Vincent Ludwig Persichetti (Filadèlfia, 6 de juny de 1915 – 14 d'agost de 1987) fou un compositor, pedagog i pianista estatunidenc. Va ser reconegut per la integració de diverses idees noves en composició musical a la seva pròpia feina i ensenyament, així com per ser professor de molts dels millors compositors de la Juilliard School.

Biografia Persichetti va néixer a Filadèlfia, Pensilvània, en 1915 i va continuar vivint a aquesta ciutat durant tota la seva vida. Encara que els seus pares no eren músics, la seva educació musical va començar ben aviat. Persichetti va ser matriculat en el Combs College of Music a l'edat de cinc anys, on va estudiar piano, orgue, contrabaix, i més tard, teoria musical i composició amb Russel King Miller, al que va considerar com a professor més influent a la seva formació.

A 14 anys va fer la primera interpretació pública de les seves obres. Quan va arribar la seva adolescència, Persichetti ja es pagava la seva educació mitjançant concerts i com a pianista acompanyant. Continua estudiant i agafa experiència com intèrpret orquestral, organista d'església i pianista a una emissora de ràdio. A més del desenvolupament de les seves facultats musicals, Persichetti va assistir a una escola d'art i va demostrar ser un àvid escultor fins a la seva mort. Després de rebre el seu diploma superior el 1936 immediatament se li va oferir una plaça com a professor.

Als 20 anys, Persichetti era simultàniament cap del departament de teoria i composició al Combs College of Music, estudiava direcció amb Fritz Reiner al Curtis Institute, estudiava piano amb Olga Samaroff i composició al Conservatori de Filadèlfia. Va obtenir el màster el 1941 i un doctorat el 1945, així com un diploma de direcció a Curtis. El 1941, mentre encara era un estudiant, Persichetti va encapçalar el departament de composició i teoria, així com el departament d'estudi de postgrau al Conservatori de Filadèlfia.

El 1947, William Schuman li va oferir un lloc com a professor a Juilliard. Els estudiants de Persichetti van incloure Einojuhani Rautavaara, Leonardo Balada, Steven Gellman, Peter Schickele (P.D.Q. Bach), Michael Jeffrey Shapiro, Claire Polin, Toshi Ichiyanagi, Robert Witt (qui també estudiat amb Persichetti a la Filadèlfia Conservatory), Philip Glass i Marga Richter. Va esdevenir director de l'editorial Elkan-Vogel el 1952.

Música Persichetti és una de les figures més importants de la música americana del , tant com a mestre i com a compositor. Els seus Hymns and Responses for the Church Year ha esdevingut un repertori estàndard per cors d'església. Les seves nombroses composicions per grups de vent són sovint tractades com introduccions a la música contemporània per a estudiants d'instituts i universitats. El seu primer estil va ser marcat per les influències de Stravinsky, Bartók, Hindemith, i Copland abans de desenvolupar el seu propi als anys 50.

El seu estil va ser marcat per l'ús de dos elements als quals es refereix com "graceful" i "gritty": el primer sent més líric-melòdic, i l'últim sent més abrupte i intensament rítmic. Freqüentment va utilitzar politonalitat i pandiatonisme a la seva escriptura. El fet d'abraçar diverses corrents de pensament musical fa que sovint les composicions d'aquest compositor siguen difícils de tractar. Aquesta tendència queda vigent a tota la seva carrera com a compositor, i no s'aprecien molts canvis al seu estil. Frecuentment componia mentre conduïa el seu cotxe, de vegades fent anotacions sobre un paper al volant.

Les composicions per a piano formen la major part de la seva sortida creativa, amb un concert, un concertino, dotze sonates, i una varietat d'altres peces escrites per l'instrument. Aquestes composicions, a més de virtuosistiques, també hi havia de pedagògiques i per a nivell amateur. Va escriure moltes peces adequades per intèrprets menys madurs, considerant-los capaços d'obtenir un seriós valor artístic.

Persichetti és també un dels compositors més importants pel repertori de banda, amb les seves 14 obres per a aquesta formació. 

Va escriure nou simfonies, de les quals les primeres dos van ser retirades (per ser les primeres dues simfonies d'altres compositors americans de finals dels anys 30 i principis dels 40, William Schuman i Peter Mennin), i quatre quartets de corda.

Moltes de les seves altres composicions són organitzades per sèries. Una d'aquestes, una col·lecció de composicions principalment instrumentals es van titular Parables, que conté 25 obres, molts per a instruments de vent sense acompanyament (llistat complet a sota). Les 15 Serenates inclouen combinacions poc comunes, com un trio per trombó, viola, i cello, així com seleccions per orquestra, per banda, i per duo de pianos.

