La campanya d'Humbert a la Vall del Milo fou un conjunt d'operacions que el comandant superior del territori del Sudan Francès, Pierre Marie Gustave Humbert, va fer contra Samori Turé a la regió de la vall del riu Milo, que es va preparar a final de 1891 i es va desenvolupar els primers mesos de 1892.
Hivernada de 1891, govern del comandant Herbin Durant la hivernada Samori no va realitzar operacions i la guarnició de Kankan només va haver de fer dues sortides, una el 7 d'agost de 1891 per expulsar de Landikoro a un grup d'uns 270 sofes que s'hi havia establert (el tinent Mangin i el capità Barbecot van ocupar Landikoro que fou evacuat pels sofes, però la tornada es va complicar per pluges intenses que van afectar el terreny i van fer grans els marigots); i la segona operació fou poc després, quan, en saber que el tinent Marchand marxava de Sikasso a Sanankoro amb l'exèrcit de Tieba, el capità Besançon va fer un atac de distracció sobre Dabadougou on acampava una de les bandes de sofes. Dabadougou fou atacada per la 6ª companyia el 5 de setembre, mentre Barbecot va atacar amb la 9ª secció Biétrix i la meitat dels spahis Mangin; la secció Biétrix es va perdre a la nit i la 9ª companyia va quedar reduïda, així, a 65 homes que havien d'enfrontar a uns 400 homes almenys. L'atac no va reexir i la 9ª companyia va escapar per poc al seu anihilament amb ajut de la 6ª companyia, però va perdre un terç dels efectius. Les forces franceses es van retirar cap a Kankan.
El novembre les tropes de Samori foren escalonades al sud de Kankan, de Niako a Sierra Leone. L'almamy era a Massa-Makhana amb els seus lloctinents més fidels (Kaliy Alpha, Soriba, etc.), 900 infants i 400 cavallers. Bilali estava a la riba esquerra de l'alt Níger, prop de la frontera britànica amb 2,500 infants i 300 cavallers. Aquests tres grups foren enllaçats amb grups menys importants: a l'est, Karamoko estava entre Niako i Ténétou. La nit del 9 al 10 de novembre fou atacada Kankan sense èxit.
Per impedir incursions dels sofes a Futa o a Dinguiray, 20 tiradors manats pel tinent Charbonnié foren estacionats a Banko, i aviat foren reforçats provisionalment per la companyia de tiradors sudanesos. Dos seccions de tiradors i un canó es van estacionar a Siguiri, amb el sotstinent Bunas a Kouroussa, per assegurar la comunicació amb Kankan i defensar, amb la guarnició local, els territoris al nord de la línia Banko-Kankan.
Inici del govern Humbert El 10 d'octubre de 1891 el governador interí, comandant Herbin, va transferir el govern al tinent coronel Humbert, aquest tenia previst fer operacions contra Samori i va ordenar la lleva de companyies de tiradors auxiliars i es va ocupar del servei de re-avituallament. Els dos enfrontaments de la guarnició de Kankan en els mesos anteriors demostraven que els sofes eren enemics considerables dirigits per caps capaços i amb armes modernes. A Médine va crear dos companyies de tiradors auxiliars i va encarregar al capità Harmand dels spahis reclutar un esquadró de spahis auxiliars. Va crear també dos bateries de muntanya de 4 peces cadascuna; tanmateix va enviar tots els vehicles disponibles a Siguiri per assegurar el re-avituallament.
Aquell any les pluges es van allargar i va ploure quatre dies seguits sense parar. Després hi va haver una epidèmia de febre groga que va costar la vida a 26 europeus (8 oficialscapità Planhol, tinent Munier, tinent de vaixell Lagarde, tinent Mennechet, capità Valori de Ruslichelli, capità Laclette, tinent Pélabon i capità Sela la mort dels quals es va mantenir en secret). Tot seguit hi va haver una epidèmia de pesta bovina al cercle de Nioro i es va estendre cap al sud, i els ramats destinats a la campanya van morir de l'epizootia. Humbert va intentar resoldre els problemes i es va traslladar a Siguiri, confiant els afers corrents durant la seva absència al comandant de Labouret.
