Don Joaquín María Albarrán i Domínguez (9 de maig de 1860 - 17 de juny de 1912), va ser un uròleg cubà nascut a Sagua La Grande, Cuba. Es va traslladar a la península Ibèrica als 9 anys.
Va estudiar la carrera de medicina a Barcelona, aconseguint el seu títol en 1877. Posteriorment va realitzar el seu doctorat a Madrid. En 1878 va viatjar a París, on va treballar i va estudiar sota les ordres de metges de renom. Albarrán considerava a l'anatomista Louis-Antoine Ranvier (1835-1922) i a l'uròleg Jean Casimir Félix Guyon (1831-1920) com els majors referents en la seva carrera. En 1906 va succeir Guyon com a director de la Clínica d'Urologia de l'Hospital Necker.
En els inicis de la seva carrera Albarrán es va dedicar als camps de la microbiologia i l'anatomia patològica, però més tard va preferir la urologia on va realitzar importants contribucions. Va ser el primer metge a França a realitzar una prostatectomia radical perineal. Està reconegut com l'inventor d'un instrument per a l'ajust del cistoscopi durant la cateterització de l'urèter. Aquest instrument és conegut com a ungla d'Albarrán. Va guanyar tres vegades el Premi Goddard i el Tremblay. El 1908 va dirigir el primer congrés internacional d'urologia. Va ser nominat el 1912 per al Premi Nobel de Medicina.
Va ser a més el primer professor hispanoparlant de Cirurgia a França al , a més de professor titular de la càtedra de malalties de les vies urinàries de la Universitat de París, obrint així les portes per a altres hispans en aquesta època en què França estava a l'avantguarda de la recerca mèdica.
Entre la seva descendència destaca Pierre Albarran, jugador de bridge i tennis, modalitat en la qual aconseguí una medalla de bronze en els Jocs Olímpics d'Anvers de 1920.
Epònims associats Síndrome Albarrán-Ormond: Fibrosis inflamatòria retroperitoneal ; nomenat per l'uròleg americà John Kelso Ormond (1886-1978), també conegut com a síndrome de Gerota, pel anatomista i uròleg romanès Dimitrie Gerota. Glàndules d'Albarrán: També anomenades túbuls d'Albarrán, són uns túbuls subtrigonals localitzats en la pròstata. Signe d'Albarrán: Un signe de càncer en la pelvis del ronyó. Ungla d'Albarrán: Complement del citoscopi. Prova d'Albarrán: Mitjançant el mesurament de volum i la concentració de l'orina eliminada determina la perduda de funcionalitat del teixit renal. Malaltia d'Albarrán: Se li dona aquest nom a la colibacilúria Operació d'Albarrán: En la qual es realitza una resecció de la pelvis renal dilatada. Uretròtom d'Albarrán: Que s'usa per realitzar talls a cegues en les intervencions quirúrgiques.
Obres publicades Néoplasmes du rein juntament amb L. Imbert, París, Masson, (s. d.) Les reins des urinaires. Tesi doctoral, París 1889. Anatomie et physiologie pathologique de la rétention de l'urine. Juntament amb Jean Casimir Felix Guyon (1831-1920), 1890. Els Tumeurs de la vessie amb pròleg del professor F. Guyon, París, G. Steinheil, 1892 Sur un série de quarante opérations pratiqués sur la rein. Revue de chirurgie, 1896, 16: 882-884. Primera nefrostomia planificada. Les Tumeurs du rein juntament amb L. Imbert París, Masson 1903. Exploration des fonctions rénales, París, Masson & Cie., 1905. Médecine opératoire des voies urinaires. Paris, Masson & Cie., 1909. La seva obra mestra. Albarran va ser el primer cirurgià a França a practicar una prostactècmia radical perineal.
Referències Biografía de Joaquín Albarrán Who Named It?: Joaquín Albarrán Who Named It?: Albarran-Ormond syndrome
Categoria:Metges cubans Categoria:Morts a París Categoria:Morts de tuberculosi Categoria:Metges francesos Categoria:Uròlegs Categoria:Nascuts el 1860