L'emirat de Brakna fou un estat tribal que va existir al sud de Mauritània del al .
Origen A final del van arribar a la moderna Mauritània bandes d'origen àrab en un territori que fins aleshores era amazic; aquesta penetració no fou plenament pacifica però els àrabs van acabar imposant les seves normes als amazics. Entre aquests grups el principal era els dels hassànides o hassanis, dirigits per Hassan que van arribar a l'entorn del 1400 i es van dividir en dues seccions, dirigides pels dos fills d'Hassan, Oudeï i Delim. D'aquest darrer van sorgir els Oulad Delim, que van formar un clan menor. D'Oudeï van sortir les tribus hassànides de Trarza i Brakna.
Oudeï va tenir quatre fills: Marfar, origen dels merafra; Rizg, origen dels Oulad Rizg; els Oulad Rizg van dominar el Tiris i dependències; Muhammad que pel seu fill Daud va ser origen del Oulad Daud Muhammad; i Arrouq que pel seu fill Daud fou origen dels Oulad Daud Arrouq. Els Oulad Rizg es van dividir en els cinc fills de Rizg en els Oulad Mezzouq, els Oulad Aïd, els Djaafar, els Sekakna i els Rehamna (o Rehamin), respectivament sorgits de Mezzouq, Aïd, Djaafer, Sekkoun i Rahmoun. Els Oulad Rizg subsisteixen avui dia al Trarza, però són pocs i amb poca influència i s'han dividit amb els anys amb faccions independents (Oulad Moussa, Oulad Beniouk, Oulad Khalifa, Oulad Ben Ali, aliats dels Oulad Ahmed ben Dâmân, i Oulad Aïd, units als Arroueïjat del Trarza i a algunes tribus del Brakna i el Gorgol, i algunes encara menors). Sempre foren considerats àrabs.
Els Oulad Rizg Els Oulad Rizg van predominar en el , però una altra branca també sorgida d'Oudeï, creixia i al final del segle va acabar adquirint l'hegemonia: els Merafa originats en Marfar, fill d'Oudeï i germà de Rizg. Els merafes foren considerats «guerrers valents i relativament honestos». Es van dividir en dues bandes, la derivada de Muhammad ibn Omran (fill d'Othman i net de Marfar) coneguts com els Oulad Mbarek; i les del germà de Muhammad, de nom Heddaj, fill d'Omran i net d'Othman (el fill de Marfar). Aquesta darrera banda dirigida pels tres fills d'Heddaj: Terrouz, Barkenni i Khaou, va tenir problemes interns fins que al cap d'un segle es van organitzar com les tribus Trarza, Brakna i Khouaouat.
Els Oulad Mbarek A l'inici del l'hegemonia al Tiris va passar als Oulad Mbarek que van vèncer la resistència dels seus cosins Oulad Rizg (lluites de les que la història no ha deixat cap record). La tradició dels Zouaïa només cita alguns fets del domini dels Oulad Mbarek, especialment referits a l'opressió que van imposar als marabuts. A finals del segle van emigrar cap al Hodh on encara viuen avui dia.
El grup Zouaïa dels Yaqoubïïn (avui dia derivats en dues tribus tachomcha: Id Eqouïb i Ahel Barik Allah dels Trarza que vivien aleshores a Tin Mejouk), van refusar pagar tribut. Ahmed Doula, el seu cap (la família encara existeix) va comunicar a Oudeïk anomenat el Calb, cap dels Oulad Mbarek, la decisió de la tribu. El Calb va decidir atacar als rebels i aquests es van reagrupar sota el santó Habib Allah ben Yaqoub, al que havien demanat ajut. Oudeïk fou atacat llavors pels Oulad Zenaguïa dels braknes i es va lliurar un combat a Aguiert en el qual Oudeïk va morir a mans d'Al-Ograïra ben Al-Afna salvant així als Zouaïa. Al final del els Oulad Mbarek van emigrar de Mauritània permetent així la pujada dels Trarza-Brakna a la regió que després va agafar el seu nom.
Tribus i clans Brakna Al els primers descendents de Hassan van arribar a la zona; els fills d'Heddaj (cinquena generació després de Hassan, seguit per Oudei, Marfar, Othman, Omran i Heddaj), Barkenni i Terrouz, que dirigien el grup invasor, es van acabar separant per querelles intestines, sorgides a causa del repartiment del botí. Els fills i servidors de Barkenni, que van viure al , van ser l'origen del poble brakna (de Barkenni en deriva brakna) que apareix al . Els trarza es van formar de la mateixa manera amb els fills i servidors de Terrouz. Els dos clans van eliminar l'hegemonia dels Oulad Mbarek als que van expulsar a l'est on encara viuen. El es va omplir amb tres generacions: Barkenni, Mellouk (el seu fill), i Kerroum (fill de Mellouk) dels que res és conegut.