D'acord amb les instruccions de M. Etienne, sots-secretari d'Estat a les Colònies, el comandant superior s'havia de mostrar prudent al perseguir a Samori, al que hauria de procurar conduir cap al sud, restablint al front de les províncies els antics caps deposats, buscant també adquirir nous territoris. A final de novembre de 1891, Henri Félix de Lamothe, governador del Senegal, li va proposar combinar l'atac amb l'acció d'un altre destacament que avançaria des de Scarcies, per barrar tot contacte entre l'almamy i els britànics de Sierra Leone. Humbert va acceptar però el govern francès no hi va donar el consentiment. Humbert llavors va buscar la cooperació del rei Tieba a qui li volia proposar un atac de distracció al sud-est mentre ell mateix atacava als sofes de front. Per això va enviar a Sikasso al capità Péroz que amb l'ajut del tinent Marchand, que hauria d'agafar si es donava el cas, la direcció de l'exèrcit bambara de Tieba; en cas de negativa, els francesos tenien ordre de retirar-se. Péroz va veure que el rei no tenia cap desig d'ajudar a França, estava fortificant la seva capital des de feia mesos i el tinent Marchand havia marxat cap al sud. Péroz va retornar a Siguiri als tres dies i va informar que Tieba ja no era un aliat i que si fins aleshores ho havia estat era per necessitat i no per convenciment.
Preparació de la campanya sobre el terreny Les tropes presents a Kayes, Médine i Bafoulabé (estat major, artilleria, infanteria de marina, tiradors i spahis auxiliars) foren concentrats el 21 de novembre, en un camp a 1.500 metres a l'est de la confluència del Bakhoy i el Bafing i van sortir l'endemà cap a Siguiri. A Kita es van trobar a la 8ª companyia, l'esquadró Gujet i el tinent Maritz amb els tiradors, els dos primers procedents de Nioro i el darrer de Dinguiray. El 19 de desembre van arribar a Siguiri, on ja hi havia la 7ª companyia vinguda de Ségou i la 3ª de spahis senegalesos, a més de 100 vehicles d'artilleria i un escamot de 50 auxiliars instruïts pel tinent Valentin, comandant de Siguiri. Humbert va organitzar la columna:
Estat major amb el capità Bonnier (cap), capità Péroz (sub cap i cap d'informació); capitans Besançon, Marignac, Renauld i Mahmadou-Racine; Ponty actuava com a secretari.
Cavalleria, un esquadró de spahis sudanesos (180 homes) del capità Goujet, amb els tinents Baratier, de Champvallier, de Sahune i Belleville; un mig esquadró de spahis senegalesos (46 homes) sota el capità Besset; un altre mig esquadró de spahis auxiliars (50 homes) del capità Harmand, amb els tinents Germain i Mangin. Artilleria, una bateria de 4 peces de 80mm de muntanya amb els capitans Wintemberger i Dunoyer i els tinents Hugot i Raimbaud; una secció de 80 mm de campanya del capità Jacques. Infanteria, mitja companyia d'infanteria de marina del capità Veillon amb els tinents Sévène i Perrin; una companyia de tiradors sudanesos (3 seccions) sota el tinent Morin i el sots tinent Voulet; tres companyies i mitja de tiradors senegalesos; 3ª companyia (3 seccions) amb el capità Réjou, el tinent Bunas i el sotstinent Mazerand; la 6ª companyia del capità Arlabosse amb els tinents Baudot, Biétrix i Tiffon; la 7ª companyia (dues seccions) del capità Menon (després es va posar malalt i el va suplir el capità Durand) amb el tinent Moreau; 9ª companyia del capità Pineau amb els tinents de Sainte-Colombe i Lauzanne; dues companyies i mitja de tiradors auxiliars la primera amb 170 homes (capità Szymanski i tinents Laurent i Maritz) i la segona amb tres seccions (capità Sansarric i tinents Cristofari, Andlauer i Manet; i un escamot d'auxliars de Siguiri sota el tinent Valentin. Servei del geni, un destacament d'obrer sota el capità Guittard. Servei de sanitat, una ambulància, metge de primera classe Primet (cap de servei); doctors Heyrié, Quennec i Boissier. Comboi, dues seccions de vehicles "Lefebvre" amb una mula; en total 19 vehicles i 300 portadors separats en dues parts: la primera sota el capità Ponsignon i la segona sota el capità Parisot. Missió topogràfica, capità Toussaint del servei geogràfic i un oficial. En total: 1.000 combatents dels quals 144 europeus; 2.000 no-combatents (portadors, palafreners, conductors) i 350 animals.
