen a un bodegó de Mateo Cerezo datat el 1664 i conservat en] l'Acadèmia de Sant Carles de Mèxic.González Zamora, Talaveras, p. 81.
Sèrie de les «papallones» Vaixella de caràcter popular, fabricada al llarg dels segles i . Decoració en blau amb motius vegetals molt estilitzats que evoquen les formes de les papallones. Vernís vítric pobre en estany i producció preferent de plats fondos de perfils gruixuts, similars a cassoletes; les papallones alternades amb motius vegetals apareixen al ràfec de les peces, ocupant el centre del plat figures animals en moviment.Alguns estudiosos consideren aquesta combinació alterna recurs decoratiu importat de Portugal, inspirat alhora en la «porcelana de carraca», també nomenada «de la Xina».
Sèrie dels «retalls» De clar origen renaixentista italià, encara que portada a la península Ibèrica per artistes flamencs com Jan Floris. Sèrie culta en blau i groc, fabricada a l'últim quart del i també nomenada de les dels ferraments, per estar les seves peces decorades amb motius presos de l'artesania del ferro.
Sèrie «tricolor» Així nomenada per decorar les seves peces en blau, «manganès» -lila negrós usat per traçar el dibuix- i taronja -aquest color amb una aparença«ratllada», policromia d'origen italià. Continua predominant la temàtica vegetal-animal i apareixen les primeres figures humanes. Cronològicament situada entre finals del i l'últim terç del .
Sèries policromes amb escenes i animals Van començar a popularitzar-se al i han arribat fins a l'inici del segle XXI. González Zamora diferencia cinc: policromes realistes, policromes amb fulla menuda, policromes amb trèvols, sèrie maragda i sèrie mixta de policromes i blaves. Suposen un retorn al manierisme barroc tardà i reprodueixen escenes molt diverses, no només les tòpiques, més famoses, de caça o animals aïllats, arbredes, etc. Les escenes, especialment en la sèrie «maragda» apareixen pintades en una gamma de tons verds que, en ser més tard recuperats per les grans terrisseries d'Henche, Ruiz de Luna i Saso, li han donat senyes d'identitat a la ceràmica de Talavera de la Reina.
Sèries monocromes blaves amb escenes La transició política d'Àustries a Borbons va impulsar les sèries esmaltades en blau, ampliant la producció xinesa i heràldica a temes barrocs de recarregats paisatges i escenografies. Desgranant possibles grups amb pròpia personalitat, s'han diferenciat: les sèries de blau sobre blau; les sèries realistes; les sèries amb troncs paral·lels; les sèries amb arbusts i les sèries amb motius policroms emmarcats en un àmbit bàsic blau.
Sèries blaus d'influència xinesa Produïdes al llarg dels segles i , van rescatar de l'oblit el blau cobalt típic de la primitiva vaixella espanyola de Talavera de la Reina. Sortides tant de les terrisseries de El Puente com dels de Talavera, imiten les porcellanes xineses dels segles i . Decoració blava sobre blanc, que González Zamora classifica en quatre grups: 1. Oriental inicial; 2. De falgueres; 3. Oriental de paisatges abstractes; i 4. Falgueres tardanes. Durant molt de temps, els investigadors les van considerar d'origen holandès. La primera d'assenyalar la possible paternitat portuguesa d'aquestes sèries va ser Natacha Seseña, el 1975, proposant una divisió inicial en dues sèries, la «xinesa» i la de les «orenetes».Natacha Seseña, Cerámica popular