Pierre Henry (París, 9 de desembre de 1927 - París, 5 de juliol de 2017) fou un compositor francès considerat, junt amb Pierre Schaeffer, el creador de la música concreta, vinculat amb l'ORTF (l'Office de radiodiffusion-télévision française, RTF en l'època de Pierre Henry) i l'estudi APSOME, on hi treballava i tenia d'assistent a Éliane Radigue, qui havia estat anteriorment alumna seva.
Va escriure obres per a ballet i cinema.
Biografia http://brahms.ircam.fr/pierre-henry. Consultada el 9 de maig de 2016. Pierre Henry va néixer el 9 de desembre de 1927. Va començar a estudiar música als set anys, i més tard, entre 1937 i 1947, va rebre classes de Félix Passerone, Olivier Messiaen i Nadia Boulanger al Conservatori Nacional Superior de Música de París. Del 1944 al 1950 va escriure algunes obres instrumentals i va començar una carrera com a músic d'orquestra, tant de pianista com de percussionista.
El 1948 va compondre la música pel film Voir l'invisible, de Jean-Claude Sée, interpretat amb mitjans acústics. El 1949 es va unir amb Pierre Schaeffer, i el març de 1950 van compondre la Simfonia per un home sol. Va dirigir la feina del Groupe de Recherche de Musique Concrète de la ràdio francesa de 1950 a 1958.
El 1958 va abandonar la RTF i va fundar el seu estudi, l'APSOME (Applications de Procédés Sonores en Musique Electroacoustique), a la rue Cardinet de París, que es va convertir en el primer estudi privat consagrat a la música experimental i electroacústica. Va seguir a la recerca de noves tècniques i procediments electrònics i va explorar el món sense precedents de la música electrònica, adaptant les tecnologies en constant evolució, demostrant sempre el seu domini de la música clàssica.
Del 1958 al 1982 es va finançar ell mateix el seu estudi component un gran nombre de músiques per a pel·lícules, teatre i anuncis. El 1955, el coreògraf Maurice Béjart va utilitzar la Simfonia per un home sol en un dels seus projectes. De la col·laboració entre els dos artistes en van sorgir quinze ballets. D'altra banda va col·laborar amb coreògrafs com Georges Balanchine, Carolyn Carlson, Merce Cunningham, Alwin Nikolaïs o Maguy Marin. Entre les seves composicions per a cinema hi trobem L'home de la càmera, de Dziga Vèrtov. Va realitzar nombroses performances amb els artistes Yves Klein, Jean Degottex, Georges Mathieu, Nicolas Schöffer, Thierry Vincens. miniatura|esquerra|Pierre Henry el gener de 2008.
Entre 1967 i 1980, Philips va editar divuit discs d'obres de Pierre Henry a la col·lecció Prospective du 21 siècle, i una edició de dinou discs presentant 32 obres principals del compositor.
El 1982 va esdevenir director artistic del nou estudi SON/RE, al dotzè districte de París, subvencionat pel Ministeri de Cultura i la Ville de París. Es van produir més de setanta obres, d'entre les quals Intérieur/Extérieur (1996), Histoire Naturelle (1997), La Dixième remix (1998), Les sept péchés capitaux (1998), Une Tour de Babel (1999), Tam Tam du Merveilleux (2000), Concerto sans orchestre (2000), Hypermix (2001), Poussière de soleils (2001), Dracula (2002), Carnet de Venise (2002), Zones d'ombre (2002), Labyrinthe! (2003), Faits divers (2003), Duo (2003), Lumières (2004) i Voyage initiatique, presentada del 13 al 27 de març de 2005 dins del marc “Pierre Henry chez lui III” al domicili del compositor, Pulsations, creada el juliol de 2007 a Riga i Objectif terre l'11 de juliol de 2007 al Festival d'Avignon i a l'esplanada de la Défense de París el 4 d'agost davant de 6000 espectadors.
Amb motiu del seu vuitantè aniversari, va compondre tres obres: Utopia, creada a les Salines Reials d'Arc-et-Senans, Trajectoire, composta a la Sala Olivier Messiaen de Radio France el dia del seu aniversari, i el 20 de març de 2008 Pleins jeux a la Cité de la Musique. L'agost de 2008 es van fer vint-i-dos concerts dins del marc “Une heure chez Pierre Henry”, al festival Paris Quartier d'Été. L'octubre del mateix any va crear l'obra Un monde lacéré al Centre Pompidou, en homenatge al pintor Jacques Villegié. Més endavant va compondre Utopia Hip-Hop, Capriccio i també una nova versió de Dieu, basat en un poema de Victor Hugo, interpretat per Jean-Paul Farré a casa de Pierre Henry.
Pierre Henry va reconstituir la versió original de la Simfonia per un home sol, de 1950, a partir de sons de disquets sota el títol Symphonie collector, creada el 9 de gener de 2010 a Radio France. En homenatge a Johann Sebastian Bach va compondre L'Art de la fugue odysée, a l'Eglise Saint-Eustache de París. El 29 de setembre de 2012 va compondre Le fil de la vie a la Cité de la Musique i el 2013 va presentar Fragments rituels i Crescendo.
