Dunkerque (títol original en anglès: Dunkirk) és una pel·lícula bèl·lica de 2017, escrita, dirigida i produïda per Christopher Nolan, que tracta els fets ocorreguts durant l'evacuació de Dunkerque, en el marc de la Segona Guerra Mundial. Entre els actors que participen en la pel·lícula destaquen Fionn Whitehead, Tom Glynn-Carney, Jack Lowden, Harry Styles, Aneurin Barnard, James D'Arcy, Barry Keoghan, Kenneth Branagh, Cillian Murphy, Mark Rylance i Tom Hardy. La pel·lícula és una coproducció britànica, estatunidenca, francesa i neerlandesa, i va ser distribuïda per Warner Bros. Ha estat doblada i subtitulada al català.
Dunkerque mostra l'evacuació des de tres perspectives: terra, mar i aire. Té pocs diàlegs, ja que Nolan pretenia crear el suspens a partir de les imatges i la música. La filmació va iniciar-se el maig de 2016 a Dunkerque i va acabar el setembre d'aquell any a Los Angeles, moment en què va començar la postproducció. El cinematògraf Hoyte van Hoytema va rodar la pel·lícula en format IMAX de 65 mm. Dunkerque mostra molts efectes pràctics, a més d'ocupar milers d'extres, avions i vaixells històrics per recrear l'evacuació.
La pel·lícula es va estrenar el 13 de juliol de 2017 al l'Odeon Leicester Square de Londres, i es va publicar al Regne Unit i als Estats Units el 21 de juliol següent en formats IMAX, 70 mm i 35 mm. Es tracta de la pel·lícula més taquillera de la història sobre la Segona Guerra Mundial, amb un total de $525 milions de dòlars d'ingressos a tot el món. Dunkerque va rebre bones crítiques pel seuy guió, la direcció, la música i les imatges; alguns crítics van afirmar que es tractava de la millor obra de Nolan, així com una de les millors pel·lícules bèl·liques de la història. Va rebre vuit nominacions a la 23a edició dels Critics' Choice Movie Awards, guanyant el premi a la millor edició; vuit nominacions als premis BAFTA; tres nominacions a la 75a edició dels Globus d'Or; i vuit nominacions a la 90a edició dels Premis Oscar, incloses les categories de millor pel·lícula i millor director, la primera nominació a un Oscar que Nolan havia rebut mai per dirigir.
Argument El 1940, durant la Caiguda de França, centenars de milers de soldats aliats s'han retirat fins a Dunkerque. Tommy, un jove soldat britànic, és l'únic supervivent d'una emboscada alemanya. A la platja, es troba amb centenars de tropes que esperen ser evacuades, i es troba amb Gibson, que està enterrant un cos. Després d'un atac amb bombarders alemanys, es troben amb un home ferit. Porten al ferit cap a un vaixell hospital, esperant poder pujar a bord i escapar, però se'ls nega el pas. El vaixell acaba enfonsat per un torpede, i Tommy salva a Alex, un altre soldat. Durant la nit fugen en un destructor, però un torpede llançat per un submarí alemany l'enfonsa. Gibson salva Tommy i Alex, que són traslladats a la costa per un vaixell a rem.
Mentrestant, la Royal Navy requisa vaixells civils que poden acostar-se a la platja. A Weymouth, el sr. Dawson i el seu fill, Peter, salpen amb el seu vaixell, el Moonstone, abans de permetre a la marina que se l'emporti. Impulsivament, el seu amic adolescent, George, se'ls afegeix. Al mar, rescaten a un oficial en estat de xoc que troben a un vaixell enfonsat. Quan s'adona que Dawson es dirigeix cap a Dunkerque, l'oficial exigeix que es facin enrere, intentant apropiar-se del control del vaixell. En el combat conseqüent, George cau i pateix un greu cop al cap que el deixa cec.
Finalment, tres Spitfire creuen el canal de la Mànega en direcció a França. Després que el seu líder sigui abatut, el pilot Farrier assumeix el comandament tot i tenir una fuita al dipòsit. Aconsegueixen salvar un dragamines d'un bombarder alemany, però l'altra Spitfire és impactat i obligat a practicar un amaratge. El seu pilot, Collins, és rescatat pel Moonstone.
Repartiment
Fionn Whitehead: Tommy, un soldat britànic Tom Glynn-Carney: Peter, fill del sr. Dawson Jack Lowden: Collins, un pilot de Spitfire britànic Harry Styles: Alex, un soldat dels Argyll and Sutherland Highlanders Aneurin Barnard: Gibson James D'Arcy: el coronel Winnant Barry Keoghan: George Mills Kenneth Branagh: el comandant Bolton, responsable del moll durant l'evacuació Cillian Murphy: un soldat Mark Rylance: el sr. Dawson, mariner i pare de Peter Tom Hardy: Farrier, un pilot de Sptifire britànic Brian Vernel: Highlander 1, soldat dels Argyll & Sutherland Highlanders, Cos expedicionari britànic Elliott Tittensor: Highlander 2, soldat dels Argyll & Sutherland Highlanders, Cos expedicionari britànic Kevin Guthrie: Highlander 3, soldat dels Argyll & Sutherland Highlanders, Cos expedicionari britànic Matthew Marsh: contra-almirall de la Royal Navy Michael C. Fox: l'enginyer dels Royal Engineers, Cos expedicionari britànic Jochum ten Haaf: el mariner holandès Damien Bonnard: el soldat del Exèrcit francès Will Attenborough: el sotstinent de la Royal Navy James Bloor: el soldat amb còlera, Cos expedicionari britànic Bobby Lockwood: el mariner qualificat de la Royal Navy John Nolan: el vell home cec Miranda Nolan: la infermera Tom Nolan: el tinent de la Royal Navy Kim Hartman: l'hostessa Michael Caine l'interlocutor de ràdio dels dos pilots de caça britàniques (cameo)
Producció Desenvolupament El director, Christopher Nolan, va concebre la pel·lícula a mitjans de la dècada de 1990, moment en què ell i la seva futura muller, Emma Thomas, van navegar pel canal de la mànega, seguint el recorregut de petits vaixells durant l'evacuació de Dunquerque. Nolan va considerar improvisar tota la pel·lícula, en lloc d'escriure un guió, però Thomas el va convèncer del contrari. El 2015, Nolan va escriure un guió de 76 pàgines, que era aproximadament la meitat de la llargada dels seus guions habituals, i el més breu fins aleshores. La seva estructura precisa necessitava personatges ficticis, més que no pas personatges basats en testimonis presencials.
