miniatura|Basílica de Sant Tomàs a Santhome. Construïda al segle XVI pels portuguesos sobre la suposada tomba de l'apòstol, va ser reconstruïda al , sent un lloc de pelegrinatge miniatura|L'església catòlica siro-malabar Marth Mariam d'Arakuzha (Kerala). És una antiga església nasrani establerta al 999 LEsglésia catòlica a l'Índia és part de l'Església Catòlica universal, sota la guia espiritual del papa i de la Santa Seu. A l'Índia hi ha prop de 17 milions de catòlics,Factfile: Catòlics romans arréu del món a BBC news. que equivalen a un 1,5% de la població del país. L'Església catòlica és la major església cristiana de l'Índia. Malgrat el baix percentatge, l'Índia és el segon país amb major població catòlica de l'Àsia, després de les Filipines, a causa de la gran població de l'Índia.
Al país hi ha 30 arxidiòcesis, 131 diòcesis i un exarcat apostòlic, fent un total de 162 circumscripicions eclesiàstiques. D'aquestes, 129 són de ritu romà, 25 pertanyen a l'església catòlica siro-malabar i 8 a l'església catòlica siro-malankar.
Tots els bisbes de l'Índia, tant de ritu occidental com oriental, formen la Conferència Episcopal Índia, que va ser creada el 1944.Conferència Episcopal Índia a la pàgina de la CBCI La Santa Seu està representada davant el govern de l'Índia mitjançant la Nunciatura Apostòlica. La missió diplomàtica va ser establerta com a Delegació Apostòlica a les Índies Orientals el 1881. Va passar a ser una internunciatura sota el regnat de Pius XII al 1948 i amb Pau VI passà a ser una nunciatura apostòlica el 1967.
Història Cristianisme primitiu a l'Índia El cristianisme va arribar a l'Índia vers l'any 52 quan Tomàs apòstol va arribar a Muziris a Tamilakam, actualment és denominat com la costa Malabar. Va predicar el cristianisme a les costes occidentals de l'Índia OrientalStephen Andrew Missick.Mar Thoma: The Apostolic Foundation of the Assyrian Church and the Christians of St. Thomas in India. Journal of Assyrian Academic studies. Aquests "cristians de Sant Tomàs" són coneguts com a Nasrani, que és un mot siríac que significa seguidor del Jesús Natzarè. La comunitat cristiana a l'Índia més endavant va passar a la jurisdicció dels bisbes de Pèrsia. Els historiadors estimen aquesta data estaria al voltant del .Were these Christians infected with Nestorianism before 1599? on Catholic Encyclopedia entry on St. Thomas Christians. Com a resultat, van heretar la litúrgia oriental siríaca i tradicions perses. Més tard, quan els missioners occidentals van arribar a l'Índia, van acusar aquesta comunitat de pràctica de nestorianisme, una heretgia que separa la divinitat de Crist, des de la naturalesa humana. No obstant això, molts historiadors han rebutjat que la comunitat fos nestoriana i afirmen que de fet practicaven la fe catòlica amb les tradicions siríaques orientals, abans de l'arribada dels missioners europeus.Mar Thomma Margam by Pathikulangara Varghese Kathanar En l'actualitat, la continuïtat d'aquesta primera comunitat cristiana es troba a l'església siro-malabar, una església oriental en comunió amb Roma, seguint les tradicions de l'est de Síria.
Els primers missioners Joan de Monte Corvino era un franciscà enviat a la Xina per convertir-se en prelat de Pequín al voltant de 1307. Va viatjar des de Pèrsia i es va moure cap avall per mar a l'Índia, en 1291, cap a la regió de Madràs o «País de Sant Tomàs». Allà va predicar durant tretze mesos i va batejar al voltant de cent persones. Des d'allà Monte Corvino va escriure a casa, al desembre de 1291 (o 1292). Aquesta és una de les narracions més antigues sobre la costa de Coromandel, proporcionat per qualsevol d'Europa occidental. Viatjant per mar des Mailapur, arribà a la Xina el 1294, apareixent a la capital "Cambaliech" (ara Beijing)Odoric of Pordenone (Nendeen, Liechenstein, 1967), Henry Yule, trans. Cathy and the Way Thither vol. II,P-142.