A l'inici del els tres fils de Kerroum van formar les tribus d'origen brakna: a) Abd Al-Jebbar a través del seu fill Ahmed va originar els Oulad Ahmed i pel seu fill Biri Uld Mohammed els Oulad Biri. b) Abd Allah donara origen als Oulad Abd Allah, únics que en el llenguatge corrent són anomenats braknes. c) Al-Yatim fou l'ancestre epònim dels Litama.
Això va originar les quatre tribus brakna; els Oulad Biri, els Oulad Ahmed, els Oulad Abd Allah i els Litama.
Les Oulad Biri van habitar els confins del Trarza i del Brakna i van patir la influència dels Trarza fins a acabar sent considerat part dels trarza; orientats cap al marabutisme no van renunciar al seu origen brakna i van conservar relacions estretes amb les tribus braknes, especialment amb els Oulad Ahmed.
Els Litama establerts a l'est, foren en part sotmesos pels Id Ou Aïch del Tagant (Taganit) i es van barrejar amb els elements negres i van derivar en un grup a la vora del riu Senegal i del Gorgor, identificat amb els Zenaga.
Només els Oulad Abd Allah i els Oulad Ahmed van restar autèntics fills de Barkenni (braknes), guerrers saquejadors, hassans descreguts i caps polític del país al que van donar el seu nom. I només els Oulad Abd Allah van conservar el nom del seu ancestre epònim i foren els únics que es van dir «Brakna». Els trarza i els brakna van lluitar contra els Oulad Rizg (fill de Rizg, nets d'Oudei i besnets de Hassan) a l'inici del als que van acabar sotmetent. El clan dels Zouaïa, que havien ajudat als veçuts, van pensar fugir però finalment es van quedar i es van desclassar i van quedar afegits als braknes mentre que als Dieïdiba es van afegir els Beni Iddan Abiaj, del grup dels Tachomcha. Els fills de Kerroum (fill de Mellouk, net de Barkenni), fou qui, al front del grup brakna i amb ajut dels trarza havia incorporat als Oulad Rizg. Mokktar, fill d'Abd Allah ibn Kerroum (l'ancestre epònim dels Oulad Abd Allah) va fer aliança amb el trarza Ahmed ben Dâmân (ancestre dels Oulad Oulad Dâmân contra els Zouaïa d'al-Fadel (Sidi-l-Falli), fils de Mohammed ben Dîman. Ahmed ben Dâmân va recomanar fer regals als Zouaïa en comptes de sotmetre'ls a tribut i això va segellar l'aliança de les tres tribus tot i que no és clar si en alguns períodes els Zouaïa foren aliats o tributaris. Se sap de l'odi de Sid Al-Fadel (Sidi-l-Falli), el principal cap marabut dels Zouaïa, envers els hassans: «odio els Merafra perquè van exterminar els meus descendents». Si que se sap que van estar sovint en guerra, ja que pobles àrabs i amazics no podien viure junts. La història dels Zouaïa explica que Sid Brahim, cap del clan hassànida dels Aroussiïn, que pretenia dirigir als Zouaïa, va enviar el seu fill Al-Habib, al front d'una columna a recaptar un tribut al que creia que tenia dret però els Zouaïa van reunir les seves forces a Tin Goufanin i sota consell del marabut Lamin ibn Barik Allah (al que van prometre una notable recompensa si els ajudava) i aquest va organitzar una cerimònia que va impressionar als Aroussiïn, que es van acabar retirant.
