Diego Fernández de Còrdova i Montemayor (1410 – castell de Baena, 16 d'agost de 1481) va ser un noble i militar castellà, I comte de Cabra, I vescomte d'Iznájar i III senyor de Baena, destacat pels seus serveis militars durant el regnat d'Enric IV de Castella. Era parent proper del rei Ferran el Catòlic.
Biografia Diego era membre de la Casa de Còrdova que el seu genearca va ser Fernán Núñez de Témez espòs de Leonor, filla del capdavanter i agutzil major de Sevilla, Domingo Muñoz, els qui van estar amb el rei Fernando III en 1240 en la conquesta de Còrdova. Era fill de Juana de Montemayor i Còrdova i de Pedro Fernández de Còrdova, II senyor de Baena, fill del primer matrimoni de Diego Fernández de Còrdova amb Sancha García de Rojas. Després d'enviduar de Sancha, Diego es va tornar a casar amb Inés d'Ayala de qui va tenir a Marina Fernández de Còrdova i Ayala, la mare de Joana Enríquez, al seu torn, mare del rei Ferran el Catòlic qui anomena oncle al primer comte de Cabra.
Va succeir al seu pare en els següents càrrecs: Senyoriu de Baena Mariscal de Castella Agutzil major, alferes major de Còrdova Alcalde de Cabra Alcalde dels Reales Alcázares de Sevilla Capità general de la Frontera, Alcaide de Iznájar Alcalde major d'Alcalá la Real i del seu Castell de "La Mota".
Va estar al servei de Juan II de Castella, del seu fill Enrique IV i després dels Reis Catòlics En la dècada dels cinquanta, va exercir un paper important en les campanyes del rei Enrique IV en terres granadines i en 1462, va participar en la presa de Archidona. En un destacat episodi, va capturar al seu cosí Gonzalo Fernández de Córdoba, el gran capità en Santaella i el va fer presoner al seu castell de Cabra fins que va ser alliberat en 1476 per intercessió dels Reis Catòlics. Pels seus serveis a la corona li van ser atorgades diverses mercès. En 1439, el rei Joan II li va fer mercè del senyoriu de Cabra, elevat a comtat en 1455. També va ser I vescomte de Iznájar (1466).
Cinc anys abans de la seva mort, esdevinguda el 16 d'agost de 1481, i malgrat la seva avançada edat, va estar en el cèrcol de Baeza en 1476.
Matrimonis i descendència Es va casar en primeres núpcies amb María Carrillo de Albornoz i Venegas, filla de Pedro Carrillo de Albornoz, IV senyor de Santofimia, Torrefranca, el Guijo i l'Aspecte, Mariscal de Castella, i de Beatriz Venegas, senyora dels Alcaracejos. D'aquest enllaç van néixer: Pedro Fernández de Còrdova i Carrillo. Diego Fernández de Còrdova i Carrillo de Albornoz, hereu. Martín de Còrdova i Carrillo. Sancho de Còrdova i Rojas. Gonzalo Carrillo de Còrdova. Alonso Fernández de Còrdova. María Carrillo de Còrdova. Francisca Carrillo de Còrdova. Beatriz Carrillo de Còrdova. Sancha Fernández de Còrdova. Juana de Còrdova monja. Constança de Còrdova, monja. Va casar en segones núpcies amb Mencía Ramírez d'Aguilera, filla de Francisco Ramírez de Valenzuela i de Beatriz d'Aranda, sent pares de: Luis Fernández de Còrdova. Francisco Fernández de Còrdova. Francisca de Còrdova. Mencía de Còrdova.
Referències
Genealogia
Categoria:Fernández de Córdoba Fernández de Córdoba Categoria:Militars de l'edat mitjana Fernández de Córdoba Categoria:Militars espanyols Categoria:Morts el 1481