La bertrandita és un mineral de la classe dels sorosilicats. Va ser descoberta l'any 1883 prop de Nantes, a la regió de Països del Loira (França), sent nomenada així en honor de Emile Bertrand, mineralogista francès.
Un sinònim poc usat és hessenbergita.
Característiques químiques És un silicat hidroxilat de beril·li. Té estructura molecular de sorosilicat amb anions addicionals hidroxils. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: alumini, ferro i calci.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bertrandita pertany a «09.BD: Estructures de sorosilicats (dímers); grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació tetraèdrica o major» juntament amb els següents minerals: hemimorfita, junitoïta, axinita-(Fe), axinita-(Mg), axinita-(Mn), tinzenita, vistepita, boralsilita i werdingita.
Formació i jaciments Es forma en granits i roques pegmatites associades al beril·li, i en cavitats miarolítiques de greisen; comunament com a mineral secundari per l'alteració del beril, més rarament com a mineral primari.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: beril, fenacita, herderita, turmalina, moscovita, fluorita o quars.
Usos Alguns exemplars purs poden ser tallats i emprats com a gemmes en joieria.Base de dades de gemes.
Referències
Categoria:Gemmes Categoria:Minerals de beril·li Categoria:País del Loira Categoria:Sorosilicats Categoria:Minerals descoberts a França