Llista d'obres Concertino for Piano, op.16, 1941 Symphony no.1, op.18, 1942 Symphony no.2, op.19, 1942 Dance Overture, op.20, 1942 Fables, op.23, 1943 The Hollow Men, op.25, 1944 Symphony no.3, op.30, 1946 Serenade no.5, op.43, 1950 Fairy Tale, op.48, 195 Symphony no.4, op.51, 1951 Symphony for Strings (Sym. no.5), op.61, 1953 Symphony no.7 ‘Liturgical', op.80, 1958 Piano Concerto, op.90, 1962 Introit, op.96, 1964 Symphony no.8, op.106, 1967 Symphony no.9 ‘Sinfonia janiculum’, op.113, 1970 Night Dances, op.114, 1970 A Lincoln Address, op.124, 1972 Concerto per corn anglés i cordes, op.137, 1977 Banda: Divertimento, op.42, 1950 Psalm, op.53, 1952 Pageant, op.59, 1953 Symphony for Band (Sym. no.6), op.69, 1956 Serenade no.11, op.85, 1960 Bagatelles, op.87, 1961 So Pure the Star, preludi coral, op.91, 1962 Masquerade, op.102, 1965 Turn not thy Face, preludi coral, op.105, 1966 O Cool is the Valley (Poema per a Banda), op.118, 1971 Parable IX, op.121, 1972 A Lincoln Address, op.124a, nar, band, 1973 O God Unseen, preludi coral, op.160, 1984 Vocal Coral: Mag and Nunc, op.8, SATB, pf, 1940 Canons, op.31, SSAA/TTBB/SATB, 1947 2 Cummings Choruses (e.e. cummings), op.33, 2vv, pf, 1948 I. jimmie's got a goil II. sam was a man Proverb, op.34, SATB, 1948 2 Cummings Choruses, op.46, SSAA, 1950 I. hist whist II. this is the garden Hymns and Responses for the Church Year, op.68, 1955 Seek the Highest (F. Adler), op.78, SAB, pf, 1957 Song of Peace (anon.), op.82, TTBB/SATB, pf, 1959 Mass, op.84, SATB, 1960 Stabat mater, op.92, SATB, orch, 1963 Te Deum, op.93, SATB, orch, 1963 Spring Cantata (Cummings), op.94, SSAA, pf, 1963 Winter Cantata (11 Haiku), op.97, SSAA, fl, mar, 1964 4 Cummings Choruses, op.98, 2vv, pf, 1964 I. dominic has a doll II. nouns to nouns III. maggie and millie and molly and may IV. uncles Celebrations (cant., W. Whitman), op.103, SATB, wind ens, 1966 The Pleiades (cant., Whitman), op.107, SATB, tpt, str, 1967 The Creation (Persichetti), op.111, S, A, T, Bar, SATB, orch, 1969; Love (Bible: Corinthians), op.116, SSAA, 1971 Glad and Very (Cummings), op.129, 2vv, 1974 Flower Songs (Cant. no.6) (Cummings), op.157, SATB, str, 1983 Hymns and Responses for the Church Year, vol. 2, op.166, 1987 Solo: e.e. cummings Songs, op.26, 1945, no publicada 2 Chinese Songs, op.29, 1945 3 English Songs (17th century), op.49, 1951, no publicada Harmonium (W. Stevens), song cycle, op.50, S, pf, 1951 Sara Teasdale Songs, op.72, 1957, no publicada Carl Sandburg Songs, op.73, 1957, no publicada James Joyce Songs, op.74, 1957 Hilaire Belloc Songs, op.75, 1957 Robert Frost Songs, op.76, 1957, no publicada Emily Dickinson Songs, op.77, 1957 A Net of Fireflies (Jap., trans. H. Steward), cicle de cançons, op.115, 1970 Música de cambra i instrument sol 3 o més instruments: Serenade no.1, op.1, 10 vents, 1929 Str Qt no.1, op.7, 1939 Concertato, op.12, quintet de pianos, 1940 Serenade no.3, op.17, violin, violoncel, piano, 1941 Pastoral, op.21, quintet de vent madera, 1943 String Quartet no.2, op.24, 1944 King Lear, op.35, quintet de vent madera, timbal, piano, 1948 Serenade no.6, op.44, trombó, viola, violoncel, 1950 Piano Quintet, op.66, 1954 String Quartet no.3, op.81, 1959 Parable II, op.108, quintet de metall, 1968 String Quartet no.4 (Parable X), op.122, 1972 Parable XXIII, op.150, violí, violoncel, piano, 1981 1–2 instruments: Suite, op.9, violí, violoncel, 1940, no publicat Sonata, op.10, violí, 1940 Fantasy, op.15, violí, piano, 