miniatura|Àngel Guimerà fou un dels dramaturgs en català més prolífics i reeixits.
Un dramaturg (en grec; δραματουργός, de δρᾶμα, «drama», i έργον, «tasca») o autor teatral és un escriptor de textos literaris compostos per ser representats en un espai escènic. A aquests textos literaris del gènere de la dramatúrgia se'ls dona el nom d'obres teatrals o obres dramàtiques.
Època Antiga Els primers dramaturgs dels quals es té referència a la literatura occidental són els antics grecs, i les representacions més antigues daten del segle V a. C.. Aquestes obres són considerades clàssiques i encara són llegides com a punts de referència. Notables entre ells hi ha: Èsquil, Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes.
Anys més tard, el teatre és adoptat per l'Imperi Romà, encara que ho farà per la seva naturalesa pedagògica que transformarà en propagandística - per la seva capacitat romanitzadora - i el seu potencial com a entreteniment. Els seus autors més destacats són: Livi Andronic, Nevi, Plaute, Terenci i Sèneca.
Època medieval Als Països catalans s'escenificaven Drames litúrgics, Passions o misteris (com El Misteri de La Selva o el Cant de la Sibil·la) i a la resta d'occident, per influx de l'Església el teatre passa a estar injuriat i encara que segueixi produint-se, fins i tot sota la tutela eclesiàstica com a element evangelitzador, no comptarà amb dramaturgs que passin a la posteritat, sent la majoria dels textos que han sobreviscut d'autors anònims.
Època moderna esquerra|miniatura|Félix Lope de Vega y Carpio (1562-1635), un dels dramaturgs més famosos de la literatura castellana
Amb el restabliment del dinamisme comercial a Europa i l'aparició de noves entitats polítiques allunyades del control eclesial, el teatre torna a les ciutats i a les corts nobles.
Juan del Encina Fernando de Rojas
Segle XVI Jean de la Péruse i Étienne Jodelle a França. Nicolau Maquiavel, Giovanni Fedini i Pietro Aretino a Itàlia. A Anglaterra, Thomas Kyd i Christopher Marlowe, que va ser assassinat en circumstàncies misterioses en una taverna de Londres i es diu que treballava com a espia.
Espanya també va ser un centre cultural i teatral molt important. Molts dramaturgs espanyols es compten entre els millors de tots els temps:
Lope de Vega (anomenat "el fènix dels enginys" per Cervantes) va escriure més de 500 comèdies; entre les més famoses hi ha Fuenteovejuna, El caballero de Olmedo i La dama boba. Lope de Rueda Miguel de Cervantes, novel·lista i dramaturg, conegut pels seus Entremesos però també autor de la que és considerada avui la millor tragèdia del Segle d'or: La Numancia.
Segle XVII A Catalunya va destacar Francesc Fontanella amb les obres: Tragicomèdia d'amor, firmesa i porfia i Lo desengany.
A Anglaterra van destacar: William Shakespeare i Ben Jonson, amb quatre comèdies brillants que van consolidar la seva reputació com a dramaturg: Volpone (1606), Epicone o la dona silenciosa (1609), L'alquimista (1610) i La fira de Sant Bartomeu (1614).
A França va ser un gran renovador de l'escena Molière, però també són molt apreciats Pierre Corneille i Jean Racine.
A Espanya va destacar Pedro Calderón de la Barca, dramaturg tràgic. Les seves obres i actes sacramentals (forma que va portar a la seva màxima expressió) encara es continuen representant a tot el món. Algunes de les seves obres són: La vida es sueño, El gran teatro del mundo, El alcalde de Zalamea i El príncipe constante. Altres dramaturgs van ser Francisco de Rojas "Zorrilla", Juan Ruiz de Alarcón i Tirso de Molina, dramaturg conegut per les seves comèdies de fort contingut satíric. Es destaca per El burlador de Sevilla, on apareix per primer cop l'arquetip del burlador Don Joan, i per Don Gil de las calzas verdes. És també de destacar l'existència de dues dramaturges: Ana Caro de Mallén i Leonor Meneses Noronha.