Les tropes van entrar a Kankan el 6 de gener de 1892. La zona estava deprimida perquè els sofes havien assolat la regió entre Siguiri i Sanankoro i calia reunir a Kankan el màxim de provisions; el tinent coronel Humbert va formar una columna de re-avituallament diferent de la de combat i que marxaria al darrere a certa distància. Aquesta columna aniria dirigida pel capità Dunoyer i estaria formada per dos combois escortats per spahis auxiliars, els spahis de Belleville, una secció de 80 mm de muntanya del tinent Hugol i la 1ª companyia d'auxiliars. Mentre duressin les operacions el comandant de Bamako, tinent Szymanski, havia de recollir tot el gra i enviar-lo a Siguiri on el tinent Seal, comandant del cercle, establiria un sistema d'aprovisionament constant de Kankan a través de piragües.
Humbert va sortir de Siguiri a final de desembre i va creuar el Tankisso i el Níger arribant a Kankan el 6 de gener al mateix dia que les tropes. El capità Roumet fou nomenat resident del cercle en lloc del capità Besançon, que era un agregat de l'estat major. La guarnició de Kankan quedava formada per la 8ª companyia, una bateria i les forces indisponibles.
Inici de la lluita El 9 de gener després del migdia la columna de combat va avançar cap a Bissandougou. Aviat els sofes foren assenyalats prop de Sana però es van retirar després d'una escaramussa a Mory-Moussaia. L'endemà la 6ª companyia, va trobar Sana ocupada i va atacar la població, amb ajut de la 7ª companyia i l'escamot Valentin; els sofes, que eren les bandes de N'Golo i Kago-Fodé amb 400 homes, van fugir cap al sud.
El dia 11 de gener, des de prop de Tétape, la 6ª companyia i l'escamot Valentin van entrar en contacte amb els sofes que, després d'un canvi de trets, van recular fins més enllà del Sambi-Ko (curs d'aigua que barrava el pas) i es van camuflar a la vegetació de la riba esquerra. Els spahis d'Harmand van netejar el terreny per permetre a la 6ª companyia i a l'escamot Valentin desplegar-se. Els sofes foren rebutjats però perseguits per la cavalleria, van tenir 120 baixes (3 morts i 10 ferits pels francesos). Després de 10 hores de descans es va reprendre la marxa. Els sofres s'havien reagrupat més enllà de Diaman-Ko (rierol a 5 kilòmetres més al sud) i allí foren atacats a la baioneta pel capità Pineau que dirigia l'avantguarda. Llavors una banda de 500 sofes va passar a l'ofensiva que fou rebutjada per la 3ª companyia; el sotstinent Mazerand va morir d'un tret al coll. Les tropes es van posar en línia per un assalt final i van poder progressar a l'altre costat del riu fins que els sofes van fugir. Els francesos van acampar a la vora del rierol Diaman-Ko. El combat va costar als francesos 14 morts i 21 ferits.
Conquesta de Bissandougou L'endemà, 12 de gener, la columna va seguir el moviment cap a Bissandougou on Samori havia reorganitzat les seves forces. A l'arribada dels francesos l'almamy va evacuar la població que fou ocupada sense resistència. Samori havia concentrat les seves bandes a la vora de Kankan i després havia concentrat dos línies de defensa raonables intentant atacar el flanc; l'avantguarda francesa fou fustigada constantment i els sofes, a més, van demostrar una gran valentia i tenacitat.