Aristides Mallol, anomenat en francès Aristide Maillol (Banyuls de la Marenda, 8 de desembre del 1861 – 27 de setembre del 1944) fou un escultor, pintor i gravador nord-català.

Biografia A l'edat de tretze anys pinta una marina, el seu primer quadre. A 18 anys publica una revista, La Figue; ell n'és l'únic redactor, impressor, il·lustrador i, finalment, l'únic client.

Després d'una estada a Perpinyà, parteix a París, on després de moltes temptatives és admès el 1885 a l'École des Beaux-Arts; és en aquesta època que passa més penúries i que fa amistat amb Antoine Bourdelle i Paul Gauguin. Va entrar en el grup del nabís, i durant una primera etapa va fer pintures i ceràmiques d'estètica nabí.

Comença a interessar-se pels tapissos i en fa diverses exposicions, però el treball de la tapisseria li afecta la vista i l'obliga a abandonar definitivament aquest art. Aleshores es dedica exclusivament a l'escultura; molt influït pel seu amic Gauguin, les seves escultures tenen un caràcter alhora solemne i simple, amb un gran equilibri i sempre les enquadra en figures geomètriques, centrant-se en el nu femení.

El 1905 li arriba la fama al Saló de l'Automne, on hi exposa la Mediterrània. Aquesta lliçó nord-catalana triomfa el 1905 al Saló de Tardor de París per via d'Aristides Maillol, que, segons Maurice Denis, sap unir la virtut del classicisme a la ingenuïtat del primitivisme. La serenitat, així com la força arcaïtzant de la seva obra Mediterrània, lloada per André Gide, li permet de refermar en la història de l'escultura, mitjançant el llegat grec, la primacia de la forma per sobre del tema. Amb aquesta obra, Maillol obre per l'escultura un nou camp d'experimentació. El català ha sabut regenerar aquest gènere per a oferir-li un gran període postrodinià, ja que si l'obra del mestre de Meudon requereix la sensació incontrolada, d'un realisme galvanitzat per una forma flamígera al límit de l'esbós, característic d'un expressionisme nòrdic, la del mestre de Banyuls de la Marenda respon a la d'un retorn a la forma pura i a la síntesi absoluta portada per la llum del Mediterrani.

A partir d'ací, fa exposicions a París, Nova York, Berlín, Chicago, etc. Té encàrrecs i també il·lustra diversos llibres.

Fou molt amic de Sunyer i de Togores, i els va ajudar sovint durant l'època de l'ocupació franquista de Catalunya.Elpais 20 d'octubre de 2009. Vindicación de Maillol També ho fou de l'escultor català Joaquim Claret, qui havia treballat al seu taller de Marly-le-Roi entre 1907 i 1908.

Amb la decisió dels artistes de l'Escola Rossellonesa, una vegada formats a París, de tornar a viure i treballar a llur país, el panorama artístic nord-català es consolida i esdevé un referent per a la nova generació d'artistes emergents. Mentre que Maillol pren per deixebles Elie Rocaries, Enric Frère, Gaspar-Maillol, per tècnics Joaquim Claret o Ricard Guinó i influencia nombrosos artistes joves com Jordi Caseblanque o Roger Maureso, per la seva banda Terrús forma Enric Escarrà i Gustau Violet i pren sota la seva protecció Marcel Gili i Pierre Bardou. Artistes com Martí Vives, Camil Descossy, Andreu Suspuglas, Lluís Cazals o Marcel Delaris fan aleshores les primeres exposicions.

Maillol pinta i dibuixa molt; comença el 1940 la seva darrera estàtua: L'harmonia, que no arribarà a acabar. Es mor a la seva casa de Banyuls el 27 de setembre de 1944, a vuitanta-tres anys, després d'un accident de cotxe, quan tornava d'una visita a Raoul Dufy a Vernet dels Banys.

La casa museu La seva casa prop de Banyuls es va inaugurar com a museu el 1994, i conté una col·lecció d'escultures i dibuixos. Un altre museu de la seva obra es va inaugurar a París el 1995, el Musée Maillol, fundat per la col·leccionista i marxant d'art, Dina Vierny, model predilecta i companya platònica de Mallol durant els 10 anys darrers de la vida del pintor.

Maillol "parlava català, anava amb espardenyes, duia faixa i barretina, ballava sardanes" i afirmava: "Jo considero Catalunya la meva veritable pàtria".Maguí Noguer, catàleg de l'exposició Fascinació per Grècia, Museu d'Art de Girona, 2009.

Obres Aquí una llista parcial d'algunes obres del mestre.

Escultures Leda, 1900 Noia ajupida, circa: 1900 actualment al Museu Deu del Vendrell Mediterrània, 1902, actualment al Museu d'Orsay Corredor ciclista, 1907 Tors d'estiu, 1910-11, emplaçada a Barcelona, al costat del MNAC Monument a Cézanne, 1912/1925 L'Illa de França, 1925 Dina, 1939/1940 etc.