Època contemporània Amb el desenvolupament de les ciutats es consolida el teatre a la italiana i amb ell es multiplica la maquinària teatral.
Segle XVIII Als Països Catalans destacava el menorquí Joan Ramis amb les obres Lucrècia (en cinc actes), Arminda (en tres actes i una peça probablement cantada) i Rosaura.
A Alemanya destaca Johann Wolfgang von Goethe i el seu Faust, però també Friedrich Müller i Gotthold Ephraim Lessing.
A França són representades obres de Voltaire, Marquès de Sade i de Pierre-Augustin de Beaumarchais, com Il barbiere di Siviglia.
A Espanya són coneguts Ramón de la Cruz, creador de sainets com Las castañeras picadas, José Cadalso, Félix Enciso Castrillón i Leandro Fernández de Moratín, creador d'El sí de las niñas.
Segle XIX miniatura|Frederic Soler (Pitarra) retratat a un dels seus drames. Publicat a Barcelona per La Novel·la Teatral Catalana l'any 1918 A Catalunya destacava:
Frederic Soler (Pitarra) va escriure més de cent obres teatrals. Àngel Guimerà amb clàssics com: Mar i cel, Terra baixa o La filla del mar. Emili Vilanova. Autors nord-europeus:
Henrik Ibsen, creador de Casa de nines Friedrich Schiller, creador de Guillem Tell August Strindberg.
En castellà són coneguts Duc de Rivas, José Zorrilla, José Echegaray, Manuel Bretón de los Herreros i Miguel de Unamuno.
A França destaquen Alfred Jarry, Maurice Maeterlinck i Victor Hugo.
A Rússia són representatius Anton Txékhov, Nikolai Gógol i Aleksandr Pushkin.
Segle XX A Catalunya van destacar:
miniatura|Dramaturgs: Santiago Rusiñol, Ignasi Iglesias, Ambrosi Carrion i Àngel Guimerà, a la revista barcelonina El Teatre Català, exemplar de l'any 1912Santiago Rusiñol (entre el segle xix i el xx) Adrià Gual (entre el segle xix i el xx)
Josep Maria de Sagarra Joan Puig i Ferreter Josep Maria Folch i Torres Joan Brossa
Al Regne Unit es van fer coneguts: Harold Pinter, T. S. Eliot, Tom Stoppard, Ben Elton i John Osborne.
En francès, van destacar: Samuel Beckett (en francès i anglès), Albert Camus amb obres com Calígula o El Malentès; Eugène Ionesco creador d'obres com La cantant calba,
A Itàlia són coneguts Luigi Pirandello, Eduardo De Filippo i Dario Fo.
Als Estats Units van destacar Arthur Miller i Tennessee Williams, creador d'obres com Un tramvia anomenat Desig, La gata sobre la teulada de zinc calenta o La nit de la iguana.
A Espanya i Hispanoamèrica el segle passat es van fer coneguts: Rafael Alberti Alejandro Casona, qui va escriure, entre altres: La sirena varada, La dama del alba, Los árboles mueren de pie, Nuestra Natacha i El caballero de las espuelas de oro. Federico García Lorca creador d'obres com La casa de Bernarda Alba, Bodas de sangre i Yerma. Max Aub Fernando Arrabal creador d'obres com Fando y Lis El cubà José Triana. Antonio Buero Vallejo, amb obres com Historia de una escalera, El sueño dela razón o La Fundación. José Sanchis Sinisterra José Luis Alonso de Santos Carlos Gorostiza Rodolfo Usigli Hugo Argüelles
Vegeu també Literatura Teatre
Referències
Enllaços externs L'anar i venir dels dramaturgs catalans: un nou cosmopolitisme
Categoria:Professions artístiques