Antecedents Els almoràvits, en la seua campanya de conquesta de tot el territori musulmà a principis del segle XII van conquerir Morella.
El setge Alfons el Bataller, per tallar les comunicacions entre València i Saragossa va decidir atacar Morella, i se'n presentà el desembre de 1117 a les portes amb un nombrós exèrcit molt superior musulmà, que, davant la impossibilitat de plantar-li cara, li'n va obrir les portes.
Conseqüències Des de Morella, que va conservar almenys fins al 1119 va conquerir Alcanyís i Calanda a principis de 1118. A Alcanyís els habitants, davant la presència d'un exèrcit més nombrós i més preparat, van calar foc a la ciutat i van marxar portant-se les coses de valor, i quan van entrar els cristians només van trobar restes d'habitatges i cendres.
El 1118 es completà el setge de Saragossa amb el tall de la séquia de la Romareda, la qual abastava d'aigua la ciutat, que fou presa el 18 de desembre i va esdevenir capital del Regne d'Aragó.Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. , plana 230. Amb la caiguda de la ciutat, la vall de l'Ebre va desplomar-se, i els navarro-aragonesos, amb la col·laboració de Guillem IX de Poitiers, prengueren Tudela el febrer de 1119, i conqueriren la Taifa de Calataiud el 1120 després de derrotar els musulmans en la batalla de Cutanda.
El Batallador va tornar a territori valencià el 1124, quan atacà Benicadell, i València el 1129.
Referències
Setge 1117 Categoria:Batalles d'Alfons I d'Aragó i Pamplona Categoria:Batalles dels almoràvits Morella Categoria:Setges del segle XII