1941, no publicat Vocalise, op.27, violoncel, piano, 1945 Serenade no.4, op.28, violí, piano, 1945 Sonata, op.54, violoncel, 1952 Little Recorder Book, op.70, 1956 Serenade no.9, op.71, 2 flauta de bec, 1956 Serenade no.10, op.79, flauta, arpa, 1957 Infanta marina, op.83, viola, piano, 1960 Serenade no.12, op.88, tuba, 1961 Serenade no.13, op.95, 2 clarinets, 1963 Masques, op.99, violí, piano, 1965 Parable [I], op.100, flauta, 1965 Parable III, op.109, oboè, 1968 Parable IV, op.110, fagot, 1969 Parable VII, op.119, arpa, 1971 Parable VIII, op.120, trompa, 1972 Parable XI, op.123, saxo alt, 1972 Parable XII, op.125, piccolo, 1973 Parable XIII, op.126, clarinet, 1973 Parable XIV, op.127, trompetat, 1973 Parable XV, op.128, corn anglés, 1973 Parable XVI, op.130, viola, 1974 Parable XVII, op.131, contrabaix, 1974 Parable XVIII, op.133, trombó, 1975 Parable XXI, op.140, guitarra, 1978 Parable XXII, op.147, tuba, 1981 Serenade no.14, op.159, oboè, 1984 Parable XXV, op.164, 2 trompeta, 1986 Instruments de tecla Piano: Serenade no.2, op.2, 1929 Sonata no.1, op.3, 1939 Poems, vols.1–2, opp.4–5, 1939 Sonata no.2, op.6, 1939 Sonata, op.13, 2 pianos, 1940 Poems, vol. 3, op.14, 1941 Sonata no.3, op.22, 1943 Variations for an Album, op.32, 1947 Sonata no.4, op.36, 1949 Sonata no.5, op.37, 1949 Sonatina no.1, op.38, 1950 Sonata no.6, op.39, 1950 Sonata no.7, op.40, 1950 Sonata no.8, op.41, 1950 Sonatina no.2, op.45, 1950 Sonatina no.3, op.47, 1950 Serenade no.7, op.55, 1952 Concerto, op.56, 4 mans, 1952 Parades, op.57, 1952 Sonata no.9, op.58, 1952; Little Piano Book, op.60, 1953 Serenade no.8, op.62, 4 mans, 1954 Sonatina no.4, op.63, 1954 Sonatina no.5, op.64, 1954 Sonatina no.6, op.65, 1954 Sonata no.10, op.67, 1955 Sonata no.11, op.101, 1965 Parable XIX, op.134, 1975 Little Mirror Book, op.139, 1978 Reflective Studies, op.138, 1978 4 Arabesques, op.141, 1978 3 Toccatinas, op.142, 1979 Mirror Etudes, op.143, 1979 Sonata no.12, op.145, 1980 Winter Solstice, op.165, 1986 Altres: Sonatine, op.11, pedals d'orgue, 1940 Harpsichord Sonata no.1, op.52, 1951 Organ Sonata, op.86, 1960 Shimah b'koli, op.89, orgue, 1962 Drop, Drop Slow Tears, preludi coral, op.104, orgue, 1966 Parable V, op.112, carillon (pianola), 1969 Parable VI, op.117, orgue, 1971 Do Not Go Gentle, op.132, orgue, 1974 Auden Variations, op.136, orgue, 1977 Dryden Liturgical Suite, op.144, orgue, 1980 Harpsichord Sonata no.2, op.146, 1981 Song of David, op.148, org, 1981 Harpsichord Sonata no.3, op.149, 1981 Harpsichord Sonata no.4, op.151, 1982 Harpsichord Sonata no.5, op.152, 1982 Parable XXIV, op.153, clavicèmbal, 1982 Harpsichord Sonata no.6, op.154, 1982 Little Hpd Book, op.155, 1983 Harpsichord Sonata no.7, op.156, 1983 Harpsichord Sonata no.8, op.158, 1984 Serenade no.15, op.161, clavicèmbal, 1984 Give Peace, O God, preludi coral, op.162, orgue, 1985 Harpsichord Sonata no.9, op.163, 1985

Premis En honor de la influència de Persichetti a la música americana, el 19 de maig de 1984 se li va atorgar el Premi al Merit per la Universiy of Pennsylvania Glee Club. Aquest premi es dona des de 1964 com a agraïment a aquell individu que hagi fet una contribució significativa al món de la música.

Notes

Referències Bell, Larry. review of Vincent Persichetti: The Louisville Orchestra for Sequenza21.com Burleson, Geoffrey "Vincent Persichetti and the Piano Sonata". Liner notes to Vincent Persichetti: Complete Piano Sonatas. New World Records.