La marshita és un mineral de la classe dels halurs que pertany al grup de la clorargirita.
Característiques La marshita és un halur, un iodur de coure, amb fórmula química CuI. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba formant tetraedres, arrodonits i estriats en {100}, {113}, i {223}, o en crostes. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És un mineral isostructural amb la nantokita, i forma una sèrie de solució sòlida amb la miersita degut a la intervenció de la plata. Es coneix una varietat de marshita que conté plata, la cuproiodargirita, amb una relació aproximada 1:1 de coure:plata.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marshita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: miersita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, tocornalita, iodargirita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.
Formació i jaciments És un mineral rar que es troba a les zones d'oxidació dels dipòsits metamorfosats de plom, zinc i plata. Sol trobar-se associada a altres minerals com: limonita, òxids de manganès, cuprita, coure o cerussita. Va ser descoberta l'any 1892 a la mina Broken Hill Proprietary, a Broken Hill (Nova Gal·les del Sud, Austràlia). També ha estat descrita a Xile, Alemanya, Rússia i Sud-àfrica. La varietat cuproiodargirita ha estat trobada a la mina San Agustin (Regió de Tarapacá, Xile) i a la mina Friedrichssegen (Renània-Palatinat, Alemanya).
Referències
Categoria:Minerals halurs Categoria:Minerals de coure Categoria:Minerals de iode Categoria:Minerals descoberts a Nova Gal·les del Sud