José Manuel de Tena Tena, conegut com a Manolo Tena (Benquerencia de la Serena, Badajoz, 21 de desembre de 1951-Madrid, 4 d'abril de 2016) va ser un cantant espanyol i compositor. Va formar part dels grups musicals Cucharada (1977-81) i Alarma!!! (1983-1986). Va ser un dels artistes referents de l'anomenada movida madrileña en la dècada de 1980. En 1988 va començar la seva carrera en solitari amb "Tan raro" mentre va continuar component per a artistes com Miguel Ríos, Ana Belén, Luz Casal, Rosario Flores, o Ricky Martin. Entre les seves principals creacions hi ha Frío, Sangre española, o Tocar Madera. En 2015 va reaparèixer amb un nou àlbum: "Casualidades".
Biografia miniatura|'En aquests indrets es va inspirar per a inscriure seus cançons Manolo Tena (1951-2016)'. Així resa la placa instal·lada per l'Ajuntament de Madrid al carrer Argumosa, al costat de la plaça de Lavapiés en record del cantant i compositor. Fill d'emigrants extremenys que van arribar a Madrid va viure gran part de la seva vida al barri de Lavapiés. Interessat pel rock and roll des de molt jove als 14 anys, ja tocava en orquestres els caps de setmana per Madrid i voltants, amb un baix prestat.
Va deixar aviat els estudis i va treballar en nombrosos oficis: botons, aprenent d'impremta, cambrer, dibuixant i venedor. Amb el seu sou va poder comprar la primera guitarra. Més tard va ingressar a la universitat per estudiar filologia anglesa però no va acabar la carrera. Va aprendre a tocar, de manera autodidacta, el baix i una mica de piano. Entre les impressions que li marquen en la seva poètica: el mar.
Entre les seves primeres influències en els anys 70 estava la ironia de Frank Zappa, les cançons de John Mayall i l'estètica de Lindsay Kemp. En les seves entrevistes ha explicat que era també un àvid lector de poesia amb Rubén Darío i Antonio Machado entre els seus autors predilectes.
《La veritat és que sóc bastant autodidacta, encara que em fascinen, a més de Lorca, Kavafís, Gil de Biedma i els poetes foscos, com Rimbaud o Baudelaire. Vaig ingressar a la Universitat després dels 25 anys per estudiar Filologia anglesa, però no vaig acabar perquè solament em donaven bibliografia. Vaig aprendre anglès amb un diccionari i el Sargent Peppers dels Beatles. I vaig aprendre guitarra fixant-me en els concordes en els concerts i exercitant-me en les postures de les cançons de John Mayal》, explica en una entrevista en 1994.
En els seus començaments va començar a actuar amb el pseudònim de Lolilla Card un personatge "esquerrà i còmic" cantant temes socials amb sarcasme. Entre les seves primeres col·laboracions, en 1975 va col·laborar amb Luis Eduardo Aute en el disc Babel (Ariola).
Amb el grup "Cucharada" El 1977 va néixer el primer grup que va liderar: Cucharada, es va castellanitzar del nom inicial de la banda, Spoonful, primera experiència a Espanya de fusió del rock and roll i el teatre. A més de Tena (baix i veu), el grup estava format per Antonio Molina (guitarra), José Manuel Díaz (bateria, veu i guitarra) i Jesús Vidal (guitarra). En els seus discos i directes va comptar amb col·laboracions d'artistes com Hilario Camacho, Miguel Botafogo, Florencio Martín i Moncho Alpuente.
Manolo Tena parlava del grup com una expressió de la protesta antifranquista unit a l'experiència del teatre transgressor:《Acabem posant a un oncle emmanillat en l'escenari, com si li hagués donat una pallissa la repressió, i estàvem tota l'estona dient-li al públic que ho deixés anar. Fins que el públic no aguantava més i pujaven a deslligar-ho. També, part del públic era nostre, llavors ens llevaven els instruments, els els deixàvem, i tocaven ells》.