Obres (Del catàleg d'obres de Pierre Henry a la base de dades de l'IRCAM. En ordre cronològic.) http://brahms.ircam.fr/pierre-henry#works_by_date
Obres orquestrals Any Títol Comentaris 1949 Voir l'invisible Per al film de Jean-Claude Sée. Interpretat per Pierre Henry amb instruments preparats. 1950 Aube Batterie fugace Bidule en mi Bidule en ut Concerto des ambiguïtés Fantasia Symphonie pour un homme seul Tam Tam I, II, III, IV Tam tam concret 1951 Antiphonie Dimanche noir 1 Dimanche noir 2 Micro-rouge I Micro-rouge II Microphone bien témperé Mouvement perpétuel Musique sans titre Orphée 51 ou Toute la lyre Sonatine Tabou Clairon Étude à Chopin 1952 Timbres-durées Amb Olivier Messiaen Vocalises 1953 Astrologie Per al film Astrologie de Jean Gremillon. Le voile d'Orphée 1 Le voile d¡Orphée 2 Orphée 53 Variations pour les cordes du piano 1 1954 Kesquidi Música per a un espectacle de Boris Vian a la Rose Rouge. 1955 Spatiodynamisme Spirale 1956 Haut voltage 1957 Sahara aujourd'hui Per al fil, de Pierre Gout i Pierre Schwah 1958 Coexistance Orphée ballet Ballet de Maurice Béjart. 1959 Entité Investigations Per acompanyar l'exposició de Degottex. 1960 Facies Symphonie monoton 1961 La noire à soixante 1962 Le voyage 1963 La reine verte Variations pour une porte et un soupir Homenatge a Arman. Variations pour une porte et un soupir Versió per a ballet. 1967 Granulométrie La noire à soixante + Granulométrie Messe de Liverpool Messe pour le temps présent Per a un ballet de Maurice Béjart. 1968 Apocalypse de Jean 1969 Ceremony 1970 Cérémonie II Simfonia ritual. Fragments pour Artaud Gymkhana Paràfrasi polifònica de Noire à soixante Mouvement-Rythme-Étude 1971 Mise en musique du corticalart Musique pour une fête 1972 Deuxième symphonie 1973 Corticalart III Kyldexstuck Machine danse Prisme Prismes 1974 Envirez-vous 1975 Futuristie Homenatge sonor i visual a Luigi Russolo. 1976 Parcours-Cosmogonie 1977 Dieu Basat en l'obra homònima de Victor Hugo. Instantané-Simultané Métamorphoses Espectacle audiovisual per làsers, corticalart, cinta magnètica, orgue i veu. 1979 La dixième symphonie de Beethoven Homenatge a Beethoven. Perpetuum 1980 Noces chymiques 1982 Journal de mes sons Paradis perdu Pierres réfléchies 1983 Paradise Lost Amb la col·laboració de Gilbert Artman i el grup Urban Sax. 1984 La ville Ouverture de la bouche 1985 Berlin, Symphonie d'une grande ville Per al film de Walter Ruttmann. Hugosymphonie Périphrases sur la Symphonie pur un homme seul 1986 Portrait-souvenir Homenatge a François Dufrêne 1987 Les douze heures de la nuit Per al film de Jean Baronnet. 1988 Autoportrait Biografia sonora. Christal/Mémoire Ràdiodrama basat en Marcel Proust. La dixième symphonie de Beethoven Nova edició. Le livre des Morts égyptien Variations pour les cordes du piano II Écho d'Orphée 1989 Une château de sons 1990 La Grande Apolypse Versió de L'Apocalypse de Jean. Echo d'Orphée Versió discogràfica. 1992 Maldoror Maldoror/Feuilleton 1993 L'homme à la caméra Per al film de Dziga Vértov. Ma grande Pâque russe 1994 Schubertnotizen Ràdiodrama de la biografia de Schubert. 1995 Les petits métiers Notations sur La Fontaine 1996 Antagonismes Intérieur/Extérieur 1997 Histoire naturelle, ou Les roues de la terre Schubert 97 1998 Fantaisie Messe pour le Temps présent Amb Michel Colombier i William Orbit La Xe remix Nova versiço de la Dixième symphonie de Beethoven. Les sept péchés capitaux Tokyo 2002 Une tour de Babel 1999 Apparitions concertées 2000 Concerto sans orchestre Dans la rue More Phrases de quatuor Tam-tam du merveilleux 2001 Par les grèves Remix del Prèlude à l'après-midi d'un faune, de Debussy. Poussière de soleils En directe, amb Erik Truffaz. 2002 Carnet de Venise Dracula Mobile Música per a un ballet de Maurice Béjart Requiem profane Sonate d'ondes courtes Équivalences Ràdiodrama. 2003 Duo Faits divers Laberynthe! Lumières Schatenzonen Versió radiofònica 2004 Métamorphoses d'Ovide I Métamorphoses d'Ovide II Voyage initiatique 2005 Comme une symphonie, envoi à Jules Verne Deux coups de sonnette Orphée dévoilé 2006 Comme une symphonie, envoi à Jules Verne II Grande toccata Murmures Tram train de Mulhouse Variance Homenatge a Luc Ferrari. 2007 Impressions sismiques Pleins jeux Pulsations Trajectoire Utopia Homenatge a Claude-Nicolas Ledoux. 2008 Battements Investigations 2 Miroirs du temps Un monde lacéré Variance II 2012 Le fil de la vie 2013 Crescendo Fragments rituels
Referències
Categoria:Compositors francesos del segle XXI Categoria:Compositors parisencs Categoria:Compositors de cinema francesos Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Comanadors de les Arts i les Lletres Categoria:Morts a París Categoria:Compositors de música concreta Categoria:Morts de sèpsia Categoria:Morts el 2017 Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1927