Leandro de Saralegui y Medina (Tui, Pontevedra, Galícia, 30 de juny de 1839 — Ferrol, Corunya, Galícia, 6 d'octubre de 1910), fou un marí, filòleg, historiador, arqueòleg i acadèmic gallec,Biografia de Leandro de Saralegui y Medina per Hugo Rovira de Saralegui a l'article «Saralegui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.«Leandro de Saralegui y Medina». Fitxa biogràfica al portal web de la Real Academia Galega. [Consulta: 24 de març de 2016]Rodríguez-Villasante Prieto, J. A. (1996). La Intendencia en la Armada. Historia de la gestión económica, financiera y de material. Madrid: Empresa Nacional Bazán, 192, 208, 220, 222, 229-30, 239, 241 i 281.Vidal y de Barnola, L.-A. (1975). Genealogía de la familia Franco. Madrid: Editora Nacional, 138-139. fill del marí i publicista Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez, germà del marí, filòleg, historiador i acadèmic Manuel de Saralegui y Medina, oncle del marí i sociòleg Alfredo de Saralegui y Casellas i avi de l'historiador de l'art i erudit Leandro de Saralegui y López-Castro.«Saralegui (llinatge)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Biografia miniatura|Leandro de Saralegui y Medina (Ferrol, ca. 1892). Intendent general de Marina, fill de l'intendent Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez (Ferrol, 1814 - 1893) i germà de l'intendent general Carlos de Saralegui y Medina (Ferrol, 1843 - Madrid, 1912),Vidal y de Barnola (1975, 147). pare del marí i sociòleg Alfredo de Saralegui y Casellas (Ferrol, 1883 - Madrid, 1961), fundador del Instituto Social de la Marina, la seva figura representa la vocació naval administrativa del Cos d'Intendència de l'Armada Espanyola i l'impacte social del seu academicisme.Rodríguez-Villasante Prieto, J. A. (1996, 208). Fundador de l'Acadèmia d'Administració de Marina de Ferrol, l'any 1854, seguint la tradició familiar, va ingressar com a oficial en el Cos d'Intendència de l'Armada, on fou successivament ordenador de l'Arsenal de Ferrol, director de les Acadèmies d'Administració Naval, interventor del Departament de Cadis i de la Posta de Marina de les Filipines, intendent de Ferrol i intendent general de Marina.Rodríguez-Villasante Prieto, J. A. (1996, 192 i 222). Acadèmic fundador de la Real Academia Galega,«Discurs d'ingrés de Leandro de Saralegui y Medina llegit a la Corunya el 30 de setembre de 1906 en la solemne inauguració de la Real Academia Galega». Portal web de la Real Academia Galega. [Consulta: 24 de març de 2016] fou també corresponent de la Reial de la Història, membre de la Societat Arqueològica de Pontevedra i de les Societats Econòmiques d'Amics del País de Madrid, Cartagena i Manila (Filipines). Figura fonamental, juntament amb Manuel Martínez Murguía i José Villaamil y Castro, del desenvolupament de l'arqueologia vuitcentista a Galícia,Pereira González, F. (1996). «O pensamento arqueolóxico e antropolóxico de Leandro Saralegui y Medina (1839-1910)». Cuardenos de estudios gallegos, 43, 9-33. [Consulta: 24 de març de 2016] la seva obra escrita, molt diversa, reflecteix el seu compromís cultural amb la societat de l'època i pot agrupar-se en tres grans blocs: les publicacions professionals de Marina no específiques del seu cos, les publicacions dedicades a la història i l'arqueologia de Galícia en general i de Ferrol en particular i els treballs periodístics.Rodríguez-Villasante Prieto, J. A. (1996, 229 i 281). Distingit amb la gran creu del Mèrit Naval, va rebutjar la gran creu d'Alfons XII. Fou declarat fill adoptiu de Ferrol, on té dedicat un carrer.

miniatura|Leandro de Saralegui y Medina (Ferrol, ca. 1907).

Obres destacades Autor Historia del Cuerpo Administrativo de la Armada (1867). Ferrol: Impresor Ricardo Pita. Estudios sobre la época céltica en Galicia (1867). Ferrol: Nicasio Taxonera. Tratado de economía política (1870). Ferrol: Impresor Ricardo Pita. Pueblos lacustres. Estudios de arqueología prehistórica (1871). Coruña: La Concordia. Galicia y sus poetas (1886). Ferrol. Estudios sobre Galicia (1888). Coruña: Imprenta d'Andrés Martínez Salazar Los hospitales de Marina (1889). Ferrol. «La cuestión obrera en Galicia» (1893). Galicia, 8, 449-460 Los Arsenales de Estado (1896). Ferrol. Del Monte de Ancos (1898). Ferrol: Imp. de Hijos de R. Pita. Informe sobre el convento de Santa Catalina de Montefaro (1900). Ferrol: Imprenta de Hijos de R. Pita. La futura historia de Ferrol (1901). Lugo: Tip. de Juan A. Menéndez. Del estado de las personas en Ferrol durante la Edad Media (1902). Ferrol: Imprenta de Hijos de R. Pita. El feminismo en Galicia. Sobre una mujer que sirvió como grumete en la Armada a fines del siglo XVIII (1902). Lugo. Efemérides ferrolanas. Apuntes para la historia de Ferrol y sus cercanías (1904). Madrid: Imprenta del Ministerio de Marina. La protesta de Pedro Padrón. Discurso leído en La Coruña el día 30 de setembre de 1906 en la solemne inauguración de la Real Academia Gallega (1906). Ferrol: Imprenta de El Correo Gallego. Ardobrica. Estudio de geografía histórica (1908). Ferrol: Imprenta de El Correo Gallego. «Libunca. Estudio histórico» (1909). Almanaque de Ferrol, 1910, 156-168.

Honors i distincions Gran Creu de l'Orde del Mèrit Naval Fill adoptiu de Ferrol

Referències

Enllaços externs Obres al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya catalogades juntament amb les del seu net Leandro de Saralegui y López-Castro.

Categoria:Escriptors gallecs en castellà Categoria:Filòlegs gallecs Categoria:Historiadors gallecs Categoria:Arqueòlegs espanyols Categoria:Persones de Tui Categoria:Morts a Galícia Categoria:Morts el 1910 Categoria:Escriptors de la província de Pontevedra Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1839