Fra Odoric de Pordenone va arribar a l'Índia en 1321. Va visitar Malabar, tocant a Pandarani (20 m. al nord de Calcuta), a Cranganore, i a Kulam o Quilon, viatjant des d'allà, pel que sembla, a Ceilan i al santuari de Sant Tomàs a Maylapur prop de Madràs. Va escriure que havia trobat el lloc on havia estat enterrat Tomàs.
El Pare Jordà Catalani, un missioner dominic francès, el seguí en 1321-1322. Va informar a Roma, pel que sembla des d'algun lloc a la costa oest de l'Índia, que havia donat sepultura cristiana a quatre monjos martiritzats. Jordà és conegut per la seva "Mirabilia" de 1329, on descriu les meravelles d'Orient: va subministrar la millor explicació de les regions de l'Índia i els cristians, els productes, el clima, els costums, els costums, la fauna i la flora donades per qualsevol europeu a l'edat mitjana – millor fins i tot que Marco Polo.
La diòcesi catòlica de Quilon o Kollam és la primera diòcesi catòlica a l'Índia a l'estat de Kerala. Erigida en primer lloc el 9 d'agost de 1329 i reerigida l'1 de setembre de 1886. El 1329 el papa Joan XXII (en captivitat a Avinyó) erigí Quilon com la primera diòcesi en el conjunt d'Índies com a sufragània de l'arxidiòcesi de Sultany, a Pèrsia, mitjançant del decret "Romanus Pontifix" del 9 d'agost de 1329. Amb una butlla separada, la Venerabili Fratri Jordano, el mateix papa, el 21 agost 1329 va designar el frare dominic francès Jordanus Catalani de Severac com a primer bisbe de Quilon.
El 1347 Giovanni de Marignolli va visitar el santuari de Sant Tomàs, prop de la moderna Madràs, i després procedir al que ell anomena el "Regne de Sabà", que identificava amb la Reina de Sabà de les Escriptura, però que sembla que hauria estat Java. Embarcant-se de nou des de Malabar en el seu camí a Europa, es va trobar amb grans tempestes.
Un altre viatger indi destacat va ser Josep, sacerdot de Cranganore. Va viatjar a Babilònia en 1490 i després va viatjar a Europa i va visitar Portugal, Roma i Venècia, abans de tornar a l'Índia. Va ajudar a escriure un llibre sobre els seus viatges titulat «Els viatges de Josep, l'indi», que va tenir una àmplia difusió a tot Europa.
Arribada dels portuguesos En 1453, la caiguda de Constantinoble, un bastió del cristianisme a l'Àsia Menor, en mans de l'Imperi Otomà islàmic, va marcar el final de l'Imperi Romà d'Orient, i va tallar els llaços comercials europeus per terra amb Àsia. Aquest cop dur a la cristiandat va estimular l'era dels descobriments, car els europeus van haver de buscar rutes alternatives a l'est pel mar al llarg amb l'objectiu de forjar aliances amb les nacions cristianes preexistents. Juntament amb els pioners portuguesos que van arribar a la costa Malabar, al ; van arribar els missioners portuguesos que van introduir l'església llatina a l'Índia. Es van posar en contacte amb els cristians de Sant Tomàs a Kerala, que en aquell moment estaven seguint les pràctiques cristianes orientals i estaven sota la jurisdicció de l'Església d'Orient.
Al segle XVI el proselitisme d'Àsia estava vinculat a la política colonial portuguesa. La butlla papal Romanus PontifexVegeu el text sencer en llatí a les pàgines 13-20 i en anglès a les 20-26 a European Treaties Bearing on the History of the United States and Its Dependencies to 1648, ed. Frances Gardiner Davenport (Washington, D.C.: Carnegie Institution of Washington, 1917–37) – Google Books. Reprint edition, 4 vols., (October 2004),Lawbook Exchange, escrita el 8 de gener de 1455 pel papa Nicolau V al rei Alfons V de Portugal, va confirmar a la Corona de Portugal el domini sobre totes les terres descobertes o conquerits durant l'era dels descobriments. A més, el patrocini per a la propagació de la fe cristiana (vegeu "Padroado") a Àsia va ser donat als portuguesos. Els missioners dels diferents ordes (franciscans, dominics, jesuïtes, agustins, etc.) van acudir al costat dels conqueridors, i van començar alhora a construir esglésies al llarg dels districtes costaners on el poder portuguès es va fer sentir.
