Esparreguera és una vila i municipi a la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat. Pertany al partit judicial de Martorell, a l'àmbit funcional metropolità de Barcelona i la seva parròquia s'emmarca dins el bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
La vila és a 187 m sobre el nivell del mar; el seu punt més alt és el Turó de la Socarrada, a 518,6 m d'altitud. El seu terme municipal té una superfície de 27,47 km².
Al municipi hi podem trobar el segon campanar més alt de Catalunya de l'època renaixentista, situat a l'església de Santa Eulàlia.
Toponímia i escut de la vila Pel que fa a l'escut de la vila, aprovat el 30 de maig de 1996, és un escut caironat, d'or, amb una esparreguera arrencada de color verd (sinople) amb cinc espàrrecs ressaltant sobre el tot una creu abscissa de Santa Eulàlia d'argent. Per timbre porta una corona mural de vila. La mata d'esparreguera fa al·lusió al nom de la vila i la creu de Santa Eulàlia al·ludeix a la seva patrona.
Història Prehistòria i edat antiga El territori que actualment ocupa el terme d'Esparreguera presenta indicis que havia estat habitat per homes i dones prehistòrics. En concret destaquen les troballes prehistòriques a la cova de Can Paloma. Entre aquestes troballes hi ha ceràmica llisa i decorada, punxons, fragments de sílex, una destral de pedra i restes humanes.
D'altra banda, també romanen restes d'una antiga via romana a sota de les Costes de la Gorgonçana, en concret, d'un cap de pont i d'una paret situada al seu costat. A més, aigües amunt del riu Llobregat i a la seva vora dreta, a l'alçada del Cairat, hi ha vestigis d'una construcció datada de l'època medieval. Altres restes a destacar són les tombes en tègula situades a prop del Canyet, sobre el marge dret del riu.
A l'hora de preguntar-nos quin és l'origen de la vila, existeix una història popular que explica que entre l'antic camí de Martorell a Manresa, hi havia un hostal amb una gran esparreguera situada a la seva porta, sorgint d'aquí el nom de la vila d'Esparreguera.
Edat mitjana La primera referència documental del nom d'Esparreguera data del 985, en el testament de Guillem d'Esparreguera, considerat el punt de partida històric de la vila (mil·lenari celebrat el 1985). En aquest període, el territori formava part de la frontera del comtat de Barcelona, en contacte amb el d'Osona. Els castells d'Esparreguera i de les Espases, documentats a partir del 878, complien funcions defensives i de vigilància contra incursions sarraïnes provinents del Penedès.
Un altre testimoni destacat és del 1027, quan Guillem de Castellvell cedí una vinya situada al terme d'Esparreguera al monestir de Montserrat, institució que, entre 1225 i 1264, rebé nombroses donacions de terrenys i masos, consolidant una influència notable sobre la zona.
Durant els segles XI al XIV, la població fou escassa i econòmicament feble: al segle XIV es comptaven només 15 o 16 cases, entre elles Ca n'Estruch del Cairat, Can Paloma, Can Tobella, el Castell del Mas i Can Vinyals. Aquesta manca de riquesa provocà diverses transmissions de la propietat del castell d'Esparreguera.
El nucli inicial s'establia a Santa Maria del Puig, amb edificis rellevants com la seva capella, l'ermita de Sant Salvador de les Espases i Santa Margarida del Cairat. Es documenten episodis bèl·lics com la batalla de 1114, on les tropes de Ramon Berenguer III combatiren els sarraïns a la zona de Martorell i Sant Salvador de les Espases.
Des de l'any 1225 fins al 1264 hi ha documentació de nombroses donacions de diversos terrenys i masos de la vila al monestir de Montserrat, per la qual cosa es pot constatar la gran influència d'aquest sobre la vila d'Esparreguera.
Durant el senyoriu de Pere Sacosta s'inicià l'assentament al pla, amb la construcció de petites cases, i el 1316 es sol·licità l'edificació d'una capella dedicada a Santa Eulàlia, futura patrona de la vila.
