Les denominacions del País ValenciàNom usat en els diccionaris de català: DIEC: "Valencià: Natural de València o del País Valencià." Consulta de l'entrada "Valencià". GDLC: "Valencià: Relatiu o pertanyent a la ciutat de València, al País Valencià." Consulta de l'entrada al Gran Diccionari de la llengua Catalana. Terme emprat en el Diccionari Català-Valencià-Balear. Consulteu la Introducció o l'entrada de "València" . Terme emprat en el diccionari Tabarca de Valencià-Castellà: "Valencià: adj i m/f [de València; del País Valencià] valenciano-a". Ed. Tabarca llibres. Nom usat en les enciclopèdies en català: GEC: "País Valencià: El més meridional i el segon en extensió dels Països Catalans, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València."Consulta de l'entrada "País Valencià" de la GEC. Gran Geografia Universal, d'Edicions 62: "El País Valencià, denominat oficialment Comunitat Valenciana...". Volum 10, pàg. 208, introducció al capítol País Valencià.Nom majoritari en la bibliografia en català, segons el catàleg de la Red de Bibliotecas Universitarias (REBUIN). Consulta dels títols en català a http://rebiun.crue.org/ feta el 12-1-2008: País Valencià, 391 títols (62%); Comunitat Valenciana, 239 títols. Restringit a les quatre universitats valencianes el resultat és del 61%.Nom recollit en el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana: "la tradició valenciana provinent de l'històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l'autonomia valenciana". Consulteu el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana del 2006.Nom utilitzat pels següents mitjans de comunicació: Catalunya: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Catalunya Ràdio...). Consulteu el manual d'estil Ésadir de la Corporació: País Valencià com a denominació tradicional i Comunitat Valenciana per referir-se al seu caràcter jurídic. País Valencià: El Temps , L'Avanç, El Punt, Suplement "Quadern de Cultura" de El País (edició valenciana), InfoTV . Espanya: Público (empra "País Valenciano", en castellà, al seu llibre d'estil), El País (consulta el terme de "País Valenciano" al diari, així com "país valencià").A les Corts Valencianes, dels cinc partits amb representació parlamentària, tres utilitzen habitualment el terme (PSPV, Podem, i Compromís). són diverses, encara que Comunitat Valenciana és l'única que té consideració oficial en el seu actual Estatut d'Autonomia. Este text legal, a més, arreplega al seu Preàmbul i a l'articulat altres dues denominacions legals per a sintetitzar la naturalesa històrica de l'autonomia valenciana, que són les denominacions de "Regne de València" (al preàmbul i a l'articulat) i "País Valencià" (al preàmbul). La primera fa referència a la vinculació històrica més remota de l'actual concepció territorial del País Valencià, mentre que la segona vincula a l'origen del concepte modern d'autogovern, del qual actualment es disposa amb l'Estatut d'Autonomia, que data de l'any 1982, reformat el 2006.
Denominacions Hi ha hagut altres denominacions històriques, relacionades amb els moments històrics respectius del Regne de València i del País Valencià. Hui en dia, les denominacions més utilitzades són Comunitat Valenciana i País Valencià.
Precedents històrics Denominacions que afectaven a València i part del País Valencià Principat de València Aquesta denominació era la que rebia el territori valencià conquerit per Rodrigo Díaz de Vivar, també conegut com el Cid, qui en un principi va conquerir València per a Castella, però finalment va acabar creant un principat al voltant de la taifa de València. L'any 1098, en una dedicació de la catedral de València a la Verge Maria, Ruy Díaz de Vivar es va atorgar el títol de «el Príncipe Rodrigo el Campeador».Rodrigo Díaz el Campeador y el Cid mítico - José Manuel Moreno Juste El príncipe de Valencia
En l'actualitat, la denominació Principat de València s'utilitza exclusivament per al principat que van governar primer, el Cid i, posteriorment, la seua dona Donya Ximena, sota la protecció del seu gendre Ramon Berenguer III.
Bilad Balansiya Els musulmans rebatejaren la tardoromana i visigoda ciutat de Valentia com a València, però el nom amb què fou més coneguda durant els foscs segles VIII, IX i Xl fou el de Madínat at-Turab, que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en què es trobava. Això es deu a què Abd-ar-Rahman I l'hauria destruïda en una batalla que hi va haver al mateix lloc, quan es va independitzar de l'imperi abbàsida. Arran d'açò, tant la ciutat com el seu nom caigueren en l'oblit. Així, el nom de València passà a utilitzar-se per a referir-se a la taifa o al bilad exclusivament, això és "la terra de València" o "el país de València", que es governava des del palau de la taifa ubicat a Russafa. La capital recuperà més endavant el nom de València en tombar cap al , quan es torna a poblar la ciutat abandonada amb la urbanització dels entorns de l'actual barri del Carme de València.
Cal tenir en compte, però, que els límits no coincideixen amb les fronteres de l'actual País Valencià, si bé cap entitat històrica no hi coincidia. En aquest cas, però, la mamlaka valenciana sí que correspondria l'extensió cap al sud de la primera conquesta per Jaume I amb la fundació del Regne de València en l'any 1238. Mentre que el ''balad Balànsiya'' era un territori que, aproximadament, va des de Vinaròs fins a bona part del país de Todmir al sud, d'acord amb at-Takmila fi kitab as-Sila de l'historiador balansī Ibn al-Abbar; és a dir, els geògrafs àrabs incloïen les mamlakes valenciana i murciana al bilad Balansiya. En canvi, respecte al Principat de València de Rodrigo Díaz de Vivar, la mamlaka Balansiya s'estendria més enrere de la seua àrea de influència, que arribava fins a Oriola i Jumella.
