Tanit Plana i Pessarrodona (Berga, 1975) és una artista visual i fotògrafa catalana, llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. La seva pràctica artística explora les relacions entre document i ficció, la representació del cos i la identitat, i els usos socials i polítics de la imatge. En els seus projectes combina la fotografia amb processos de recerca, mediació i pedagogia de la imatge, sovint treballant amb diferents col·lectius.
Trajectòria Plana va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Segons va explicar en una entrevista, va començar a treballar amb la fotografia cap al 1997, mentre cursava aquests estudis, i el seu primer projecte fotogràfic fou Yayos (2001), realitzat en una residència de gent gran. El projecte obtingué la beca Fotopres de l'Obra Social «la Caixa» el 2001 i el premi Descubrimientos de PHotoEspaña el 2002.
Després de Yayos, va desenvolupar Homeware, un projecte també relacionat amb el seu entorn proper, i Para siempre, una sèrie sobre la figura de la núvia i la idea de la caducitat de l’amor. L’Obra Social «la Caixa» va produir i exposar Para siempre a Palma, Lleida i Tarragona durant la temporada 2010-2011.
Durant la segona meitat dels anys 2000, la seva pràctica va incorporar recerques sobre les infraestructures d’internet, concretades en els projectes Infrarrojo cercano, Escala y fragmento i The Woods of Code. La retrospectiva Es lo que es, comissariada per Moritz Neumüller, presentà el 2019 una selecció d’aquesta producció, des de Yayos fins a The Woods of Code.
El 2009 participà en el projecte Catalitzadors, organitzat per Idensitat, amb La terra promesa, una intervenció vinculada al trasllat de l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El projecte establia relació amb pacients de la unitat coronària i abordava el canvi d’edifici com un procés de transició personal i institucional.
El 2011 fou convidada per Cal Gras (Avinyó) a participar en el programa Art transhumant. D’aquesta col·laboració amb Idensitat sorgí Circulació, un projecte desenvolupat entre 2011 i 2012 al voltant dels camins ramaders entre Avinyó i Manresa, que inclogué una acció fotogràfica oberta a la participació del públic.
El 2014, Tanit Plana va participar en un projecte artístic amb usuaris del Programa de Suport a l’Autonomia a la Pròpia Llar del Berguedà, en què les persones participants mostraven, mitjançant fotografies, aspectes de la seva vida quotidiana, estrenat al Teatre de Berga.
El 2019, la Sala Canal de Isabel II de Madrid va dedicar-li l'exposició Es lo que es, que recorria quinze anys de la seva trajectòria i incloïa treballs com Escala i fragment, una investigació sobre la materialitat i les infraestructures d'Internet. Amb PUBER (2020), va explorar l'adolescència i les seves pràctiques socioculturals a través del retrat; el projecte es va presentar a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona el 2021.
El 2026 va presentar Disfuncionàries al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, un projecte en què utilitza models d'intel·ligència artificial per explorar els mecanismes de control, repetició i normalització de la burocràcia i els seus efectes sobre els cossos i les subjectivitats. El projecte dona continuïtat al seu interès per les formes de poder i les infraestructures tecnològiques.
La seva obra forma part, entre d'altres, de les col·leccions del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el CA2M, el Pla Nacional de Fotografia de Catalunya i el Fonds national d'art contemporain de França.
Exposicions i col·leccions Exposicions individuals 2026: Disfuncionaries. Photoespaña, Museo Cerralbo, Madrid 2026: Disfuncionaries. Fundació Joan Brossa, Barcelona 2023: A=A, B=B. Hi havia una vegada una equació. Fundació Antoni Tàpies, Barcelona 2021: Part. L’Auditori de Barcelona i el Festival Grec, Barcelona. 2021: Púber, Palau de la Virreina, Barcelona. 2019: Es lo que es, Sala Canal Isabel II, Madrid. 2019: Setze barris, mil ciutats. Teoria de Nusos. Edifici del Borsí, Barcelona 2018: Fotografies com espai públic. Exercicis de memòria aplicada. Col·lecció Nacional de Fotografia. Generalitat de Catalunya 2011: Per sempre, Tarragona, Lleida I Palma. 2003: Homeware, Photoespaña, Centro Conde Duque, Madrid. 2001: Yayos, Fotopres de l’Obra Social «la Caixa»
Col·leccions MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona. MNAC,Museu Nacional d’Art de Catalunya. CA2M, Alcobendas, Madrid. FNAC, Fonds National d’Art Contemporain, Ministeri de Cultura, França. Col·lecció de Fotografia Contemporània Centre de Recerca i Difusió de la Imatge Ajuntament de Girona. Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Ajuntament de Barcelona
Premis i reconeixements 2025: 1r premi de fotografia. Fundació Enaire 2025: Postbrossa. Fundació Brossa 2021: Art for Change. La Caixa 2021: Propuestas. Vegap. 2020: Barcelona Crea. Ajuntament de Barcelona. 2012: Art for Change. La Caixa. 2006: Menció d'Honor al Mejor Libro de fotografia dins del festival PHotoEspaña. 2002: Descubrimientos PHotoEspaña, amb el projecte Yayos.
Referències
Categoria:Artistes berguedans Categoria:Professors de la Universitat Pompeu Fabra Categoria:Fotògrafs catalans del sud Categoria:Professors de la Universitat Abat Oliba Categoria:Fotògrafs del segle XXI Categoria:Docents del Berguedà Categoria:Fotògrafs nascuts al segle XX Categoria:Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra Categoria:Nascuts el 1975