La història dels missioners portuguesos a l'Índia comença amb els neo-apòstols que van arribar a Kappad, prop de Kozhikode, el 20 de maig de 1498, juntament amb l'explorador portuguès Vasco da Gama, qui estava tractant de formar aliances anti-islàmiques amb les nacions cristianes preexistentsBritannica CD 97, S.V "Gama, Vasco da " El lucratiu comerç d'espècies era una temptació més per a la corona portuguesa. Quan ell i els missioners portuguesos van arribar no van trobar cristians al país, llevat a Malabar i coneguts com els cristians de Sant Tomàs, que representaven menys del 2% del total la poblacióMegan Galbraith Catholic Church of India Responds with LeadershipField note on Glocal Health Council website. i l'església cristiana més gran llavors dins de l'Índia. Els cristians eren amables als missioners portuguesos en un primer moment; hi va haver un intercanvi de presents entre ells, i aquests grups es va delectar en la seva fe comuna.Mathias Mundadan, (1967), "The Arrival of Portuguese in India and Saint Thomas Christians under Mar Jacob"
Durant la segona expedició, la flota portuguesa estava formada per 13 vaixells i 18 sacerdots, al comandament del capità Pedro Álvares Cabral, ancorà a Cochin el 26 de novembre de 1500. Cabral aviat es va guanyar la bona voluntat del Rajà de Cochin. Va permetre que quatre sacerdots fessin feina apostòlica entre les primeres comunitats cristianes disperses a i al voltant de Cochin. Per tant, missioners portuguesos van establir la missió portuguesa el 1500. Dom Francisco d'Almeida, el primer virrei portuguès va aconseguir el permís del Rajà de Kochi per construir dos temples: la basílica de Santa Creu (fundada el 1505) i l'església de Sant Francesc (fundada al 1506), utilitzant pedres i morter, que eren desconeguts en aquells moment com els prejudicis locals estaven en contra d'una estructura d'aquest tipus per a qualsevol propòsit que no fos un palau real o un temple.
Al començament del , el conjunt de l'est estava sota la jurisdicció de l'arxidiòcesi de Lisboa. El 12 de juny de 1514, Cochin i Goa es van convertir en dues estacions de missió prominents sota la recent creada diòcesi de Funchal a Madeira. En 1534, el papa Pau III per la butlla Quequem Reputamus, va elevar Funchal al rang d'arxidiòcesi i Goa com la seva sufragània, amb el conjunt de l'Índia sota la diòcesi de Goa. Això va crear una seu episcopal, sufragània de Funchal, amb una jurisdicció s'estenia potencialment sobre totes les conquestes passades i futures des del Cap de Bona Esperança fins a la Xina.
Després de quatre dècades de comerç pròsper, els missioners van començar el proselitisme cap al 1540 i la recentment fundada Companyia de Jesús va arribar a Goa. El govern colonial portuguès va donar suport a la missió i als cristians batejats se'ls va donar incentius com donacions d'arròs, bones posicions en les seves colònies. Per tant, aquests cristians eren coneguts com els "cristians de l'arròs, tot i que encara practicaven la seva antiga religió. Alhora, molts cristians nous de Portugal van emigrar a l'Índia com a resultat de la Inquisició a Portugal. Molts d'ells eren sospitosos de ser cripto-jueus, jueus convertits que estaven practicant en secret la seva antiga religió. Ambdós van ser considerats una amenaça a la solidaritat de la fe cristiana. Sant Francesc Xavier, en una carta de 1545 a Joan III de Portugal, va demanar a la Inquisició de Goa, fet considerat com una taca en la història del cristianisme catòlic romà a l'Índia, tant pels cristians i no cristians per igual.
En 1557, Goa es va fer un arquebisbat independent, i el seu primer seus sufragànies es van erigir en Cochin i Malacca. El conjunt d'Orient va quedar sota la jurisdicció de Goa i els seus límits estès a gairebé la meitat del món: des del Cap de Bona Esperança a Sud-àfrica, a Birmània, Xina i Japó en l'Est d'Àsia. En 1576 es va afegir la seu sufragània de Macau (Xina); i en 1588, el de la Funai al Japó.