El trastorn de la personalitat narcisista (TPN) és un trastorn de la personalitat en el qual una persona està excessivament preocupada pel seu poder, prestigi i vanitat, i és mentalment incapaç de veure els efectes destructius que es causa a si mateixa i a persones terceres. És un trastorn de la personalitat del grup B.

Es calcula que aquesta condició afecta un 1% de la població, amb taxes més elevades per als homes. Es va formular, per primer cop, el 1968. Històricament, s'anomenava aquesta condició megalomania, i és una forma d'egocentrisme sever.R. Kayne, ed.

Causes La causa d'aquest trastorn és desconeguda; tanmateix, Groopman i Cooper (2006) van fer una llista dels següents factors, identificats com a possibilitats per diversos investigadors: Un temperament hipersensible al naixement. Admiració excessiva que mai s'equilibra amb una crítica realista. Elogi excessiu pel bon comportament o criticisme excessiu pel mal comportament en la infància. Indulgència excessiva i sobrevaloració per part dels pares, altres familiars o companys. Ser elogiat per part d'adults per un aspecte físic o una habilitat percebuda com a excepcional. Abús emocional sever a la infància. Cura imprevisible o poc fiable per part dels pares. Aprendre comportaments manipuladors dels pares o companys. Ser valorat pels pares com a mitjà per regular la seva pròpia autoestima.

Narcisisme en la infància Investigacions recentsDevelopment and Validation of the Childhood Narcissism Scale, SANDER THOMAES,1,2 HEDY STEGGE,1 BRAD J. BUSHMAN,3,4 TJEERT OLTHOF,1 AND JAAP DENISSEN. han identificat una anormalitat estructural en els cervells d'aquells amb trastorn de la personalitat narcisista, especialment destacant un volum menor de substància grisa en el lòbul de l'ínsula anterior esquerre. Aquesta regió del cervell està relacionada amb l'empatia, la compassió, la regulació emocional i el funcionament cognitiu.

Alguns trets narcisistes són comuns amb una fase de desenvolupament normal. Però quan aquests trets es deriven d'un fracàs de l'entorn interpersonal i continuen a l'edat adulta, es poden arribar a intensificar de tal manera que s'acabi diagnosticant TPN.

En la infància, l'autoestima inflada i els sentiments de grandiositat, que són característiques del narcisisme, són una part normal del desenvolupament personal. Els nens típicament no poden entendre la diferència entre la seva persona actual i el seu ideal, el que causa una percepció poc realista de si mateix. Després dels 8 anys, les opinions de si mateix, tant positives com negatives, comences a desenvolupar-se basades en comparacions amb els companys i es tornen més realistes. Dos factors que causen que aquesta autoestima es mantingui poc realista i inflada són interaccions disfuncionals amb els pares, que poden ser o bé una atenció excessiva o bé la manca d'atenció. Per exemple, l'atenció excessiva i la manca d'atenció poden ocórrer quan els pares del nen es divorcien. Normalment, un dels pares és massa complaent (normalment el que veu menys al nen) i l'altre li mostra menys afecte. El nen o bé compensa per la falta d'atenció o bé actua en els termes d'una percepció personal poc realista.

Teories El narcisisme patològic es dona en un ventall d'intensitats. En les seves formes més extremes és el Trastorn de la personalitat narcisista (TPN). Es considera que aquest trastorn resulta de la creença d'un individu que els seus defectes són fonamentalment inacceptables pels altres.Golomb, Elan PhD (1992). Aquesta creença està amagada més enllà de la consciència de la persona; així, si se li pregunta sobre aquesta creença, típicament la negarà. Per protegir-se del rebuig que seria intolerablement dolorós i de la isolació que aquest creu que resultaria si els altres reconeguessin la seva naturalesa defectuosa (percebuda així per aquest), aquesta persona intenta controlar amb totes les seves forces l'opinió dels altres sobre ell i el seu comportament envers ell.

El narcisisme patològic pot desenvolupar-se degut a una deficiència en la qualitat de la relació d'aquesta persona amb els seus pares, en la qual els pares no van poder forma una afecció sana i empàtica amb ells.Ken Magid (1987). Això resulta en la percepció del nen d'ell mateix com a no important i desconnectat dels altres. El nen arriba a la conclusió que deu tenir algun defecte en la seva personalitat que el fa indesitjable i no valorat.Stephen M. Johnson (1 May 1987).

Quan les persones són patològicament narcisistes, poden ser controladores, donar la culpa als altres, ser intolerants amb les opinions dels altres, no ser conscients de les necessitats dels altres i dels efectes que el seu comportament pot tenir en ells, i ser insistents en intentar que els altres els vegin com ells volen ser vistos.

Els individus narcisistes utilitzen diverses estratègies per protegir-se a costa dels altres. Tendeixen a menysprear, insultar i culpar als altres, i sovint responen a una perspectiva amenaçadora amb ràbia i hostilitat.Identifying and understanding the narcissistic personality Elsa F. Ronningstam.

Les persones que són narcisistes generalment se senten rebutjats, humiliats i amenaçats quan se'ls critica. Per protegir-se d'aquests perills, acostumen a reaccionar amb menyspreu, ira i resistència a qualsevol crítica, real o imaginaria.American Psychiatric Association: Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fourth Edition. Per evitar tals situacions, algunes persones narcisistes es retracten socialment o poden fingir modèstia o humilitat. Quan aquestes persones senten una falta d'admiració, adulació, atenció i afirmació, també poden manifestar un desig de ser temuts i infames.