La història s'explica des de tres perspectives: terra, mar i aire. Nolan va estructurar la pel·lícula des del punt de vista dels personatges, intentant utilitzar els efectes visuals, més que no pas un diàleg o una història anterior. Volia incorporar el què es coneix com a "efecte de la bola de neu", que fins aquell moment només havia fet servir en els tercers actes de les seves pel·lícules anteriors. Nolan explica que es va aproximar a la investigació com si volgués realitzar un documental, i que es va sentir atret pel projecte perquè era una inversió de la "fórmula de Hollywood": la batalla de Dunkerque no era ni una victòria ni hi havien participat forces estatunidenques, però tot i així necessitava una producció a gran escala per poder desenvolupar la pel·lícula.
Nolan va posposar Dunkerque fins que va aconseguir suficient experiència dirigint pel·lícules d'acció a gran escala. Per aproximar-se a la perspectiva dels soldats a la platja, pels quals el contacte amb l'enemic era "extremadament limitat i intermitent", no va mostrar alemanys en pantalla. Va ometre mostrar escenes de Winston Churchill i els generals als centres de comandament, ja que no volia "veure's afectat per la política d'aquella situació". Nolan va mostrar als membres de l'equip onze pel·lícules que l'havien inspirat: All Quiet on the Western Front, Le Salaire de la peur, Alien, Speed, Unstoppable, Greed, Sunrise, Ryan's Daughter, La Battaglia di Algeri, Chariots of Fire i Foreign Correspondent, de les quals només dues eren pel·lícules bèl·liques. El consultor històric va ser l'autor Joshua Levine, que també va escriure l'adaptació en llibre, Dunkirk: The History Behind the Major Motion Picture. Levine va acompanyar a Nolan quan aquest es va entrevistar amb veterans de guerra. En el transcurs d'aquestes entrevistes, a Nolan li van explicar la història de soldats que s'havien vist caminant cap al mar desesperats, que finalment va incorporar al guió.
L'equip de producció i els emplaçaments on es rodaria l'acció van ser escollits abans que Nolan i Thomas demanessin a Warner Bros. Pictures que produís la pel·lícula. Nolan i el seu dissenyador de producció, Nathan Crowley, van visitar la platja de Dunkerque mentre buscaven els emplaçaments, i van decidir rodar la pel·lícula allí tot i els problemes logístics que comportava, descartant Suffolk com a alternativa. Crowley va crear un departament d'art a l'antic garatge de Nolan, com és tradició, i va pintar antigues fotografies en blanc i negre per entendre millor la representació visual. El disseny estètic es va realitzar per semblar el més contemporani possible. Hoyte van Hoytema, que havia col·laborat prèviament amb Nolan a Interstellar, va ser escollit com a director de fotografia. The Hollywood Reporter va publicar que Nolan havia arribat a un acord amb Warner Bros. per rebre un salari de 20 milions de dòlars, així com un 20% extra en funció de la recaptació en taquilla; no obstant, Vanity Fair va publicar que Nolan havia acordat rebre un salari menor a canvi d'un percentatge més alt dels ingressos en taquilla.
La preproducció va començar el gener de 2016. Pels uniformes, el dissenyador de vestuari, Jeffrey Kurland, va fer un balanç entre la precisió històrica i l'estètica que afavoriria millor la pel·lícula. Com que el teixit original de llana no es produïa des de 1940, es va fer tot de zero, tant pel càsting principal com pels milers d'extres. Els uniformes es van fer en una fàbrica del Pakistan, i les botes les va fer un sabater de Mèxic. El departament de vestuari, aleshores, va passar tres setmanes fent-les semblar més antigues als Longcross Studios. Cada peça es va realitzar per semblar diferent segons el regiment o la personalitat: Tommy porta un gran capot gris, mentre que Alex mostra el típic pentinat Highlander. Kurland va trobar referències a museus, revistes contemporànies, arxius fotogràfics i llibres. El moll va tornar a ser construït en quatre mesos, a partir de les empremtes originals. Es va portar sorra de Dunkerque per crear una aparença consistent amb la zona. Tot le material proestètic era resistent a l'aigua i el foc.
Càsting Després que les entrevistes realitzades de primera em revelessin com de joves i sense experiència havien estat els soldats implicats en l'evacuació, Nolan va decidir buscar actors joves i desconeguts. També va exigir que tots els actors entrevistats fossin britànics. John Papsidera i Toby Whale van ser els directors de càsting de Dunkerque. Tom Hardy, Kenneth Branagh i Mark Rylance formaven part de les persones que podien participar en la pel·lícula a finals de 2015. Fionn Whitehead va ser escollit per protagonitzar-la el març de 2016, mentre que Jack Lowden, Aneurin Barnard i Harry Styles van ser contractats poc després. Cillian Murphy s'hi va afegir el mes següent. James D'Arcy, Barry Keoghan i Tom Glynn-Carney van sumar-s'hi més endavant, al maig.