Sant Corneli és una antiga colònia industrial minera, i actual nucli de població de 98 habitants (2016) al municipi de Cercs (Berguedà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es va construir a començaments del , un cop l'enginyer José Enrique de Olano y Loizaga va aconseguir arrencar l'explotació minera de la conca de Fígols (havia adquirit l'explotació minera el 1895), i constituí l'empresa Carbones de Berga SA. Entre els anys 1895 i 1911 es va construir bona part de la colònia minera, així com les veïnes de la Consolació i Sant Josep. Des del 1999 és la seu del Museu de les Mines de Cercs, pertanyent al MNacTec.

Història Com les veïnes de Sant Josep i la Consolació, va ser el nucli miner més important de Catalunya i el centre amb les mines més extenses, situades en els termes municipals de Cercs, Fígols i Vallcebre. Aquestes mines van ser explotades per l'empresa Carbones de Berga SA, fundada el 1911, i activa fins al 1991.

El 1885, l'empresa italiana Garaveti, Vallino, Bovio & Cia., explotava la galeria de Sant Romà, a Sant Corneli, i construïa els primers edificis que, posteriorment, formaren la Colònia. El 1895 l'empresari José Enrique de Olano y Loyzaga comprà la totalitat de les mines de la zona de Cercs, Fígols i Peguera i començà l'explotació moderna del lignit. En tractar-se d'un indret aïllat, amb manca de comunicacions i amb necessitat de tenir mà d'obra estable, Olano optà per crear una colònia amb habitatges i serveis bàsics per als miners. Olano va aplicar el model de les colònies tèxtils, les quals ja funcionaven a la comarca del Berguedà i en altres llocs de Catalunya des de 1858.

Es proporcionaren habitatge i serveis indispensables (forn de pa, cantina, escola i església) als miners i a les seves famílies. D'aquesta manera es reduí l'absentisme laboral típic d'aquestes zones rurals on els miners eren també pastors, ramaders i pagesos.

El punt de partida de la colònia va ser el nucli de Sant Corneli, a 960 m d'altitud, on hi havia les primeres galeries i alguns edificis: una església d'origen romànic dedicada a Sant Corneli, un molí fariner, alguns habitatges dels miners i una cantina (botiga de queviures i productes de primera necessitat), així com un grup d'habitatges al Serrat dels Bous, avui anomenat els “Tilos”. A partir d'aquest primer nucli, Olano projectà la colònia de Sant Corneli, amb l'ajuda del seu enginyer en cap, l'asturià Suárez del Villar. De 1901 a 1904 va construir la seva residència particular, allunyada de la colònia però al peu de les mines, prop de l'estació del tren “Fígols-Les Mines” i del Santuari de la Consolació. L'edifici, una torre historicista semblant a un castell medieval, ha estat un dels més emblemàtics de les explotacions mineres. L'any 1908 el rei Alfons XIII va visitar l'explotació minera d'Olano al Berguedà. El rei, Antonio Maura i els seus acompanyants van fer estada a la torre d'Olano.

El 1918 i el 1920 s'inauguraren els edificis de serveis: les oficines, l'economat, el teatre -posteriorment cinema-, l'escola i la residència de les monges, avui seu central del museu. Aquesta residència, que acollia les aules, els menjadors dels alumnes i la residència de les monges, va ser convertit l'any 1931 en el "Hogar del Minero" destinat a serveis (cafè, escola, biblioteca, habitatge del directiu, barberia, cinematògraf i sala de jocs i reunions).

Demografia

Descripció La Colònia és formada per edificis plurifamiliars de planta rectangular que disposen de 12, 14 o 18 habitatges, als quals s'hi accedeix mitjançant una escala exterior que comunica també amb les característiques comunes exteriors. Les parets són de pedra vista i els emmarcaments de portes i finestres de maó. Els habitatges consten de cuina menjador, tres habitacions (també dos), la comuna exterior i la carbonera (el carbó era gratuït). El conjunt dels habitatges, excepte el Carrer Santa Cecília (construït durant la dècada dels 50), són anteriors a 1911. D'aquest any és l'edifici de la cantina, economat i oficines. L'any 1950 hi havia 1106 habitants.

Els habitatges obrers, els serveis i les instal·lacions mineres davallen progressivament des dels 990 m d'altitud en què està situada la Colònia fins als 642 m de l'antiga estació del tren. Tot plegat forma part del conjunt Carbons de Berga conegut també en el nom de Fígols Les Mines. S'ha realitzat un projecte museològic: el Museu de les Mines de Cercs, del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Les activitats de l'empresa Carbons de Berga va acabar a la tardor de 1990 moment en què va cedir les instal·lacions a l'ajuntament de Cercs.

La colònia de Sant Corneli disposava de blocs de pisos pels treballadors, església, torre dels propietaris, cementiri, camp de futbol, mina de carbó, plaça, escola, molí, safareig, cine, hospital (dispensari), etc. Les nenes anaven al convent de monges a aprendre a cosir i els nens anaven a l'escola amb el capellà a aprendre de lletra. Els homes treballaven a les mina, les dones solteres treballaven en fabriques tèxtils i les casades tenien fills i els cuidaven. Els nens començaven a treballar a la mina als 13 anys. Ells i les dones netejaven el carbó (separar la pedra calcària del carbó). A partir de la República van aconseguir cobrar diners en lloc de tiquets i també van aconseguir fer festa el diumenge. Aquests diumenges que tenien lliures, al matí anaven a missa i a la tarda jugaven tots al camp de futbol de la colònia. Les mines van tancar oficialment, després de manifestacions, el dia 31 de desembre de 1991.

Referències

Vegeu també Torre del Comte de Fígols Sant Corneli de Cercs

Bibliografia

Categoria:Patrimoni monumental de Cercs Sant Corneli