Ledomita va ser un antic dialecte cananeu utilitzat pels edomites, situats al sud-oest de l'actual Jordània i part d'Israel. S'escrivia originalment mitjançant una variant de l'alfabet fenici, però cap al va adoptar l'alfabet arameu. Es coneix solament per un petit corpus, majorment format per breus inscripcions i òstracons.Pitard, Edom, p. 181
La principal característica que distingeix al moabita d'altres llengües cananees com l'hebreu és la retenció de la marca del femení -at que en hebreu bíblic es redueix a -āh (p. ex. qryt, «ciutat» per a l'hebreu bíblic qiryāh, que no obsant la reté en l'estat constructe nominal: p. ex. qiryát yisrael, «ciutat d'Israel»), com ocorria també en moabita. Amb el temps, les influències aramees o àrabs com el verb whb («donar») o el terme tgr («mercader») es van introduir en la llengua, sent whb un terme especialment comú en noms propis. Segons Glottolog no era un idioma diferenciat de l'hebreu.
Referències
Bibliografia Cohen, D., ed. (1988).
Categoria:Hebreu