Edat moderna L'any 1587 es començà a construir l'actual església, una de les més reeixides del Renaixement català, que fou enllestida junt amb el campanar (de més de 60 metres d'alçària) després de l'any 1636.
Una figura local de l'època fou el dominicà missioner a les Illes Filipines, en Beat Domènech Castellet, el qual fou pres i mort a la foguera a la localitat de Nagasaki el 1628.
L'any 1652 la vila patí l'epidèmia de Pesta Negra com a conseqüència dels anys de guerra viscuts amb anterioritat, durà un mes i hagué uns 100 morts.
Durant la guerra de Successió Espanyola, Antoni Desvalls i de Vergós va presentar batalla als borbònics el 7 de maig de 1713 en el Combat de Mura, derrotant la columna de Diego Gonzalez, després de fer una incursió sobre Manresa en la que va derrotar el regiment borbònic napolità de Félix Álvarez de la Escalera, dirigint-se posteriorment a Terrassa, sent atacat el dia 9 a Esparreguera per un destacament sortit de Martorell.
El 9 de maig de 1714, cinc-cents soldats borbònics provinents de Martorell atacaren Esparreguera, on el coronel Ermengol Amill hi reclutava voluntaris. Alertat, Amill es va reunir amb les tropes del marquès del Poal, que venien de Manresa, i junts van emboscar l'enemic a la riba del Llobregat.
L'atac es va produir quan la cavalleria borbònica, que no transitava prou alertada, va penetrar en un terreny angost. La cavalleria filipista no va poder unir-se i va haver de fugir en retirada patint seixanta-sis baixes. Les dues companyies borbòniques d'origen való que tancaven la incursió van haver d'amagar-se al mas Magarola, propietat d'una nissaga oriünda d'Esparreguera alguns membres de la qual havien format part de la classe dirigent barcelonina. Aquella mateixa nit, els paisans van incendiar les portes del mas Magarola i van forçar els borbònics a rendir-se, causant disset morts i cinquanta-nou presoners més. L'endemà 10 de maig, el mariscal borbònic José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, es dirigí a Esparreguera amb dos mil efectius per mirar de socórrer els captius. En represàlia, Montemar va ordenar el saqueig de la vila durant dues hores i feu cremar les cases del batlle. A partir d'aquest fet històric, dos indrets del terme han heretat en la seva toponímia aquesta influència, com són la Costa dels Alemanys (per les tropes alemanyes de Darmstadt que van romandre per la vila) i l'Olana ("terra dels ulans").
Edat contemporània D'altra banda, està documentat el paper important de la intervenció activa d'Esparreguera en la Guerra de la Independència, on durant aquesta, uns 8.000 francesos van sortir de Barcelona el dia 13 de juny de 1808 i, al seu pas per Martorell i Esparreguera, aquestes tropes les varen saquejar. Des del 21 de desembre de 1808 (quan Joseph Chabran envaeix Martorell) i el 20 de gener del 1809 (quan es retira l'enemic de la comarca), Esparreguera es va trobar envaïda pels francesos i molts dels vilatans van abandonar les seves cases i van buscar refugi a les muntanyes del voltant per no ser insultats, robats o assassinats. Com Esparreguera estava en el curs de la carretera de Madrid era habitual (més de 30 cops) que fos saquejada pels francesos, ja que era un pas obligatori.
Un altre aspecte històric i social de gran rellevància per Esparreguera va ser la fundació de la Colònia Sedó l'any 1846,va arribar a ser una de les colònies tèxtils més importants de Catalunya. La seva importància va radicar en la importància de la seva producció i en conseqüència la gran quantitat de treballadors i treballadores que treballaven i vivien al costat de la mateixa fàbrica. Va tancar les portes l'any 1981 i una part de l'espai que ocupava va ser transformat en Museu de la Colònia Sedó, integrat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Després d'un procés de generació avui en dia la fàbrica està ocupada per diferents empreses.
La Colònia Sedó va ser possible gràcies a un dels principals recursos de la vila, que ha estat l'aigua, que va afavorir a tenir el primer sistema de distribució d'aigua (1860) i tenir una gran quantitat de fonts naturals repartides pel terme municipal.