Tapissos El llibre El jardí Música per a la princesa

Il·lustracions Les Èglogues de Virgili, 1925 L'Art d'estimar d'Ovidi, 1935 Cantilena, de Josep Sebastià Pons, 1937 Cants pour elle, de Paul Verlaine, 1939 El Livret des folastries de Ronsard, 1940 Les Geòrgiques de Virgili, 1950

Pintures ...

Llista parcial d'obres de Maillol Aquí una llista parcial il·lustrada, en format taula.

+ Imatge Datació Títol Tècnica i notes Localització i procedència150x150px1933Monuments als morts de les guerresPedraN'hi ha una rèplica en bronze en el lloc original; aquest s'ha traslladat per raons de conservacióBanyuls de la Marenda150x150px1922Monument als morts de CeretPedra de gresCeret150x150px1922Monument als morts d'ElnaBronzeElna150x150px1919-1923Monument als mortsPedra calcàriaPortvendres150x150px1938L'aireBronzeParís, Jardins du CarrouselOtterlo, Kröller-Müller MuseumHannover, Georgsplatz150x150px1938L'airePedraMonument als aviadors dels correus aerisTolosa de Llenguadoc, Les Abattoirs150x150px1905-1908L'acció encadenadaBronzePuget-Théniers, Place du Pré-du-FoireRèplica a París, Jardins de les Teuleries150x150px1905 La MediterràniaBronzeParís, Jardins du CarouselRèplica a: Perpinyà, Pati de la Casa de la Ciutat150x150px1921Banyista arreglant-se els cabellsBronzeParís, Jardins du Carousel150x150px1937Banyista amb túnicaBronze Nota: algunes fonts indiquen 1921 com a data...París, Jardins du CarouselRèplica a Porto, als jardins de la Fundació de Serralves, des del 2011.150x150px1910L'estiuBronzeParís, Jardins du Carousel150x150px1911L'estiu sense braços (Tors d'estiu)Bronze 163 cm Nota: La rèplica a Barcelona fou regalada a la ciutat pels empresaris de l'Associació Barcelona Olímpica el 1992«Reportatge: Un Maillol a Girona» , Revista de Girona núm. 263, nov-des 2010, baixable en PDF des de l'hemeroteca de la Revista de Girona, ISSN 0211-2663 (RdG 263). [Consulta: 23-12-2021].«TORS DE L'ESTIU (1911), d'Arístides Maillol» (vídeo de 2:42 minuts), Barcinonews, 31-07-2021. [Consulta: 23-12-2021].Perpinyà, Avinguda Arístides Maillol (Passejada dels Plàtans) Rèplica a Barcelona, jardins del MNAC, sota el nom de Tors d'estiu150x150px1910FloraBronzeParís, Jardins du Carousel150x150px1912Homenatge a CézannePlomParís, Jardins du Carousel (des de 1929)1918-1925Tors de VenusBronze D'aquesta escultura se'n va fer un tiratge de 6 exemplars, probablement ca. 2008 o 9 (?), un dels quals, amb dimensions de 115 cm x 48 cm x 33cm, fou exposat a La Pedrera de Barcelona el 2009-2010, després adquirit per la GenCat per emplaçar prop de la Delegació a Girona el 2010.Fitxa del Tors de Venus , Espais patrimonials, Generalitat de Catalunya, Delegació de Girona. [Consulta: 23-12-2021].«El govern compra el "Tors de Venus" de Maillol i l'instal·la a la nova seu de Girona» , Dani Chicano, El Punt Avui, 27 febrer 2010.París, Museu Maillol. Rèplica a Girona, al Passatge d'Arístides Maillol, des del 2010.150x150px1925La muntanyaPlomParís, Jardins du Carousel (des de 1964)150x150px1909La nitBronzeParís, Jardins du Carousel (des de 1964)150x150px1930Les tres nimfesPlomParís, Jardins du Carousel (des de 1964)150x150px1910PomonaBronzeParís, Jardins du Carousel (des de 1964)150x150px1938El riuBronzeParís, Jardins du Carousel (des de 1964)150x150px1928VenusBronzeParís, Jardins du Carousel (des de 1964)

Vegeu també Saló dels Artistes Rossellonesos Nabís Josep de Togores

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Museu Maillol a París Pàgina/fitxa de l'Ajuntament de Perpinyà sobre Mallol, en català, castellà, francès, anglès i alemany. Una altra (breu) pàgina/fitxa sobre Mallol, no enllaçada amb l'anterior Algunes imatges d'esculptures a Catalunya Nord Retrospectiva de Maillol a La Pedrera de Barcelona

Categoria:Banyulencs de Banyuls de la Marenda Categoria:Escultors nord-catalans Categoria:Alumnes de l'École nationale supérieure des beaux-arts Categoria:Alumnes de l'Académie Colarossi Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Catalans morts per accident de trànsit Categoria:Escultors rossellonesos Categoria:Morts als Pirineus Orientals Categoria:Artistes rossellonesos contemporanis