Tot i que els individus amb TPN sovint són ambiciosos i capaços, la incapacitat de tolerar contratemps, desacords o crítiques, juntament amb la manca d'empatia, els fa difícil treballar de forma cooperativa amb els altres o mantenir assoliments professionals a llarg termini. Amb aquest trastorn, la fantàstica grandiositat percebuda per l'individu, sovint acompanyada d'un estat d'ànim hipomaníac, no és proporcional amb els seus assoliments.

Desdoblament Les persones diagnosticades amb el trastorn de la personalitat narcisista utilitzen el desdoblament com a mecanisme central de defensa. Segons el psicoanalista Kernberg, «La tensió normal i sana entre el jo actual o real per una banda i el jo ideal per l'altra és eliminada i substituïda per una concepció inflada del jo en la qual el jo actual i el jo ideal es confonen. Al mateix temps, la resta de les imatges inacceptables són reprimides i projectades a objectes externs o a persones a les quals es devalua».Kernberg OF (1970).

La fusió de la concepció inflada del jo amb el jo actual es pot observar en la grandiositat inherent en aquest trastorn. També són inherents en aquest procés els mecanismes de defensa de devaluació, idealització i negació.Siegel JP (2006). Les altres persones són o bé manipulades com una extensió del propi jo, que llavors serveixen a l'únic propòsit de donar admiració i aprovació o bé són considerats inútils (perquè no poden confabular amb la grandiositat del narcisista).

Signes i símptomes Les persones amb trastorn de la personalitat narcisista es caracteritzen per sentiments exagerats de la pròpia importància. Tenen una sensació de ser privilegiats i demostren grandiositat en les seves creences i el seu comportament. Tenen una forta necessitat per l'admiració dels altres, però els manquen sentiments d'empatia."Glossary of Terms -Narcissistic personality disorder".

DSM-V Símptomes d'aquest trastorn, com estan definits pel DSM-V, inclouen:Narcissistic personality disorder – Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders Fifth Edition (DSM-5) American Psychiatric Association (2013)

A. Deficiències significatives en el funcionament de personalitat manifestat per: 1. Deficiències en el propi funcionament (un o b): a. Identitat: Excessiva referència als altres per a auto definir-se i regular l'autoestima; l'exagerada estimació pròpia pot inflar-se o desinflar-se, o vacil·lar entre els dos extrems; la regulació emocional reflecteix les fluctuacions en l'autoestima.

b. Direcció pròpia: L'establiment d'objectius està basat en obtenir aprovació dels altres; els estàndards personals són desproporcionadament elevats per veure's com a persones excepcionals, o bé massa baixos basats en una sensació d'haver de ser privilegiats, normalment sense adonar-se de les pròpies motivacions.

2. Deficiències en el funcionament interpersonal (a o b): a. Empatia: Habilitat disfuncional de reconèixer o identificar-se amb els sentiments i les necessitats dels altres; excessivament en harmonia amb les reaccions dels altres, però només si es perceben com a rellevants per la persona; sobre o subestimar l'efecte que produeix en ell mateix o en els altres.

b. Intimitat: Les relacions són àmpliament superficials i existeixen per servir la regulació de l'autoestima; la mutualitat està restringida per un mínim interès en les experiències dels altres i predomina la necessitat d'un guany personal. B. Trets de la personalitat patològica en l'àmbit següent: Antagonisme, caracteritzat per: a. Grandiositat: Sentiments de ser privilegiat, de ser el centre d'atenció; s'agafa fermament a la creença que és millor que els altres; es creu superior als altres.

b. Buscant l'atenció: Intents excessius per atreure i ser el focus d'atenció dels altres; busca l'admiració. C. Les deficiències en el funcionament de la personalitat i en l'expressió dels trets de la personalitat de l'individu són relativament constants en el temps i consistents en diferents situacions.

D. Les deficiències en el funcionament de la personalitat i en l'expressió dels trets de la personalitat de l'individu no s'entenen millor com a normativa per l'estadi de desenvolupament de l'individu o l'entorn sociocultural.

E. Les deficiències en el funcionament de la personalitat i en l'expressió dels trets de la personalitat de l'individu no són causades només pels efectes psicològics directes d'una substància (p. ex. abús de drogues, medicació) o d'una condició mèdica general (p. ex. trauma cranial sever).

DSM-IV-TR Altres símptomes d'aquest trastorn definits en el DSM-IV-TR inclouen:

L'individu explota a les altres persones, per exemple, aprofitant-se d'altres persones per aconseguir els seus objectius; té problemes mantenint relacions sanes amb els altres; se'l pot ferir o sentir-se rebutjat fàcilment, amb l'aparença que les emocions no l'afecten; exagera els assoliments i talents especials, posant-se unes metes poc realistes per si mateix.Freeman, Arthur; Angela Breitmeyer; Melissa Flint (2000).

El trastorn de la personalitat narcisista està caracteritzat per una sensació massa inflada de la pròpia importància, així com un comportament dramàticament emocional que està en la mateixa categoria que el trastorn de la personalitat antisocial i el trastorn límit de la personalitat.Narcissistic personality disorder: Symptoms – MayoClinic.com."

A més d'aquests símptomes, la persona pot mostrar arrogància, superioritat en l'exposició de cara als altres i busca de poder.Ronningstam E (2011). Els símptomes d'aquest trastorn poden ser similars als trets dels individus amb una forta autoestima i confiança; la diferència radica en les estructures psicològiques d'aquests trets que es consideren patològics. Els narcisistes tenen una sensació d'autoestima tan elevada que es valoren a si mateixos inherentment millors que els altres, quan en realitat tenen una autoestima fràgil, no poden suportar el criticisme i sovint intenten compensar la seva fragilitat interna empetitint o menyspreant als altres, en un intent de validar la seva autoestima. Els pacients amb TPN fan comentaris i crítiques ferotges cap als altres, intentant aixecar la seva feble autoestima.