Marie NDiaye (Pithiviers, Loiret, França, 4 de juny de 1967) és una guionista i escriptora francesa de pare senagalès i mare francesa, Premi Goncourt de l'any 2009.
Biografia El seu pare va marxar al Senegal quan Marie tenia tres anys, i ella no l'ha conegut fins passats els 20 anys d'edat.Froumenty, Carole. «Biographie de Marie NDiaye» (en francès), 5 de febrer de 2010. [Consulta: febrer 2016]. La mare, professora de ciències, i el germà, Pap, van viure en diferents indrets, des d'una barriada de París, a Fresnes i Bourg-la-Reine, fins que van anar a Berlín.
Marie va estudiar a l'Institut Lakanal (Lycée Lakanal) de Sceaux,«Marie NDiaye. France» (en francès). [Consulta: febrer 2016]. i més tard va fer estudis de lingüística a la Sorbona, i amb una beca de l'Acadèmia Francesa a la Villa Mèdicis de Roma.«Marie Ndiaye » (en francès). [Consulta: febrer 2016].
L'any 1987 es va casar amb l'escriptor Jean-Yves Cendrey i van viure uns mesos a Sitges.«Marie NDiaye Biographie» (en francès). [Consulta: febrer 2016]. Des de 1998 viu a Berlín, amb el seu marit i tres fills. Segons algunes fonts, va marxar de França per tenir opinions contràries a les polítiques de Nicolas Sarkozy«Maire Ndiaye: biographie» (en francès), 23 de març de 2011. [Consulta: febrer 2016]. i va tenir una forta polèmica amb el diputat de l'UMP Èric Raoult, quan ella va definir França com un Estat "monstruós".
Premis 2001 - Premi Femina, per Rosie Carpe 2003 - Premi Nouveau Talent Théâtre de la SACD 2009 - Premi Goncourt, per Trois femmes puissantes 2010 - Jürgen Bansemer & Ute Nyssen Dramatikerpreis (Alemanya) 2011 - Spycher Literaturpreis Leuk (Suïssa) 2015 - Prix Nelly-Sachs de la ciutat de Dortmund 2018- Prix Ulysses pel conjunt de la seva obra del festival de Bastia, Arte Marte
Obra literària Marie NDiaye va començar molt jove la seva carrera literària. Va començar a escriure als 12 anys, i només amb 17 va publicar la primera novel·la, Quant au riche avenir (Editions de Minuit).
No pertany a cap grup literari, ni reivindica cap filiació, però remarca haver rebut influències de Kafka, Marcel Proust i James.«Marie NDiaye: Êcrivaine française» (en francès). [Consulta: febrer 2016].
Malgrat el seu origen africà per via del seu pare, que pràcticament no ha conegut, té molt pocs contactes amb la cultura africana, amb la qual no se sent gens identificada i refusa qualsevol pertinença a la literatura negroafricana.
Ha escrit nombroses novel·les i obres teatrals, però també obres per a un públic jove, poesia, un llibret d'òpera, Te craindre en ton absence (2014), per al compositor Hèctor Parra.
El 2016 la BBC en va fer una adaptació radiofònica, Three Strong Women, on Susie Wokoma va guanyar el premi a la millor actriu secundària als Premis Audio Drama de la cadena.
Novel·la Quant au riche avenir - Minuit, 1985 () Comédie classique - P.O.L, 1988 () La femme changée en bûche - Minuit, 1989 () En famille - Minuit, 1991 () Un temps de saison - Minuit, 1994 () La Sorcière - Minuit, 1996 () La naufragée - Flohic, 1999 () Rosie Carpe - Minuit, 2001 () Tous mes amis, nouvelles - Minuit, 2004 () Autoportrait en vert - Mercure de France, 2005 () Mon coeur à l'étroit - Gallimard, 2007 () Trois femmes puissantes - Gallimard, 2009 ()Traducció al català: Tres dones fortes. Quaderns Crema,2010. Ladivine, Gallimard 2013 La Cheffe, roman d'une cuisinière - Gallimard 2016. Taduïda al català per Marta Marfany. La vengeance m'appartient - Gallimard 2021 (La venjança és meva. Traducció de Marta Marfany. Barcelona: Més Llibres, 2021)
Novel·la juvenil La diablesse et son enfant, illustration Nadja - École des loisirs, 2000 () Les paradis de Prunelle, illustration Pierre Mornet - Albin Michel Jeunesse, 2003 () Le souhait, illustration Alice Charbin - École des loisirs, 2005 (
Relats En Chine 1 et 2, Grasset Les Inrockuptibles, 1997 Tous mes amis, Minuit, 2004 Un pas de chat sauvage, Flammarion 2019
Teatre Hilda - Minuit, 1999 () representada de forma habitual, amb muntatges de Frédéric Bélier-Garcia (1002), Christophe Perlon (2005) i per Carey Perloff al Teatre 59E59 de Nova York Papa doit manger - Minuit, 2003 () que s'ha inclòs en el repertori de la “Comédie Française” amb el muntatge de André Engel (2003) Rien d'humain - Les Solitaires Intempestifs, 2004 () Les serpents - Minuit, 2004 () Providence - amb Jean-Yves Cendrey,representada per Marc Lichens (2001) Puzzle, Gallimard, Comp'Act, 2001 Toute vérité - amb Jean-Yves Cendrey Les grandes personnes - 2011 Te craindre en ton absence, 2014 Honneur à notre élue, 2017 Trois pièces, 2019
Poesia Y penser sans cesse (amb fotografies de Denis Cointe) L'Arbre vengeur, 2011
Música Naguila Abril 2005 (L'Empreinte digital) 2013: El compositor català Hector Parra va compondre Das geopferte Leben, l'òpera per a quatre solistes, ensemble barroc i ensemble modern i Te craindre en ton absence, monodrama per a actriu, ensemble i electrònica en temps real, amb llibrets de Marie NDiaye.
Cinema Un dels relats (el corresponent a Khady Demba) de la seva novel·la Trois femmes puissantes va ser utilitzat com a guió del film documental Notre Monde (2013) dirigit per Thomas Lacoste.
El 2022 va participar com a coguionista de la pel·lícula "Saint Omer" (Saint Omer (pel·lícula) de la directora Alice Diop. El film va guanyar el Premi del Jurat i el premi a la millor "opera prima" de la 79à Mostra Internacional de Cinema de Venècia. i va ser nominada al millor guió en els Premis Lumières de 2023.
Bibliografia
Rabaté, Dominique. Marie NDiaye. Ed. Gallimard. . Herd, Jamie. Hybridité et Identité: Les enjeux d'Autoportrait en Vert de Marie NDiaye. Université de Québec à Montreal, 2009. Cazenave, Marie. Entre Migration et Errange dans quelques ɶvres de Marie NDiaye. Université Stendhal-Grenoble III, UFR Lettres et Arts, 2009-2010.
Referències
Categoria:Escriptors francesos en francès Categoria:Premiats amb el premi Goncourt Categoria:Novel·listes francesos Categoria:Guionistes francesos Categoria:Alumnes del Lycée Lakanal Categoria:Persones de Loiret Categoria:Dramaturgs francesos del segle XXI Categoria:Dramaturgs francesos del segle XX Categoria:Escriptors dels Alts del Sena Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Lliure de Brussel·les