Elizabeth de Portzamparc és una arquitecta francobrasilera nascuda a Rio de Janeiro.Cent femmes pour la vie, Éditions ARTCURIAL, Roussy, 2003
Biografia Començà a practicar l'art conceptual en la seva joventut. A França, paral·lelament als seus estudis d'antropologia, de sociologia urbana i d'urbanisme, es dedicà durant alguns anys exclusivament als temes urbans: ciutats noves, IAURIF, i sobretot a la direcció del Taller d'Urbanisme d'Antony. Hi estableix els estudis pioners, en els anys 1977-1978, sobre els conceptes de «barris/sotabarris», erigint les nocions de «vida local» i enllaços territorials al centre dels principis fundadors de les polítiques de disposició.Elizabeth de Portzamparc. Logement, comment innover. Elizabeth de Portzamparc. Construire des tours à bas prix, JDD, no 3488, 30 juin 2013 (en francès)
Després d'haver-hi llançat la creació de la primera instància intercomunal d'urbanisme per la creació de la Fluida verda del sud de París, ensenya a l'Escola d'Arquitectura París-la-Seine entre 1984 i 1988 i crea el 1987 la seva pròpia agència, la qual es distingeix pels nombrosos projectes, que aborden diverses escales de realització.Collectif, L'année 2011 d'Elizabeth de Portzamparc [archive (en francès)Design et architecture: un dialogue, Galerie Citroën, Amsterdam, 1992 (en francès)Les Champs Libres, Musée de Bretagne, Architecture et scénographie, éditions CMA-GTB, Paris, 2006 (en francès)La collection des collections, Fondation d'Art contemporain, la Défense, 1991(en francès)Les Grandes Marches, Restaurant décors, Hanna Newton. Pages 222 à 227, 2002 (en francès)Christophe Leray, CyberArchi le 26 janvier 2005 (en francès)
En la seua activitat d'arquitecta i urbanista, Elizabeth de Portzamparc concep els seus edificis com símbols arquitectònics portadors de nous valors, que vertebren i viuen amb exactitud els llocs on s'instal·len. Oberts sobre la ciutat i sobre els seus habitants, els projectes del Museu de la Romanité de Nîmes, el Gran Equipament Documental del Campus Condorcet a Aubervilliers i l'Estació del Bourget, una de les estacions emblemàtiques del "Grand Paris Express", han estat pensats com a llocs «per a viure»: una estructura concebuda com a suport d'animació local i de qualitat de vida per a aquells que la practiquen. Aplicant les seves reflexions sobre la identitat de les ciutats i les metròpolis, aquests equips reforcen les qualitats del context en què s'insereixen.
Gràcies al seu doble enfocament sociològic i arquitectual, combina l'exigència de l'abast social, urbà i ecològic amb una realització òptima de la forma, un transcurs coherent i llegible en totes les escales del seu treball.Calligaris Camondo Intramuros, Intramuros (magazine), no 169, novembre décembre 2013.(en francès) Els seus projectes es caracteritzen per les seves proposicions innovadores en termes de flexibilitat i de gestió de l'espai.
Dintre del "Taller Internacional del Grand Paris Express", prossegueix les seves investigacions portades després de 30 anys sobre la identitat dels llocs, la vida local i els enllaços territorials, aportacions fonamentals a les reflexions sobre la construcció de la metròpoli. Sempre en aquest marc, ha conduït proposicions pioneres per a habitatges durables, flexibles, d'ús mixt o prefabricat.
Elizabeth de Portzamparc és l'esposa de l'arquitecte, urbanista i llorejat pel premi Pritzker, Christian de Portzamparc.
Principals projectes. Arquitectura i urbanisme Gran Equipament Documental del Campus Condorcet, Aubervilliers, França - Concurs, projecte llorejat (2014-2019) L'Estació del Bourget, França: Línia 16 del metro de París - Concurs, projecte llorejat (2014-2022) Museu de la Romanité de Nîmes , França: arquitectura i museografia - Concurs, projecte llorejat (2012-2017)Richard Scoffier, «Dissertations:Concours pour le musée de la Romanité à Nîmes» D'A no 210 (juillet/août 2012) (en francès)Sophie Flouquet, «Nîmes, les nouveaux habits de la romanité» Le Journal des Arts (juillet/septembre 2012) (en francès)Pascal Rotier, «Elizabeth et Christian de Portzamparc, duo gagnant pour la Romanité à Nîmes» Le Moniteur (22-06-2012) (en francès)Dezeen Musée de la Romanité in Nîmes by Elizabeth de Portzamparc, 06/22/2012 (en francès) Nou centre ciutat de Massy (Illa-de-França), França: construcció d'edificis d'habitatge mixtos - Concurs, projecte llorejat (2011-2017)Moura, Eride. "Entre muitas disciplinas", AU Arquitetura E Urbanismo, Rio-de-Janeiro, Dezembro 2012 (en portuguès) Conjunt d'allotjaments a Versailles-Chantiers, França: construcció d'edificis d'habitatge - Comana (2012- en curs d'estudi) Tour de la Noue: edifici IGH d'habitatge mixt a Bagnolet, Illa de França, França Tour hotel 4 estrelles: edifici mixt hotel-allotjaments, Casablanca, Marroc (2009) Centre cultural francès de Florianópolis (teatre, mediateca, restaurant) per a l'Aliança Francesa, Brasil - Concurs, projecte llorejat (2009) Bassins à Flot: edificis d'allotjaments i locals d'ús social (amb comerços, aparcaments, 10 000 m²) a Bordeus, França (2009-2016) Parc de les exposicions Riocentro, Rio de Janeiro, Brasil - Concursos, projecte llorejat (2007-2014) Tramvia de Bordeus, 145 parades i el seu mobiliari urbà - Concurs, projecte llorejat (1997-2013)
Referències
Enllaços externs Lloc oficial. Museu de la Romanité a Nîmes .
Categoria:Arquitectes brasilers Categoria:Arquitectes francesos Categoria:Artistes de Rio de Janeiro Categoria:Alumnes de la Universitat de París V Categoria:Alumnes de la Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro Categoria:Arquitectes del segle XXI Categoria:Arquitectes nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1947