miniatura|Alt forn a Långban Långban és una localitat minera que es troba al districte de Bergslagen, a Värmland, una província de Suècia. Pertany al municipi de Filipstad, sent Filipstad la ciutat més propera, uns 21 km al sud. És el lloc de naixement de l'inventor suec-americà John Ericsson i el seu germà Nils Ericson.
Va ser explotada sistemàticament en el període comprés entre els anys 1911-72, però es té constància de la seva explotació ja al . La majoria de la mineria realitzada es va dur a terme per extreure minerals de ferro i minerals de manganès. A partir de l'any 1950, es va extreure només dolomita.
La zona minera de Långban és un dipòsit metamorfosejat de manganès i ferro, amb skarns extremadament complexos i pegmatites. Ha estat descrit com un dels jaciments més rics en minerals al món. Fins al mes de desembre de 2024 s'havien identificat a la zona més de 320 minerals diferents, i 79 d'aquests tenen Långban com a localitat tipus. La darrera espècie en ser descoberta en aquest jaciment és la friisita, aprovada per l'IMA en el mes d'octubre de 2024.
Minerals descoberts a Långban Aquestes són les espècies que han estat descobertes en aquesta localitat, algunes de les quals no han estat descrites a cap altre lloc més:
EspècieEtimologiaAdelitaDel grec adelos (fosc), per la seva falta de transparència.AcrocorditaDel grec akrochordon (berruga), per la forma dels seus agregats.AminoffitaDel mineralogista suec Gregori Aminoff, expert en la mineralogia de Långban.ArakiïtaDel professor Takaharu Araki, per les seves determinacions d'estructures cristal·lines de minerals.ArmangitaPer la seva composició: arsènic i manganès.ArsenoclasitaDel grec αρσενικόν (arsènic) i κλάσις (exfoliació), per la seva bona exfoliació i el seu contingut en arsènic.BarylitaDel grec βαρυζ (pesat) i λιτθοσ (pedra), per la seva alta densitat.BergslagitaDe la regió de Bergslagen.BerzeliïtaDel químic suec Jöns Jakob Berzelius.BlixitaDel químic Ragnar Blix, qui va realitzar l'anàlisi de molts minerals de Långban.BritvinitaDel mineralogista rus Sergei Nikolaevich Britvin.BromellitaDel mineralogista i físic suec Magnus von Bromell.CaryinitaDel grec κορύινος (en error), pel seu color.DixenitaDel grec δύο (dos) i ξένος (convidat), en referència a l'associació llavors única de sílice i òxid arsenòs.EcdemitaDel grec έκδημος (inusual), per la seva composició.EricssonitaDe l'inventor suec nascut a Långban John Ericsson.ErssonitaEveïtaDe la figura bíblica d'Eva.FilipstaditaDe la localitat de Filipstad, propera a Långban.FilolititaDel grec φίλος (amic) i λίθος (pedra), en honor de l'associació "Amics de la mineralogia".FinnemanitaDe qui va trobar el primer espècimen, K.J. Finneman.FredrikssonitaDel geoquímic Kurt A. Fredriksson.FreeditaDel mineralogista nord-americà Robert L. Freed. Friisita -GabrielsonitaDel mineralogista suec Olof Erik Gabrielson.GanomalitaDel grec γανωμα (brillantor), a causa de la seva lluïssor adamantina.GatedalitaGonyeritaDel químic Forest A. Gonyer, qui va anomenar i analitzar moltes espècies minerals.HedifanaDel grec ηδύς (dolç o bonic) i φαίνεσθαι (semblar), en al·lusió a la seva aparença i brillantor.HiärneïtaDel pioner en la geologia a Suècia Urban Hiärne.HidrocerussitaPer ser un carbonat de plom hidratat, similar a la cerussita.Hjalmarita HyttsjöïtaDel llac Hytssjon, a l'oest de Långban.IngersonitaDel geoquímic nord-americà Fred Earl Ingerson.JagoïtaDel col·leccionista de minerals nord-americà John Bernard Jago Trelawney.JoesmithitaDel mineralogista anglès Joseph Victor Smith.Julgoldita-(Fe2+)Julgoldita-(Fe3+)