La guerra de Babbah Els esdeveniments de meitat del van modificar la situació de les tribus maures i van establir les condicions de vida en el futur. Aleshores els amazics seguien oposant-se a pagar tribut a les tribus àrabs. Va sorgir un gran marabut i imam, Nacer ad-Din, que va intentar canviar les coses; els amazics units sota el seu baraka i sota aquest imam, no van no obstant triomfar i no van poder exterminar als hassànides i a la mort de Nacer ad-Din, les divisions que van seguir van anul·lar el seu èxit inicial. Aquesta guerra es va dir la «guerra de Babbah». Els amazics no van saber unir-se contra l'enemic, i només els Dieïdiba van lluitar a fons amb l'imam, però algun altres o se'n van desentendre o es van limitar a contenir els atacs dels hassànides; en canvi els braknes i els trarzes van lluitar com un sol home. Els Dieïdiba, al curs de la lluita, vers 1668, es van separar de la resta dels amazics i van provocar una escissió proclamant un altre imam, Nahoui ben Agd Abd Allah, contra Munir ad-Din, germà de Nacer ad-Din i cinquè imam. Es va arribar a un acord i Munir va conservar el títol i Nahoui fou el seu "Khalifa" oficial; no va poder fer valer els seus consells sobre les decisions de Munir, un home jove i sense experiència, i els dos van fer front a les forces hassànides tot i que estaven en inferioritat; foren derrotats i morts a Dokol, a 20 kilòmetres més amunt de Dagana (vers 1670). No se sap a quina tribu pertanyia Nahoui ben Agd Abd Allah, el germà del qual, Agd al-Mokhtar, fou el sisè i darrer imam, però es creu que pertanyien a una tribu marabútica dels brakna, probablement els Dieïdiba. Fou en el territori dels brakna on es van desenvolupar els darrers incidents de la lluita (1670-1674). L'imam va fer incursions sovint exitoses contra els Oulad Abd Allah, els Oulad Mbarek i els Litama. El combat final es va lliurar a Tin Ifdadh, prop d'Ouezzan, a l'Agan (Brakna septentrional). Agd Al-Mokhtar, el seu germà Imijen, i els darrers guerres Zaouïa van morir. El 1674 es va signar un acord de pau a Tin Iefdah pel qual els Zaouïa s'obligaven a donar hospitalitat als Merafra que ho demanassin, almenys tres dies; els Zaouïa deixarien tornar a casa seva, facilitant cavall o camell o tots els hassànides que preguntessin pel camí; i els hassànides tindrien dret a un terç de l'aigua dels pous. Els Dieïdiba van passar a ser vassalls dels Oulad Abd Allah. Els hassànides van restar fidels als seus tolba. En aquest moment a la Mauritània del sud la influència amaziga era profunda, i la major part dels noms de persones i llocs eren amazics, la llengua habitual era l'amaziga i les tribus d'origen àrab portaven un nom amazic (anomenat zenagui) al costat del seu nom àrab; però a partir de la derrota dels imams l'àrab com a llengua i els costum àrabs al dia a dia van entrar amb força (avui dia es parla l'àrab i l'amazic ha desaparegut del territori brakna).
L'emirat de Brakna Aquest fou l'inici real de l'emirat. Ja hem parlat de Brakenni, l'ancestre dels Brakna. Va tenir un fill, Melluk, pare de Karrum, el qual va tenir tres fills: Abd Al-Jebbar (ancestre pels seus dos fills dels Oulad Biri i Oulad Ahmed), Abd Allah (ancestre dels Oulad Abd Allah) i Al-Yatim (ancestre dels Litama establerts al Gorgol). Abd Allah, que vivia al , va dirigir la branca major dels brakna i va tenir sis fils: Mohammed, Bakar, Mansour, Mokhtar, Naggad i Eli. El fill gran Mohammed fou el cap de la tenda de comandament i va tenir tres fills: el gran Normach va originar els Oulad Normach (vers 1650-1766); el segon fill Siyed, els Oulad Siyed (1766-1903). Un tercer fill, Oubbeïch, va tenir descendència que es va barrejar amb els normach i altres grups. Un germà de Mohammad ould Abd Allah, Bakar, fou un destacat cap de guerra del (va morir el 1680) i se suposa que va dirigir la guerra contra els marabuts però la història no en parla; la seva descendència es va unir als normach i alguns als Oulad Ahmed. La descendència dels altres fills d'Abd Allah es va barrejar amb els Ouled Normach o els Ouled Siyed (Mansur, Mokhtar i Naggad) excepte la d'Eli que va emigrar a l'est i va formar la tribu dels Ouled Eli que avui dia viu al Gorgol i Assaba. La dinastia regnant inicial fou la dels Ouled Abd Allah al front d'una confederació marafra àrab (els descendents de Marfar Ould Oudeï) de la que també formaven part a més dels brakna, els trarza (que gaudien d'una virtual independència), els Oulad Mbarek, els Oulad Ghouizi i els Oulad Nacer.
Branca major o Ouled Normach