Musicalment, se'ls va emparentar amb Led Zeppelin, amb estil underground i punk rock. Segons la crítica musical, les seves actuacions malbarataven teatralitat, imatgeria reivindicativa i divina improvisació, fusió rock i teatre amb tocs de Frank Zappa i els moviments mímics de Lindsay Kemp, sumat a la influència de grups teatrals com Tábano i Madres del Cordero, considerats famosos a Madrid en aquella època.
El 5 de juny de 1978, van gravar el seu primer senzill "Social peligrosidad" (Chapa) cançó de protesta contra la Ley de vagos y maleantes que es va convertir en el seu tema insígnia. Van pagar la seva transgressió amb la prohibició que el tema s'escoltés en la ràdio espanyola igual que posteriorment Quiero bailar el rock and roll i Esta noche, censurada perquè es va considerar apologia de la marihuana. Eren els temps de reunió en La Cochu (Laboratorio Colectivo Chueca), una associació llibertària que aglutinava diversos col·lectius (musical, de cinema, de teatre, gràfic, etc.) embastats per les idees de l'autogestió i la distribució alternativa en el marc dels personatges de la movida madrilenya que realitzava un fanzine, organitzava concerts, feia de vegades de segell independent, fins i tot, pretenia ser una oficina de contractació de grups. També van participar en el disc generacional "Rock del Manzanares: Viva el Rollo Vol. 2" (Chapa, 1978) una de les primeres referències de l'inimitable so Chapa en el qual Vicente Romero "Mariscal" va apadrinar a cinc grups del llavors anomenat rock mesetario: Asfalto, Cucharada, Leño, Union Pacific i Araxes II.
El setembre de 1978, van participar en el Rocktiembre 78 al costat de Leño, Coz i Topo, un festival de rock a Madrid organitzat per recaptar fons per al Sindicat de Músics de Madrid.
El 1979, van gravar "El limpiabotas que quería ser torero" (Chapa) frenat per les dificultats de difusió radiofònica, de nou a causa del contingut de les seves lletres i la falta de promoció de la seva productora centrada en altres grups menys arriscats. Entre les seves cançons "Canción para pedir limosna".
El 1980 van editar el seu últim single "Quiero bailar Rock & Roll" (Chapa).
El juliol de 1981 Cucharada va ser el grup teloner de Chuck Berry a Madrid.
Temps després, el grup Sinistro Total els va retre homenatge amb la recuperació i reinterpretació d'algun dels seus temes com "Compre, pase, no molesta" i "Quiero bailar rock and roll".
Amb el grup "Alarma!!!" El 1981, Tena impulsa un nou grup, Alarma!!! marcat pel after-punk i el reggae en el qual també participen altres dos membres de Cucharada, José Manuel Díez a la bateria i Jaime Asúa a la guitarra. Al principi, es fan anomenar FBI però després el seu mimetisme amb The Police (on els situa la crítica especialitzada) els porta a The Alarm que castellanitzen com Alarma!!!
Comencen a donar petits concerts per Madrid fins a debutar amb Leño i ser contractats pel segell Mercury Records.
El 1984, van editar el seu primer disc sota el títol homònim de "Alarma!!!". Un any més tard, en 1985, van tornar als estudis d'enregistrament amb el seu segon treball sota el segell de PolyGram Iberica titulat “En el lado oscuro”. D'aquest àlbum sortirien els temes més recordats del grup, sobretot els que més tard farien una versió d'Ana Belén i Los Secretos, como Frío o Marilyn, encara que tampoc va tenir l'èxit esperat. 《Demasiado heavies para los modernos y demasiado modernos para los heavies》, va sentenciar anys més tard el mateix Tena.
Després de la sortida del disc, es van incorporar a la gira de Miguel Ríos Rock en el Ruedo com a teloners i convidats d'honor. Finalment en 1986 el grup es va separar definitivament, Tena se'n va anar a Mèxic i va decidir iniciar la seva etapa en solitari.
Treballs en solitari El 1988, va iniciar la seva carrera en solitari amb "Tan raro" un disc de rock urbà gravat sota el segell de Elígeme Records de Joaquín Savina que va tenir poc èxit. Al temps es dedicava a escriure per a altres músics com Miguel Ríos, Ana Belén, Luz Casal, Los Secretos i Sinistro Total. Va canviar la seva residència a Miami.