Denominacions que afectaven a tot el País Valencià Regne de València miniatura|Mapa del de part del Regne de València Este terme fa referència al territori conquerit per les tropes cristianes i catalano-aragoneses, comandats pel rei Jaume I l'any 1238. Al territori conquerit, encara que no del tot, se li dotà d'independència administrativa, jurídica, i política en el marc de la Corona d'Aragó amb els Costums de València. Posteriorment, al convertir-se els Costums en Furs de València (furs), l'estatus polític va ser estès a tot el territori valencià. Els furs, la seua estructura administrativa i jurídica, així com la seua entitat política van ser dissolts a 1707 per Felip V de Castella quan van ser promulgats els decrets de Nova Planta, amb els quals s'assimilava la legislació i estructura del Regne de Castella.
Per contra, en canvi, el terme va seguir utilitzant-se entre els habitants del territori durant el i principis del , com per exemple en les divisions en governacions, durant la Guerra de la Independència amb la Junta Suprema de Govern del Regne de València, o en la divisió provincial proposta en 1833 per Javier de Burgos. No obstant això, a vegades es matisa el terme com "Antic Regne de València", per a aclarir la inexistència de qualsevol consideració jurídica o política. Pel que fa al , a principis d'aquest, el terme queda circumscrit a l'àmbit cultural, acadèmic o literari, especialment des que va aparèixer la Renaixença valenciana, així com de l'emergent nacionalisme valencià, que va fer ús del terme conjuntament amb l'altre nou terme: "País Valencià". Durant la dictadura va deixar-se d'utilitzar, però el seu ús amb finalitats polítiques va tornar amb la transició valenciana cap a l'autonomia, a principis dels anys 80 del , per part del blaverisme en contraposició al de País Valencià.
Abans de la seua refundació com a Partit Popular de la Comunitat Valenciana al 1989, el partit s'anomenava Aliança Popular del Regne de València, ja que no acceptava la denominació País Valencià, però tampoc la denominació Comunitat Valenciana. Fraga acentúa su conservadurismo a medida que se acerca el fin de campaña-El País, 25/10/1982 Folleto el Regne de la Ciutat de València-Editado por Alianza Popular. 8 páginas-todocoleccion.net
Hace algunos años-ABC-12/10/2008 Fitxa del diputat/ada; Corts Valencianes
En l'actualitat el terme "Regne de València" queda relegat a l'àmbit acadèmic o cultural, i està arreplegat al Preàmbul de l'actual Estatut d'Autonomia valencià, així com al primer article, per a evocar l'origen històric de l'actual Comunitat Valenciana. No obstant això, encara hui dia a les localitats castellanes frontereres entre el País Valencià i Castella, especialment a la província de Conca i a la comarca valenciana de la Plana d'Utiel, es fa servir l'expressió en castellà de "bajarse al Reino" quan algú havia d'anar a una localitat valenciana.
Mancomunitat Valenciana Este terme es trobava en les bases elaborades per la Diputació de València i l'Ajuntament de la capital en 1919 per tal d'elaborar una Mancomunitat Valenciana, com a règim descentralitzat, similar a la Mancomunitat de Catalunya.
Regió Valenciana És una denominació regionalista, que va tindre certa utilització durant el franquisme i a la qual es ressaltava l'aspecte de ser això: una regió d'Espanya. No obstant això, convé matisar aquesta idea, en el sentit que, etimològicament, el terme regió té el mateix origen que regne (regne procedeix de regnar i regió de regir, que són verbs equivalents). De fet, fins al es van emprar les denominacions de regnes amb el significat de països encara que no fossin monarquies, encara que amb el temps, especialment a partir de fins del , el terme regne va anar sent substituït pel de regió i afermat el seu ús en els llibres de la concepció regional francesa de la Geografia. Es distingia així el terme regió (un estat, país o nació determinat, independentment del seu caràcter polític - administratiu, és a dir, de la seva categoria de regne, república o divisió administrativa) del de regne que era un país o nació on existeix un estat monàrquic. El concepte de regió és en els nostres temps, no un terme de geografia política sinó de geografia regional, com resulta obvi. Al parlar que va ser un terme utilitzat durant el franquisme es fa èmfasi en la visió política (centralista i centralitzadora del franquisme) i no en la seva accepció geogràfica. El significat geogràfic del terme regió té molt a veure amb el concepte d'escala i amb les necessitats que establix la investigació geogràfica: les regions seran més o menys extenses i coherents d'acord amb les nostres necessitats d'investigar una mica amb major o menor detall.
Llevant Denominació que atén a la seua posició geogràfica a la península Ibèrica, encara que també inclou a la Regió de Múrcia. És relativament poc utilitzat i, encara que un dels dos periòdics principals de l'autonomia fa ús d'este encapçalament (Levante-EMV) i és el nom de l'equip de futbol valencià més antic (Llevant UE), sol tindre connotacions negatives per als valencians.INFORME SOBRE EL TERME "LEVANTE" , per Manuel Bas Carbonell, Francesc Pérez i Moragón, Consell Valencià de Cultura, 1996. Durant el franquisme es va usar ocasionalment la variant de levante español.
Mancomunitat de les províncies valencianes Este terme va ser usat durant la Transició espanyola en una proposta d'Estatut d'Autonomia redactat pel partit de Alianza Popular. Esta denominació no va ser molt popular ni tampoc coneguda per la majoria dels valencians. Va passar quasi inadvertida.
País Valencià