Segle XX A principis del segle XX, Esparreguera va viure l'auge del catalanisme i l'obrerisme amb la creació de La Coronela (1900), antecedent de l'Ateneu (1926), i amb diverses vagues a la Colònia Sedó. Es van desenvolupar activitats culturals destacades, com els Jocs Florals del 1913 i els aplecs tradicionals, i es van inaugurar equipaments com el Mercat Municipal (1911) i el monument a Cristòfol Vidal (1925). Durant la República, la vila va rebre Francesc Macià (1931) i va acollir la Fira comarcal. La Guerra Civil (1936–1939) causà greus destrosses, com l'incendi de l'església de Santa Eulàlia i la destrucció de ponts.
A partir dels anys quaranta, es va impulsar la recerca arqueològica i la vida cultural (Orfeó Gorgonçana, pel·lícula El Judes, Teatre de La Passió). Els anys seixanta i setanta van estar marcats per grans transformacions urbanístiques, fenòmens climàtics destacats (nevada de 1962, riuada de 1971), la construcció de nous equipaments (escoles, piscina, Zona Esportiva) i la crisi de la Colònia Sedó, que tancà el 1981.
Amb la democràcia (a partir de 1975), s'obriren nous serveis com Ràdio Esparreguera i l'escola Pau Vila. Els darrers decennis han estat marcats per l'expansió urbanística (Can Comelles, Can Rial, Mas d'en Gall, El Castell), l'incendi forestal de 1994, els aiguats del 2000 i el creixement demogràfic propiciat per l'autovia A2 (1990).
Demografia
Evolució demogràfica d'Esparreguera Des de l'edat mitjana fins al , la població d'Esparreguera es concentrava al voltant de l'actual carrer Gran, amb parcel·lació gòtica de terrenys estrets i profunds. Els registres del segle XIV indiquen entre 16 i 20 focs. Durant l'edat moderna, la vila experimentà un creixement constant: 1.134 habitants el 1718, 2.705 el 1787 i 3.222 el 1860.
A finals del , la instal·lació de fàbriques de filats incrementà la prosperitat econòmica i atraqué població procedent d'altres zones, amb l'aparició de colònies de treballadors, com la Colònia Tèxtil Sedó. Durant el segle XX, Esparreguera continuà expandint-se amb l'obertura del carrer dels Arbres, la creació de l'antiga N-II i el desenvolupament de barris com Font i La Plana.
A partir de 1957, la vila s'integra en el creixement de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la construcció de nous barris: Can Comelles, Mas d'en Gall, Can Rial i El Castell. Entre 1983 i la modificació del Pla General, la població creixé a un ritme mitjà anual del 2,9 %, amb un lleuger alentiment el 1981. El 2004 comptava amb 20.184 habitants, mentre que el 2022 arribà a 22.365.
La població actual es concentra principalment al nucli urbà i als barris del voltant, amb un 25 % residint a Mas d'en Gall, Can Rial, Can Vinyals i la Colònia Sedó, zones amb habitatges de segona residència. El creixement natural és positiu, amb taxa de natalitat superior a la mitjana catalana i una població madura, amb majoria entre 20 i 45 anys. L'arribada d'immigrants, principalment per millorar la qualitat de vida, ha contribuït a la recuperació demogràfica a partir de 1996.
Oscil·lacions estacionals s'observen especialment a les urbanitzacions de segona residència, amb un increment de població del 16 % durant l'estiu. La distribució per sexes és equilibrada, amb lleuger predomini masculí, i la població presenta un envelliment moderat però no acusat.
Geografia Llista de topònims d'Esparreguera (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
El municipi d'Esparreguera està situat al sector septentrional de la comarca del Baix Llobregat, comprèn la major part del territori a la dreta del Llobregat, des del congost del Cairat, prop de la resclosa, pel torrent de la Salut, a tramuntana, fins a la riera de Magarola.
Limita al nord amb el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i de fet, la serra de Rubió forma part de l'Entorn de Protecció d'aquest espai.