miniatura|Retaule major de l'església de Santa María de Tafalla, Navarra, obra mestra de Juan de Ancheta. miniatura|Catedral de Pamplona Juan de Ancheta (Azpeitia, h. 1533«Un hidalgo del solar de Anchieta en Azpeitia», Diario Vasco, 22 d'octubre de 2014 – Pamplona, 30 de novembre de 1588) va ser un escultor espanyol d'estil romanista. Les seves obres en fusta i alabastre van influir a l'àrea de l'actual País Basc (inclosa Navarra), Burgos, La Rioja i Aragó. El seu cognom és molt similar al del músic Juan de Anchieta, la qual cosa indueix freqüentment a confusió.
Vida i obra Nascut presumiblement el 1533 al barri de Urrestilla, a Azpeitia, «en una pintoresca casa-torre tardogòtica, situada en un alt, que ha sobreviscut al pas dels segles». La família va arribar a emparentar, després de diverses rivalitats, amb els Loyola.
Es creu que es va formar a Itàlia, perquè el seu estil delata influències d'importants mestres italians; però no hi ha documentació que recolzi tal estada. Cap a 1565 Ancheta estava a Valladolid, però poc després ja devia estar a Briviesca, presumiblement ajudant a Gaspar Becerra en un retaule per a l'església del convent de Santa Clara. L'estil de Ancheta delata la influència del manierisme de Becerra, enriquit amb el classicisme de l'escultura que es feia a Roma.
Ancheta havia treballat possiblement amb Becerra cap a 1558, en un retaule de la catedral de Santa María de Astorga. Va seguir treballant a l'àrea de Valladolid i Burgos, i va ser nomenat per Juan de Juni en el seu testament com l'únic escultor capaç d'acabar el seu retaule a Santa María de Mediavilla, a Medina de Rioseco. Finalment, aquest retaule seria conclòs per un altre artista, Esteban Jordán. Va tornar al País Basc i es va casar en el seu lloc d'origen amb Ana de Aguirre, cap a 1570. Aviat es van traslladar a Pamplona, van passar per Aragó i es van establir definitivament a Pamplona.
En 1571 va acabar les delicades figures del retaule de la capella dels arcàngels de sant Miguel, Gabriel i Rafael de la catedral saragossana, manada construir pel destacat financer jueu convers Gabriel Zaporta.Fatás, Guillermo (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto. de Zaragoza, 2008, 4ª ed., págs. 147-148.
Cap a 1575-78 Ancheta va treballar en la capella dels Trinitaris de la catedral de Jaca; una figura de Déu Pare s'inspira directament en el Moisés de Miguel Ángel.
Abans de 1579 (probablement vers 1577), realitza per a la catedral de Pamplona un magnífic crist crucificat per encàrrec del Cabildo, a raó de 100 ducats.VV. AA., La catedral de Pamplona, Torres de Elorz (Navarra), Caja de Ahorros de Navarra, 1994, pág. 33. Aquesta obra es considera una de les millors talles de crucificat del , juntament amb el de Pompeyo Leoni de San Lorenzo del Escorial.
Notes
Categoria:Persones d'Azpeitia Categoria:Morts a Pamplona Categoria:Escultors guipuscoans