EspècieEtimologiaKentrolitaDel grec κεντρί (espiga), en al·lusió al seu hàbit.LångbanitaDe Långban, la seva localitat tipus.LångbanshyttanitaDe Långbanshyttan, l'antic nom de la mina.LanghofitaMagnetoplumbitaEn al·lusió a la seva propietat magnètica i el seu contingut en plom.MagnussonitaPer Nils Harald Magnusson, per les seves contribucions a la geologia i mineralogia de Långban.ManganarsitaPer la seva composició: manganès i arsènic.ManganberzeliïtaDel químic suec Jöns Jakob Berzelius i el seu contingut en manganès.ManganohörnesitaL'anàleg amb manganès de la hörnesita.MelanotekitaDel grec μελανός (negre) i τήκεσθαι (fondre), en al·lusió a la seva aparença.Molibdofil·litaDel grec molybdos (plom) i phyllos (fulla), en al·lusió al seu hàbit i el contingut en plom.OrtopinakiolitaDimorf ortoròmbic de la pinakiolita.ParwelitaDel químic suec Alexander Parwel, qui va realitzar moltes anàlisis de minerals de Långban, incloent aquest.PaulmooreïtaDel professor nord-americà de física Paul (Paulus) B. Moore.PeritaDel geòleg suec Per Adolf Geijer.PinakiolitaDel grec πινάκιον (petita tauleta) i λίθος (pedra), en al·lusió a la forma tubular prima dels cristalls.PiroauritaDel grec πυρ (foc) i del llatí aurum (pedra), en al·lusió al seu color groc daurat quan s'escalfa a temperatures relativament baixes.Piroaurita-2HPer la seva relació estructural amb la piroaurita.PirobelonitaDel grec πυρ (foc) i βελόνη (agulla), en al·lusió al seu color i a l'hàbit acicular dels seus cristalls.QuenselitaDel professor de mineralogia suec Percy Dudgeon Quensel.RichteritaDel professor de química Hieronymus Theodor Richter, co-descobridor de l'indi.RouseïtaDel professor Roland Rouse.SahlinitaDe Carl Sahlin, gerent dels treballs del ferro a Suècia. Skogbyita -StenhuggaritaDel suec stenhuggare (pedra mason), en honor del geoquímic i mineralogista neozelandès Brian Harold Mason.SundiusitaDel mineralogista suec Nils Sundius.SverigeïtaPel país d'origen, Suècia (Sverige).SwedenborgitaDel científic suec Emanuel Swedenborg.TakeuchiïtaDel professor Yoshio Takéuchi, qui va predir l'existència de l'espècie i la seva estructura cristal·lina.TilasitaDel geòleg suec Daniel Tilas.TrigonitaDel grec τρίγωνον (triangle), en al·lusió a la forma comuna dels seus cristalls.TurneaureïtaDel geòleg nord-americà Frederick Stewart Turneaure.VargitaWelinitaDel mineralogista suec Eric Welin.WelshitaDel mineralogista nord-americà Wilfred "Bill" Reinhardt Welsh.WermlanditaDe la província sueca de Värmland (Wermland).WickmanitaDel mineralogista suec Frans Erik Wickman.WiklunditaZenzenitaDe Nils Zenzén, curador del Museu Suec d'Història Natural.
També és el primer lloc on s'han descrit aquestes cinc espècies, les quals són varietats o espècies no aprovades per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA):
EspècieDescripcióα-VredenburgitaUna fase metaestable tetragonal homogènia, probablement sinònim de l'iwakiïta.Ericssonita-2ODesacreditada per l'IMA l'any 2011 ja que correspon al politip ortoròmbic de l'ericssonita.Heliofil·litaPel que sembla és una espècie dimorfa de l'ecdemita.HidrohausmannitaUn pseudomorf de pirocroïta que conté feitknechtita i hausmannita.UrbanitaVarietat d'aegirina.
Referències
Categoria:Entitats de població de Suècia Categoria:Jaciments mineralògics Categoria:Localitats tipus