El Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya és una entitat de dret públic que agrupa deu universitats catalanes, tant públiques com privades. Té com a missió de millorar la cooperació i la coordinació en la gestió.
Història Neix el desembre del 2013 amb la fusió del Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya.
Va ser creat a iniciativa de la Generalitat de Catalunya per a compartir o mancomunar els serveis acadèmics, científics i tècnics, transferir coneixement i gestionar les entitats consorciades. Això ha de contribuir a l'eficàcia, l'eficiència i les economies d'escala.
Ofereix serveis operatius i de manteniment de tota la infraestructura del consorci. Actua com a grup de compra per a obtenir condicions millors, com per exemple en el camp de l'energia, que es pot eixamplar a universitats de fora del consorci. Gestiona sistemes d'informàtica i de comunicació compartides, com l'Anella Científica i el CATNIX; portals i biblioteques digitals, com ara les Tesis doctorals en xarxa, el Recercat, les Revistes Catalanes amb Accés Obert, Monografies Acadèmiques Catalanes en Obert o els Materials Docents en Xarxa; el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya o l'administració electrònica. De 2017 a mitjan 2024 ha adjudicat licitacions per un total de 660 milions d'euros.
El primer director en va ser l'economista Miquel Puig, seguit el juliol de 2021 per l'enginyera informàtica Montse Soler i Prat, que el juny 2022 va passar el relleu a Olga Lanau i Rami, anteriorment directora general del Grup Universitat de Barcelona. Actualment, el director general és Eduard Gil Carbó, que provés de la Universitat Pompeu Fabra, on estava exercint com a vicegerent de Tecnologia i Recursos d'Informació.
Anella Científica LAnella Científica és una xarxa de telecomunicacions acadèmica catalana que connecta unes 80 institucions d'R+D+I, amb una infraestructura redundada gestionada pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. Ofereix connectivitat de 100 Gbps i serveis addicionals, i està connectada a RedIRIS i altres xarxes internacionals, facilitant la col·laboració en projectes globals.
El troncal de la xarxa utilitza connexions òptiques a 100 Gbps i Ethernet, amb la xarxa Giganet d'Orange per redirigir el tràfic en cas d'incidències. El protocol BGP assegura redundància tant en connexions internes com externes.
Des de la seva creació el 1993, l'Anella Científica ha passat per diverses renovacions tecnològiques, des de DQDB a ATM, fins a Gigabit Ethernet i, més recentment, a 100 Gbps amb nous equips òptics. Aquesta evolució li ha permès expandir-se de 6 a més de 80 punts d'accés en 25 anys.
Les connexions de l'Anella varien entre 10 Gbps i 100 Mbps, amb opcions de fibra o radioenllaç, i en casos específics també es poden proporcionar accessos ADSL o SHDSL segons la ubicació geogràfica de la institució. Les institucions que poden adherir-se a la xarxa inclouen universitats, organismes de recerca, centres tecnològics, hospitals sense ànim de lucre i altres entitats d'interès científic i tecnològic.
A més, l'Anella Científica ofereix serveis addicionals com DNS, accés directe a Internet, mitigació d'atacs DDoS, circuits dedicats i eines de monitoratge per a la gestió i millora del rendiment de la xarxa, incloent proves de velocitat, diagnosi i detecció d'anomalies.
Referències