Sangre española (1992) Després de gairebé quatre anys, rep una trucada del vicepresident de Sony Music Entertainment, Tomás Muñoz, que li proposa un contracte amb aquesta companyia a través del segell Epic Music. D'aquest contracte, es va derivar l'enregistrament del disc "Sangre española" que apareixeria l'any 1992 i que va representar un abans i un després en la seva carrera artística arribant a vendre més de vuit-cents mil discos, èxit que li va generar també alguns problemes amb el fisc espanyol, no perquè no volia pagar sinó perquè no cobrava de la SGAE els seus drets d'autor.
Paral·lelament al seu treball com a cantant Tena va conrear la seva faceta d'escriptor i el 1993 va publicar amb Ediciones Siruela "Canciones" una recopilació dels temes escrits durant la seva trajectòria com a lletrista. A més de temes inèdits, va incloure en el llibre textos interpretats per altres cantants, com Rosario o Ana Belén a més d'un article que va escriure per al sindicat d'artistes. El mateix any es va fer càrrec de la banda sonora de la pel·lícula Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? (1993) dirigida per Manuel Gómez Pereira, un treball que li va valer la nominació per al Goya a la millor música original en 1994.
El 1994 va participar en el disc col·lectiu en suport a Amnistia Internacional per finançar la campanya "Vidas silenciadas" contra els homicidis polítics i les desaparicions forçoses amb la cançó Siempre y nunca, inclosa en el disc d'homenatge a Antonio Vega. També va escriure Romperá tu corazón, el tema central de la pel·lícula "Una chica entre un millón" (1994) de Álvaro Sáenz d'Heredia i va participar en l'espectacle Mucho más que dos, de Ana Belén i Víctor Manuel.
El 1995, torna a l'estudi i edita un nou disc sota el títol de "Las mentiras del viento" on l'artista considera que va reunir els seus 《mejores versos, quizá por eso no vendí nada》, va explicar en una entrevista en la qual repassava i en la qual va assenyalar també que el següent treball, gravat en 1997, "Juego para dos" amb lletres en les quals deixa a un costat les composicions malenconioses i es va centrar en la vida i l'amor va ser 《un capricho personal》.
En aquesta etapa, des de 1995 va ser membre de la Junta Directiva de la SGAE, candidatura que no va renovar el 2001.
El 1996, va col·laborar en el disc "Desde que tú te has ido" en homenatge a la cantant Cecilia.
El 1998, la seva discogràfica va editar "Grandes éxitos y rarezas", un doble àlbum amb 31 temes seleccionats entre els millors èxits de la discografia de l'artista al costat d'alguns temes tocats de diferent forma. També col·labora amb les seves lletres La chica del perro amb el grup Gran Jefe, un conjunt de rock madrileny format per músics veterans presentat al juny del 98. En el mateix any edita un disc senzill dedicat a "García Lorca: Manolo Tena y Federico García Lorca: Poeta en Nueva York" amb La aurora, el tema principal del single i Son de negros en Cuba.
El 1999, va publicar el llibre de poemes "Ludopoesía" amb l'editorial Eride inspirat en els arcans majors del tarot. També en el 99 es va estrenar la pel·lícula París-Tumbuctú dirigida per Luis García Berlanga en la qual Manolo Tena va cantar el seu tema central A ninguna parte.
Insólito (2000) L'any 2000, va tornar a Madrid després de diversos anys vivint en Miami i va gravar "Insólito" -a Espanya i Holanda- que va aparèixer sota el segell de Ventura Music, de la companyia Kripton Music i que va publicar a internet. L'ambientació del disseny estava relacionada amb la cinematografia, i alguns dels grans mites van inspirar al cantant i compositor. Tena es va transformar, amb trucs fotogràfics, en actors com James Dean, Marlon Brando, Sean Connery, Humphrey Bogart, Robert de Niro i Dustin Hoffman, en El graduado. L'amor i l'amistat van continuar sent temes centrals de les seves composicions. "Insólito" va incloure a més els dos poemes de García Lorca als quals Tena va posar música en 1998, La aurora i Son de negros en Cuba, a més de A ninguna parte recuperant el tema de la pel·lícula de Berlanga.